Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 227 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitución Española - Ley de 16 de diciembre de 1954, sobre expropiación forzosa - Decreto de 26 de abril de 1957, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley de Expropiación Forzosa - Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local - Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana - Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación - Ley 33/2003, de 3 de noviembre, del Patrimonio de las Administraciones Públicas - Text íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol 2006 - Llei 9/2005, de 7 de juliol, del jurat d’expropiació de Catalunya - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme - Decret 120/2009, de 28 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del jurat d’expropiació de Catalunya Parada Vázquez assenyala que la forma més extrema de l’activitat administrativa de limitació es concreta en la privació, per destrucció o per despossessió, d’un dret o d’un interès patrimonial d’un altre subjecte a favor d’un interès públic. Aquestes privacions representen sacrificis, despossessions o privacions de caràc- ter singular. D’acord amb l’article 33.3 de la CE, ningú ha de ser privat dels seus béns i drets, si no és per causa justifica- da d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la indemnització corresponent i de conformitat amb el que disposen les lleis. La regulació del règim jurídic de l’expropiació és a la Llei de 16 de desembre de 1954, sobre expropiació forçosa (LEF), i es desenvolupa amb el Decret de 26 d’abril de 1967, que aprova el Reglament de la Llei d’ex- propiació forçosa. Durant la llarga vigència de la LEF s’han produït algunes modificacions puntuals (l’última, del 1954, es va fer el 31 d’octubre de 2015 amb la publicació del Reial decret 7/2015, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana), però es manté intacte en els seus principis i normativa essencial. Aquest règim jurídic preconstitucional es manté vigent mitjançant el títol competencial de l’article 149.1.18 CE, que atribueix competència exclusiva a l’Estat per legislar en aquesta matèria, tot i que la reserva consti- tucional no exclou la possibilitat que una norma autonòmica estableixi, en l’àmbit de les seves competències, els supòsits en què és convenient aplicar l’expropiació forçosa o determinar les causes de l’expropiació i les finalitats d’interès públic a què ha de servir. En aquest sentit, l’article 159.4 de l’EAC atribueix a la Generalitat facultats de desenvolupament legislatiu i d’execució en matèria d’expropiació, sens perjudici del que disposa la Constitució, i és, concretament: “Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la seva naturalesa i funció social, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local”.