Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 38 L’anul·labilitat, en canvi, es caracteritza pels trets oposats als que s’acaben d’assenyalar per a la nul·li- tat: constitueix la regla general d’invalidesa del dret administratiu; els actes viciats admeten la conva- lidació mitjançant esmena dels seus vicis; quan assoleixen fermesa, no són susceptibles del procedi- ment de revisió d’ofici previst en l’article 106 LPAC, i únicament poden ser anul·lats a través del procés de lesivitat previst en l’article 107 —en el cas d’actes favorables a l’interessat, si bé la declaració de lesivitat està subjecta a un termini de quatre anys—, i són actes de gravamen o desfavorables per a l’interessat que poden ser revocats —conforme a l’article 109 LPAC, si no han transcorregut els terminis de prescripció. SUP SITS DE NUL·LITAT DE PLE DRET I D’ANUL·LABILITAT La nul·litat d’actes administratius L’article 47 LPAC tipifica els actes i les disposicions que seran nuls de ple dret, és a dir, les infraccions de l’ordenament jurídic que produeixen la nul·litat radical dels actes i les disposicions generals. En tot cas, i com a pauta interpretativa general, cal advertir que la jurisprudència ha assenyalat que la interpretació dels vicis de nul·litat ha de ser restrictiva (STS 27.11.2015). Analitzant cas per cas: • Actes que lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. L’actor ha de lesionar un dret o llibertat susceptible d’empara constitucional —aquests drets i llibertats són els continguts exclusivament en l’article 53.2 CE. • Actes que dicti un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. Ara bé, no qualsevol vici d’incompetència determina la nul·litat de l’acte. Els requisits perquè es produeixi la nul·litat són els següents: - en primer lloc, la incompetència determinant de nul·litat únicament es pot referir a la matèria o el territori; - en segon lloc, per produir la nul·litat, la incompetència per raó de matèria o territori ha de ser, a més, manifesta; en cas contrari, l’acte serà merament anul·lable. • Actes que tinguin un contingut impossible. La jurisprudència ha definit dues modalitats d’impossibilitat, a saber: - Actes el contingut dels quals és impossible des del punt de vista físic o material (per exemple, el nome- nament per a un lloc de treball que no estigui vacant, STS de 30 de juny de 1997). - Actes el contingut dels quals sigui impossible des del punt de vista lògic (per exemple, si en un acte es donen dues ordres contradictòries entre si). No es pot confondre aquest supòsit amb el d’impossibilitat sobrevinguda, que es produeix posteriorment. En aquest cas, no es tracta pròpiament d’un supòsit de nul·litat en virtut d’aquest precepte —ja que l’acte era correcte en el moment en què va ser dictat—, sinó d’ineficàcia com a conseqüència de la impossibilitat sobrevinguda.