Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 37 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitución Española - Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas - Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014 - Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria - Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Regu- ladora de las Haciendas Locales - Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria - Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa - Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local - Text íntegre de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol 2006 - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya - Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora - Decret 69/2006, d’11 d’abril, d’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Ju- rídica Assessora LA INVALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU L’art. 103.1 CE consagra el principi de legalitat que regeix l’actuació i el funcionament de l’Administració pública en disposar que l’“Administració actua amb plena submissió a la Llei i al Dret”. D’acord amb el principi de legalitat, els actes administratius, segons l’article 39 LPAC, es presumeixen vàlids i produeixen efectes des que es dicten. La regulació del règim d’invalidesa dels actes administratius és continguda en el capítol III del títol III LPAC. La invalidesa dels actes administratius pot ser provocada per dos motius, en funció de la intensitat de la infracció, que es defineixen, segons les conseqüències que tenen, com a motius de nul·litat i motius d’anul· labilitat —regulats en els articles 47 i 48 LPAC. Alhora, hi ha una tercera categoria, la irregularitat no invalidant —apartats 2 i 3 art. 48 a contrari sensu. Abans d’analitzar els supòsits de nul·litat o d’anul·labilitat continguts en els articles 47 i 48 LPAC, és conve- nient fer una breu exposició conceptual de les figures de la nul·litat i l’anul·labilitat amb vista a precisar-ne el significat i l’abast. - La nul·litat de ple dret constitueix la màxima sanció que pot rebre un acte administratiu, i per això els vicis que l’ordenament preveu com a supòsits de nul·litat radical consisteixen en infraccions d’especial gravetat, de caràcter evident, que atempten contra principis fonamentals del sistema. En tot cas, la LPAC exigeix que sigui una norma amb rang de llei la que prevegi expressament els motius de nul·litat. L’especial gravetat de la infracció que determina la nul·litat comporta els efectes següents: • Els vicis de nul·litat no es poden esmenar. En conseqüència, els actes nuls no poden ser convalidats. • L’acció de nul·litat no prescriu encara que hagi transcorregut el termini de caducitat per a la interposició de recursos administratius contra l’acte o per a la seva impugnació en via judicial contenciosa admi- nistrativa. Subsisteix sempre la possibilitat d’instar-ne la revisió d’ofici a l’empara de l’article 106 LPAC.