Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 47 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitución Española - Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera - Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil - Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas - Real decreto 203/2021, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de actuación y funcionami- ento del sector público por medios electrónicos - Text íntegre de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol 2006 - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU El procediment administratiu es pot definir, de manera general, com el camí formal pel qual passen els actes administratius que desemboquen en una actuació administrativa amb un objectiu determinat. D’altra banda, des d’una perspectiva tècnica, el procediment administratiu consisteix en un conjunt d’actu- acions preparatòries (els actes de tràmit realitzats per la mateixa Administració i també les actuacions de les persones interessades) que condueixen a l’acte o a la resolució final. Totes aquestes actuacions queden reflectides de forma escrita en l’ expedient administratiu , de manera que l’expedient és l’expressió o la constància escrita d’un procediment administratiu. Com es veurà, la inobservança de les normes procedimentals per part d’una Administració pública afecta, generalment, la validesa de la decisió presa, és a dir, l’acte administratiu, fins al punt que l’ordenament jurídic sanciona amb nul·litat de ple dret els actes administratius que es dictin prescindint totalment i absolutament del procediment establert. Competència per dictar les normes reguladores del procediment administratiu : l’art. 149.1.18 CE atri- bueix a l’Estat la competència per dictar les lleis que configuren l’actuació de les diferents Administracions públiques per garantir un tractament harmònic de tots els administrats de l’Estat. Aquesta atribució competencial a l’Estat pretén dotar l’ordenament jurídic espanyol d’uniformitat procedimen- tal, atès que l’existència d’uns principis i unes institucions nuclears aplicables a les relacions de tots els ciuta- dans amb totes les Administracions públiques incrementa la seguretat jurídica i garanteix un tractament igual. Pel que fa a les competències de les CCAA, el legislador autonòmic pot establir les especialitats necessà- ries, però només quan es tracti d’especialitats derivades de l’organització pròpia de les comunitats. Així ho reconeix l’article 149.1.18 CE. En exercici d’aquesta competència, s’han aprovat la LLEI 39/2015, D’1 D’OCTUBRE, DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES i LA LLEI 40/2015, D’1 D’OCTUBRE, DE RÈGIM JURÍDIC DEL SECTOR PÚBLIC. L’article 159.1 EAC atorga a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment administratiu, la compe- tència per regular les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substan- tiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. Així doncs, la possible competència autonòmica en matèria de procediment comprèn el desenvolupament dels principals mecanismes i drets procedimentals comuns i la disciplina dels procediments sectorials quan hi hagi competència autonòmica. Per això les CCAA poden desenvolupar els principis, les disposicions i els drets estatals i dictar, amb aquesta finalitat, la seva pròpia normativa procedimental sempre que ho consi- derin oportú.