Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 28 Hi ha actes que despleguen els seus efectes fora del territori sobre el qual tenen jurisdicció, com les certifi- cacions. Executivitat o autotutela declarativa En virtut del principi d’executivitat dels actes administratius, qualsevol acte administratiu, des del moment en què es dicta, tendeix a produir uns determinats efectes. És el que una part de la doctrina anomena “au- totutela declarativa”. L’Administració no necessita acudir als tribunals perquè els seus actes siguin executius, ja que té el privilegi de crear drets mitjançant decisions administratives espontànies que imposen immediatament obligacions als administrats. S’entén per autotutela declarativa el principi en virtut del qual els actes administratius constitueixen decla- racions o decisions capaces, per si mateixes, de crear, modificar o extingir situacions jurídiques subjectives dels seus destinataris sense el concurs d’òrgans judicials i amb independència del consentiment o la col·la- boració dels subjectes destinataris. LA NOTIFICACI : CONTINGUT, TERMINI I PR CTICA Perquè un acte produeixi efectes normals, ha de ser conegut pels seus destinataris a fi que es pugui procedir a complir-lo. La comunicació dels actes administratius als interessats es fa per mitjà de la notificació o la publicació. En el dret espanyol, la notificació i la publicació constitueixen una condició de l’eficàcia dels actes adminis- tratius, ja que, d’acord amb la LPAC, l’eficàcia “queda demorada quan ho exigeixi el contingut de l’acte o quan estigui supeditada a la notificació, la publicació o l’aprovació superior d’aquest” (art. 39.2). Per això la LPAC preveu la notificació “als interessats” de les resolucions i els actes que afectin els seus drets i interessos. La notificació indica als afectats l’inici de l’eficàcia de l’acte. El règim jurídic de la notificació dels actes del procediment administratiu és regulat en els arts. 40 a 44 LPAC, i, atenent al procediment administratiu per mitjans electrònics que s’ha establert, amb caràcter ge- neral, per a les relacions de les AAPP amb els seus administrats des que va entrar en vigor la LPAC, és de summa importància el desenvolupament que, amb caràcter bàsic, recull el RAFME. Són responsables de la pràctica de la notificació: • el titular de la unitat administrativa o el personal de serveis de l’Administració de què procedeixi l’acte. L’article 20 LPAC estableix que els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les Admi- nistracions públiques que tinguin al seu càrrec la resolució i el despatx dels assumptes són responsables directes de tramitar-los i han d’adoptar les mesures oportunes per remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l’exercici ple dels drets dels interessats o el respecte pels seus interessos legítims, dis- posant el que sigui necessari per evitar i eliminar qualsevol anormalitat en la tramitació del procediment, de manera que, en cas d’incompliment, es pot exigir responsabilitat disciplinària al responsable de la demora. La notificació s’ha de fer als interessats o als seus representants. Tal com estableix l’art. 40.1 LPAC, la noti- ficació s’ha de fer als interessats els drets i els interessos dels quals siguin afectats per la resolució o l’acte administratiu de què es tracti.