Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 43 La gran diferència entre aquests procediments —al marge que, a Catalunya, la revisió d’un acte nul requereix el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora— és la competència que té la mateixa Administració autora de l’acte per declarar-lo nul un cop s’ha obtingut el dictamen. En canvi, en el supòsit d’actes anul·lables, la capacitat de l’Administració autora de l’acte arriba fins a la de- claració de lesivitat —té, doncs, la facultat de declarar-lo lesiu sobre els interessos generals— i a la posterior remissió a la via contenciosa administrativa, que és la que, si escau, acaba eliminant l’acte del món jurídic. L’òrgan competent per adoptar la declaració de nul·litat és el que fixen les normes específiques de cada Ad- ministració pública. En els ens locals, la competència correspon al ple. Així ho estableix l’article 110 LRBRL en regular la declaració de nul·litat de ple dret i la revisió d’actes dictats en via de gestió tributària en virtut d’una norma que també regeix en els procediments de revisió dels altres actes administratius, ja que la com- petència per anul·lar d’ofici un acte correspon a l’òrgan suprem de l’entitat. L’Administració que declari la nul·litat d’un acte pot establir, en la mateixa resolució, les indemnitzacions que escaigui reconèixer als interessats, sempre que el dany sigui efectiu, avaluable econòmicament i individua- litzat, en relació amb una persona o amb un grup de persones, i que els danys produïts no siguin els que el particular té el deure jurídic de suportar. Si la regla general, en cas de revisió d’actes, és que els vicis que presenten són, generalment, d’anul·labilitat, en el cas de les disposicions administratives s’estima, amb caràcter general, un vici de nul·litat. La revisió d’actes nuls, com s’ha dit, pot ser instada d’ofici per la mateixa Administració autora de l’acte o bé instada de part, mitjançant l’exercici de l’acció de nul·litat, que s’explica en el darrer epígraf d’aquest tema. Límits. Segons l’article 110 LPAC, les facultats de revisió no es poden exercir quan, per prescripció d’acci- ons, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, fer-ho resulta contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis. L’ACCI DE NUL·LITAT: PROCEDIMENT I L MITS L’acció de nul·litat és la que poden exercir les persones legitimades per fer-ho sol·licitant a l’Administració l’inici d’un procediment de revisió d’ofici d’actes nuls o de declaració de lesivitat d’actes anul·lables. L’objecte d’aquesta acció és la declaració de nul·litat dels actes definitius —no de tràmit— que s’hagin con- vertit en ferms o que hagin esgotat la via administrativa. També poden ser declarats nuls els reglaments o les disposicions administratives generals, a l’empara dels principis de legalitat i seguretat jurídica que vinculen l’Administració. L’acció de nul·litat és regulada en l’article 106 LPAC. L’acció per a la revisió d’un acte nul, d’ofici o a instància de part, és imprescriptible: no està, doncs, sotmesa a termini. L’acció per a la revisió d’un acte anul·lable prescriu al cap de 4 anys. En el supòsit que l’Administració no resolgui el procediment en el termini establert, s’entén que la resolució és contrària a la revisió (acte presumpte negatiu), i, si s’ha iniciat d’ofici, que se’n declara la caducitat.