Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 230 OBJECTE Pot ser l’objecte d’una expropiació, segons l’article 1.1 LEF, “qualsevol forma de privació singular de la pro- pietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, siguin quines siguin les persones o les entitats a què pertanyin, ordenada imperativament, ja impliqui venda, permuta, cens, arrendament, ocupació temporal o mera cessació del seu exercici”. Aquesta formulació ha permès considerar com a expropiable qualsevol tipus de drets de naturalesa patrimo- nial, però no els drets de naturalesa no patrimonial, que són els de la personalitat i familiars. Val a dir que es pot conservar aquell dret real sobre l’objecte expropiat en el qual es donin els requisits se- güents: • Que resulti compatible amb la destinació que s’hagi de donar al bé. • Que hi hagi acord entre l’expropiant i el titular del dret. Aquest dret patrimonial s’ha d’integrar al patrimoni privat del seu titular, de manera que el domini públic no és expropiable, però sí tots els béns privats de titularitat pública. En aquest sentit, l’article 132 de la CE reserva a una norma amb rang de llei el règim jurídic del domini públic, d’acord amb els principis d’inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, atès que sempre cal la desa- fectació d’un bé de domini públic perquè pugui ser alienat, en aquest cas, expropiat. Regeix el principi general que sigui el que sigui allò que s’expropia, s’adquireix lliure de càrregues, la qual cosa significa que l’expropiació n’extingeix totes les càrregues i tots els drets anteriors, que es converteixen, per ministeri de la llei, en drets sobre el preu just. Si hi ha discrepàncies, l’Administració pot consignar el preu fins que es resolguin. CAUSA DE L’EXPROPIACI La causa que legitima l’expropiació d’un bé o d’un dret ha de ser el motiu o la finalitat que justifica el sacrifici del bé o del dret a favor de l’Administració. La llei enumera dues causes: la declaració d’utilitat pública o l’interès social, no definides, però que s’han de declarar abans de l’inici del procediment expropiador (article 9 LEF). Per utilitat pública s’entenen les exigències del funcionament de l’Administració (obres o serveis públics) o dels seus concessionaris. Per interès social s’entén qualsevol forma d’interès prevalent a qualsevol interès l’individual del propietari. La declaració d’utilitat pública i/o la d’interès social s’han d’efectuar per llei o bé, i cas per cas, per categories determinades d’obres, serveis o concessions, i s’entén implícita, en relació amb l’expropiació d’immobles, en tots els plans d’obres i serveis de l’estat, de la província i dels municipis. No obstant això, la sentència del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2001 remarca que no n’hi ha prou que una llei declari genèricament la utilitat pública per a la realització de determinades obres i serveis, sinó que cal concretar-les en cada cas. En la declaració de la causa de l’expropiació, hi ha de constar específicament la destinació posterior del bé que s’expropia, atès que totes les expropiacions queden vinculades a la realització d’aquesta destinació, i l’incompliment per part del beneficiari atribueix al propietari un dret de reversió sobre l’objecte expropiat perquè afecta la mateixa validesa de l’expropiació.