Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 232 • També es permet que la declaració d’interès social s’efectuï de la següent manera (és la forma més usual, a la pràctica): o Declaració genèrica per llei de l’interès social i, per tant, de la procedència general d’expropiar per una categoria especial de béns. o Posterior aplicació a cada cas concret. En cada cas farà falta l’acord del Consell de Ministres (o del consell de govern de les comunitats autònomes). Llevat que la declaració sigui per llei, l’expedient expropiador pròpiament dit comença amb un primer acord en què l’Administració determina concretament quins són els béns i els drets objecte de l’expropiació. En la pràctica administrativa, però, les declaracions expresses d’utilitat pública són excepcionals. El Tribunal Suprem no es mostra gaire exigent amb les característiques formals del document o de l’acte ad- ministratiu en què es fa constar la declaració d’utilitat pública, la qual dona per complimentada amb la simple menció dels béns en els plans d’obres o en un decret de declaració i de protecció d’un conjunt monumental. Aquestes solucions provoquen que en la majoria dels procediments aquest tràmit vagi amb la necessitat d’ocupació. En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó 109/2007, de 7 març, assenyala, concretament: “La declaració d’utilitat pública no forma part, en rigor, del procediment expropiatori, sinó que n’és un pressupòsit d’habilitació, tant en la regulació expropiatòria comuna com en el supòsit especial dels hidrocarburs, tot i que, en aquesta regulació especial, aquesta porta implícita la necessitat d’ocupació dels béns o d’adquisició dels drets afectats i implica l’ocupació urgent a l’efecte de l’article 52 de la Llei d’expro- piació forçosa: falta de rellevància pràctica que la necessitat d’ocupació no constitueixi una fase independent i separada com en el cas dels procediments expropiatoris comuns”. Necessitat d’ocupació de béns o adquisició de drets (arts. 15 a 23 LEF) Declarada la utilitat pública o l’interès social, l’Administració resol quant a la necessitat concreta d’ocupar els béns o d’adquirir els drets estrictament indispensables per a la finalitat de l’expropiació. En aquesta fase, l’Administració expropiant o el beneficiari de l’expropiació han de formular una relació con- creta i individualitzada que descrigui, en tots els aspectes materials i jurídics, els béns o els drets necessaris per expropiar (article 15 LEF). Quan el projecte d’obres o de serveis ja incorpori la descripció material i detallada dels béns o dels drets a expropiar, la necessitat d’ocupació s’entén implícita en l’aprovació del projecte, tot i que el beneficiari resta igualment obligat a formular la relació esmentada a fi de determinar les persones interessades. Per efectuar la declaració de necessitat d’ocupació, cal seguir els tràmits següents: • El beneficiari ha de formular una relació concreta i individualitzada en què es descriguin, tant en l’aspecte material com jurídic, els béns o els drets que calgui expropiar. • La relació de béns i drets s’ha de publicar als butlletins oficials, en un dels diaris de més circulació i al taulell d’anuncis de l’ajuntament. • Compliment d’un termini d’informació pública de quinze dies. • En aquest termini, qualsevol persona pot presentar al·legacions per rectificar errors o oposar-se a la ne- cessitat d’ocupació, tot i que en aquest últim cas s’han d’indicar els motius pels quals s’ha de considerar preferent l’ocupació d’altres béns o l’adquisició d’altres drets diferents no compresos en la relació a fi de considerar-los més convenients a la necessitat pública o interès social.