Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 268 cació de l’ordenança sobre la base de la seva il·legalitat, i amb recurs contenciós administratiu contra la desestimació del recurs de reposició interposat per via administrativa, com per exemple, impugnar una multa per infracció d’una ordenança al·legant la il·legalitat del contingut de l’ordenança. Si el jutge estima aquest recurs, pot instar l’Ajuntament a derogar l’ordenança com a il·legal. EL REGLAMENT ORG NIC La manera com les EELL, i concretament els municipis, manifesten la seva potestat d’organització són els reglaments orgànics municipals, l’aprovació dels quals correspon al ple (art. 22.2.d LRBRL) per majoria absoluta. Recordeu : la sentència del Tribunal Suprem de 27 de març de 1985 fixa la doctrina següent: “La potestat reglamentària atribuïda per llei als ens locals —implícitament reconeguda per l’article 137 CE, que dota d’autonomia els municipis per a la gestió dels seus interessos propis— pot actuar per part de les corpo- racions sota la modalitat de reglament administratiu o independent, quan es tracta de normes ad intra (aspectes pròpiament organitzatius i també relacions de supremacia o de subjecció especial), atès que és en aquestes relacions, que es poden caracteritzar com de funcionament o instrumentals, on es pot reco- nèixer a l’Administració una llibertat de disposició normativa que es tradueix en la producció de reglaments organitzatius o praepter legem sense necessitat d’una habilitació prèvia o cobertura legal diferents de la primera atribució per llei de la potestat reglamentària”. A l’hora de respectar les normes bàsiques d’organització municipal, què prevalen, les normes d’or- ganització complementàries de la Llei autonòmica municipal o les normes d’organització que conté el Reglament orgànic municipal? És per la vinculació directa de la potestat reglamentària organitzadora amb l’autonomia local que els arti- cles 20.2 i 32.2 LRBRL, en la redacció originària, atribueixen al reglament orgànic primacia sobre les lleis de les CCAA de règim local. La STC 214/1989, de 21 de desembre, però, va assenyalar que pel que fa a l’organització municipal, l’ordre constitucional de distribució de competències es fonamenta en el reconei- xement de tres àmbits normatius, corresponents a la legislació bàsica de l’Estat, la legislació de desen- volupament de les CCAA i la potestat reglamentària dels municipis, aquesta última inherent a l’autonomia que la CE garanteix a l’article 140. D’acord amb el model constitucional anterior, l’article 20 LRBRL estableix els òrgans municipals de ca- ràcter necessari i reconeix la potestat d’autoorganització complementària que correspon als mateixos municipis. I se’n reconeix la potestat legislativa de les CCAA perquè puguin establir una organització complementària de la que hi és fixada amb caràcter bàsic o necessària. En conseqüència, i segons aquesta doctrina, els reglaments orgànics queden subordinats no només a la LRBRL, sinó també a la legislació autonòmica, tot i que aquesta no pot ser-ne desconeixedora o envair l’àmbit reservat a l’autonomia organitzativa municipal. Si s’entra a analitzar-la, cal dir que els reglaments orgànics municipals no són un instrument d’aprovació obligatori del municipi, sinó voluntari, que adaptar la seva organització a les seves necessitats sense con- travenir la LRBRL. mbit material del ROM Què pot regular i quin és el contingut d’un reglament orgànic municipal?