Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 72 • Interdicció de la reformatio in peius . La possible reforma plantejada per l’acte de resolució en cap cas no pot empitjorar la situació inicial —prèvia a l’inici del procediment administratiu— de l’administrat. Si se’n deriven situacions més oneroses que les que es desprenen de la sol·licitud de l’interessat, s’han de plas- mar mitjançant la incoació d’un altre procediment. • Resolució en un termini de temps raonable. El termini màxim en què s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o que ho prevegi així la normativa comunitària europea. Quan les normes reguladores del procediment no fixin el termini màxim per rebre la notificació, aquest termini serà de tres mesos. Supòsits en què es poden suspendre els terminis fixats per resoldre el procediment: • Quan sigui necessari requerir els interessats per esmenar deficiències. • Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de les comunitats europees. • Quan s’hagin de demanar informes preceptius i determinants del contingut de la resolució en el temps que transcorre entre la petició i la recepció. Aquest termini de suspensió no pot superar els tres mesos. • Quan s’hagin de realitzar proves tècniques i anàlisis contradictòries. • Quan s’iniciïn les negociacions per finalitzar convencionalment el procediment administratiu. Un cop s’ha establert que l’Administració pública no es pot abstenir de resoldre, s’ha d’aclarir que, en deter- minats casos, sí que pot rebutjar les peticions dels interessats. D’acord amb l’article 88 LPAC, aquests casos són (exclusivament) aquells en què les sol·licituds dels interessats no són emparades per l’ordenament jurí- dic, és a dir, són il·legals o il·lícites, circumstància que, en tot cas, ha de ser motivada per l’òrgan competent. Forma de la resolució L’òrgan competent té absoluta llibertat per adoptar la fórmula que consideri més convenient, sempre que reculli referències suficients a fets i fonaments de dret. Generalment, la resolució consta de tres parts: encapçalament, cos i conclusions. També s’hi han d’expressar els recursos que es poden presentar contra la mateixa resolució, els òrgans da- vant els quals es podrien interposar i el termini per fer-ho. LA MANCA DE RESOLUCI EXPRESSA: EL R GIM DEL SILENCI ADMINISTRATIU Es parla de silenci administratiu quan, davant l’incompliment, per part de l’Administració, de l’obligació de resoldre els procediments, i com a mitjà per vetllar pel dret dels interessats a obtenir aquesta resolució, l’or- denament jurídic presumeix, en benefici dels interessats, l’existència d’un acte administratiu, generalment estimatori, pel mer transcurs del termini establert en cada cas. L’article 24 LPAC estableix que, en els procediments iniciats a petició de l’interessat, el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat resolució expressa legitima l’interessat a entendre-la estimada o desestima- da per silenci administratiu, segons escaigui, sens perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar en la forma prevista en l’article 24.4.