Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 228 Concepte Si ens basem en l’article 1 de la vigent LEF, expropiació forçosa es defineix com “un instrument de dret públic en virtut del qual l’Estat, la província, el municipi o les comunitats autònomes, prèvia indemnització justa, priven imperativament un subjecte de la seva propietat sobre una cosa, o de drets o d’interessos patrimonials legítims, en favor d’aquells subjectes públics o privats o d’altres per raons d’utilitat pública o d’interès social”. SUBJECTES, OBJECTE I CAUSA Subjecte expropiant És el titular actiu de la potestat expropiadora: l’Estat, la província, el municipi i les CCAA, és a dir, les ad- ministracions territorials. Els particulars i els ens públics no territorials no poden ser titulars de la potestat d’expropiació, perquè només els ens territorials representen les finalitats generals i abstractes de l’Adminis- tració i, per tant, només aquests poden ser titulars de les potestats públiques més extremes, entre les quals la potestat expropiadora. Pel seu caràcter preconstitucional (en sentit cronològic), la LEF no té en compte l’organització territorial de l’Estat que preveu el títol VIII de la CE. En conseqüència, quan es parli d’expropiació relacionada amb el règim local s’ha de tenir present que els ens locals, considerats així a l’article 3 LRBRL, també tenen la condició de subjectes expropiants. Els òrgans de les administracions territorials que tenen atribuït l’exercici d’aquesta potestat són els següents: • En l’àmbit de l’Estat, els delegats del Govern. • En relació amb l’Administració local, l’alcalde o el president de la Diputació. • Pel que fa a l’Administració autonòmica, depèn del que estableixin les seves pròpies normes. Cal tenir present que els ens territorials expropiants poden exercir la potestat expropiadora a favor de si mateixos o a d’altres beneficiaris. En aquest últim cas, l’article 4 del RLEF disposa que l’ens expropiador té la facultat de decidir executòriament l’oportunitat i l’extensió de les obligacions del beneficiari respecte al subjecte expropiat. En relació amb la modalitat expropiadora ope legis , en el seu exercici es pot prescindir de la regulació que estableix la LEF, però no dels estrictes termes que assenyala la CE. La llei que expropiï sense indemnització o sense causa justificada d’utilitat pública o d’interès social pot ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, motiu pel qual en les expropiacions legislatives el subjecte expropiant és l’estat legislador. Subjecte beneficiari És l’adquirent immediat de la transmissió forçosa que s’efectua o qui es beneficia directament del contingut de l’acte expropiador quan aquest no es concreta en una transmissió de propietat pura i simple, i coincideix amb l’expropiant quan aquest expropia per a si. Per definir el subjecte beneficiari de l’expropiació forçosa, l’art. 2 LEF considera, en primer lloc, que ho poden ser subjectes diferents dels expropiants i, en conseqüència, assenyala que a banda de les administracions territorials, poden ser-ho, per causa d’utilitat pública, les entitats i els concessionaris als quals es reconegui legalment aquesta condició. I fins i tot pot ser beneficiari per causa d’interès social, a part dels indicats, qual- sevol persona natural o jurídica en què concorrin els requisits assenyalats per una llei especial, necessària en aquest cas.