Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 26 D’acord amb la LPAC, els actes administratius s’ha de produir per escrit, llevat que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma més adequada de consignació o constància. L’exigència de forma escrita en els actes administratius és similar —i es justifica pels mateixos motius— que en les resolucions judicials: • perquè la llei exigeix notificar als interessats les resolucions administratives que afectin els seus drets i interessos, alhora que les lleis també poden exigir-ne la publicació, i perquè, per notificar-les o publicar-les, cal que constin de manera escrita; • perquè els actes de l’Administració són, com les sentències judicials, executius, i, a fi que siguin executats, cal que hi hagi una certesa indubtable del seu contingut; • perquè és l’única forma de deixar constància que s’ha respectat l’ordre procedimental establert i que ha tingut lloc, quan s’ha requerit, la intervenció d’òrgans o subjectes diversos (informes, propostes, al·legaci- ons, audiències, etc.), intervenció o actes la realització dels quals és consignada per escrit a fi de formar el que s’anomena “expedient”. La forma escrita és, doncs, la normal, però també s’admeten altres formes, en concret l’oral, típica d’alguns camps del dret administratiu com les relacions de jerarquia (les ordres que dona un superior a un inferior) i determinades actuacions del cos de policia en què són procedents les ordres verbals (per exemple, per dis- soldre una manifestació), i també els signes acústics o visuals (en l’àmbit de la circulació). D’altra banda, no s’ha de confondre la forma escrita de producció dels actes administratius amb la forma escrita de constància. Per exemple, tots els òrgans col·legiats produeixen acords en forma verbal, els quals es fan constar seguida- ment en una acta, que aixeca el secretari de l’òrgan. Aquesta fórmula és igualment pròpia dels actes dictats per ordre , sota la forma d’actes “per ordre de” (abreu- jat, “p.o.”): l’autoritat decideix i és el subordinat davant del qual s’expressa verbalment la decisió qui la recull de forma escrita i la comunica o notifica. La motivació En molts actes, l’ordenament no tan sols exigeix l’escriptura, sinó també la motivació. La LPAC obliga l’Administració a motivar la majoria de les seves decisions. La motivació és l’exigència de fer públiques les raons de fet i de dret que fonamenten un acte, allò que en justifica l’adopció. La manca de motivació pot donar lloc a l’anul·labilitat de l’acte per indefensió. L’art.35 LPAC enumera els actes que han de ser motivats: Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims. - Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge. - Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius. - Els acords de suspensió d’actes, sigui quina sigui la motivació, així com l’adopció de mesures provisionals. - Els actes d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació dels terminis. - Els actes que es dictin en exercici de les potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa.