Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 65 al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi— o a instància de part. L’instructor del procediment només pot rebutjar les proves proposades pels interessats quan siguin manifes- tament improcedents o innecessàries, mitjançant resolució motivada. Quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic, s’entén que té caràcter preceptiu. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopti en el procediment en ser una peça imprescindible per avaluar correctament els fets, s’ha d’incloure en la proposta de resolució. Quant a la pràctica de la prova, l’Administració ha de comunicar als interessats, amb antelació suficient, l’inici de les actuacions necessàries per realitzar les proves que hagin estat admeses. A la notificació s’hi consignen el lloc, la data i l’hora en què s’ha de practicar la prova i l’advertiment, si escau, que l’interessat pot nomenar tècnics perquè l’hi assisteixin. El lloc on s’ha de practicar la prova depèn del mitjà probatori que s’utilitzi,, de manera que pot ser a la seu de l’òrgan administratiu, a fora i, fins i tot, excepcionalment, a l’estranger. c. Informes L’informe o dictamen es pot definir com la declaració de judici emesa per funcionaris, organismes o un òrgan diferent del que inicia, instrueix i resol el procediment. Serveix per aportar noves dades a l’expedient o per comprovar les que ja conté. La regulació dels informes és establerta en l’article 80 LPAC, que diferencia els informes preceptius dels fa- cultatius, d’una banda, i els vinculants dels no vinculants, de l’altra. Si no es diu una altra cosa, els informes són facultatius i no vinculants. Els informes preceptius són d’existència inexcusable en el procediment de què es tracti, mentre que els fa- cultatius són els que les normes no exigeixen de manera obligatòria. Són vinculants quan l’òrgan que ha sol·licitat l’informe no pot apartar-se de l’opinió que s’hi sosté i hi queda vinculat, mentre que, davant d’un informe no vinculant —la regla general—, l’òrgan sol·licitant té un ampli marge de llibertat per seguir o no el criteri de l’òrgan consultiu. Ara bé, d’acord amb l’article 35.1.c LPAC, els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius han de ser motivats. Pel que fa al lloc, els informes s’emeten a la seu on hi hagi l’òrgan competent per evacuar-los. I, pel que fa al termini, en principi, els informes han de ser emesos a través de mitjans electrònics en el termini de deu dies, llevat que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permetin o exigeixin un altre termini, superior o inferior. Si no s’emet en aquest termini, es poden seguir les actuacions, sigui quin sigui el caràcter de l’informe, excepte en el supòsit d’informes preceptius que siguin determinants per a la resolució del procediment, cas en què es pot interrompre el termini dels tràmits successius, d’acord amb l’article 22.1 LPAC. Si l’informe ha de ser emès per una Administració pública diferent de la que tramita el procediment, la qual ha d’expressar el punt de vista corresponent a la seva competència, i ha transcorregut el termini sense que s’hagi emès, es poden seguir les actuacions. L’informe lliurat fora de temps pot no ser tingut en compte en adoptar-se la resolució.