Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 27 Els requisits de la motivació són, bàsicament, la referència a fets i fonaments de dret en el contingut de l’acte, tot i que s’accepten informes o dictàmens. L’EFIC CIA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: EL PRINCIPI D’AUTOTUTELA DECLARATIVA. CONDICIONS Cal distingir entre validesa i eficàcia de l’acte administratiu. La validesa suposa que en l’acte hi concorren tots els elements que l’integren, i que es presumeix des del moment en què es dicta o s’acorda, mentre que l’eficàcia es refereix a la producció temporal d’efectes, que pot estar supeditada a la notificació, la publicació o l’aprovació posterior de l’acte vàlid. La regulació dels efectes dels actes administratius és en el capítol II del títol III LPAC. En aquest capítol es regulen la notificació i la publicació dels actes com a elements determinants de l’eficàcia dels actes admi- nistratius. L’article 38 LPAC estableix: “Els actes de les Administracions públiques subjectes al dret administratiu són executius d’acord amb el que disposa aquesta Llei”. L’article 39 LPAC diu: “Els actes de les Administracions públiques subjectes al dret administratiu es presu- meixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que s’hi disposi una altra cosa”. És el que s’anomena “presumpció iuris tantum de validesa” de l’acte administratiu. Aquest privilegi és el que es coneix com a “autotutela declarativa”. De fet, es trasllada al particular la càrrega d’impugnar l’acte en via administrativa o contenciosa administrati- va, segons escaigui, si és que vol obtenir-ne l’anul·lació i frenar-ne o eliminar-ne l’eficàcia. De l’eficàcia de l’acte es deriva la seva executivitat immediata, en virtut de la qual, quan es dicti, pot i ha de ser portat a la pràctica. Això no obstant, aquesta regla general d’executivitat té excepcions: el mateix paràgraf 1 demora l’eficàcia de l’acte, i, doncs, la seva executivitat, en supeditar-la al fet que “en el mateix acte no es disposi una altra cosa”. Aquesta reserva fa referència a la possibilitat que el mateix acte desplaci l’inici dels seus efectes i els sotmeti a un termini o estableixi una condició suspensiva. Així mateix, l’eficàcia queda demorada quan ho requereixi el contingut de l’acte o quan estigui condicionada a la notificació, la publicació o l’aprovació de l’acte per part d’un òrgan superior (article 39.2). Finalment, l’article 39.3 LPAC admet de forma restrictiva l’eficàcia retroactiva dels actes administratius en dos supòsits (que s’analitzen més endavant). La validesa i l’eficàcia de l’acte administratiu estan subjectes a uns límits que poden referir-se als subjectes, a l’objecte, al lloc i al temps. Els actes limiten la seva eficàcia directa als seus destinataris, que poden estar perfectament individualitzats (una sola persona) o comprendre una pluralitat indeterminada de subjectes. En canvi, la seva eficàcia indirecta s’estén o es pot estendre a aquells qui no ostenten la condició de desti- nataris (pot haver-hi tercers particularment afectats per l’acte). L’eficàcia de l’acte es limita al territori al qual s’estén la competència territorial de l’òrgan del qual emana.