Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 233 • Si la necessitat d’ocupació ja s’ha considerat implícita, per aprovació d’un projecte d’obres o de serveis, únicament es poden al·legar errors de la relació. • Finalitzat el període d’informació pública se n’obre un altre de vint dies en què l’Administració ha d’exa- minar i qualificar els escrits d’oposició presentats, i rectificar o complementar les dades, si escau, com a resultat de les al·legacions dels particulars. • Com a conclusió d’aquestes actuacions preparatòries, s’ha de portar a terme l’acte administratiu que inicia l’expedient expropiador: l’acord de la necessitat d’ocupació (article 21.1 LEF). Aquest acord s’ha de publicar tal com es preveu als articles 18 i 21 LEF i, a més, s’ha de notificar a totes les persones interes- sades en el procediment. L’acord ha de reunir els següents requisits de fons i forma: o Descripció detallada dels béns i els drets que afecten l’expropiació. o Designació nominal dels interessats amb què s’hagi d’entendre l’expedient. D’acord amb els articles 3 i 4 LEF, tenen la consideració d’interessat: - El propietari de la cosa o el titular del dret objecte de l’expropiació, que ho seran aquells que constin amb aquest caràcter en registres públics que produeixin presumpció de titularitat, que només pot ser destruïda judicialment o, si hi manca, aquells que apareguin amb aquest caràcter en registres fiscals o, finalment, els que ho siguin públicament i notòriament. - Sempre que ho sol·licitin i acreditin oportunament la seva condició, s’entenen també les diligències amb els titulars de drets reals i d’interessos econòmics directes sobre la cosa expropiable, així com amb els arrendataris quan es tracti d’immobles rústics o urbans. En aquest últim cas, s’ha d’iniciar per a cada un dels arrendataris el corresponent expedient incidental per fixar la indemnització que els pugui correspondre. Si dels registres que esmenta l’article 3 en resulta l’existència dels titulars a què fa referència el parà- graf anterior, és preceptiva la seva citació en l’expedient d’expropiació. Contra aquest acord, si és estatal s’escau el recurs d’alçada davant del ministeri corresponent. La interposició té efectes suspensius fins que se’n dicta la resolució expressa (art. 22.3 LEF). L’article 22.3 LEF exclou la possibilitat d’interposar recurs contenciós administratiu, tot i que aquesta previsió s’ha d’entendre derogada perquè és incompatible amb els articles 24 i 106 de la CE. Determinació del preu just La finalitat d’aquesta fase és la determinació del valor dels béns o dels drets expropiats; s’inicia una vegada és ferm l’acord en què es declara la necessitat d’ocupació de béns o d’adquisició de drets (art. 25 LEF). La determinació del preu just es pot realitzar: • De mutu acord; • en defecte de mutu acord, pel jurat d’expropiació; • pels tribunals contenciosos administratius. L’article 56 LEF disposa que un cop transcorreguts sis mesos des de l’inici legal de l’expedient expropiatori (acord de necessitat d’ocupació) sense que s’hagi determinat per resolució definitiva el preu just dels béns o dels drets per culpa de l’Administració expropiant, aquesta ha d’abonar a l’expropiat una indemnització que consisteix en l’interès legal del preu just fins al moment en què aquest sigui determinat. S’ha de liquidar amb efectes retroactius, una vegada determinat el preu just.