Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 83 • Tràmit de vista i audiència al recurrent. Abans de la resolució del recurs, pot tenir lloc un tràmit de vista i audiència al recurrent; ara bé, només és preceptiu quan, en la resolució del recurs, s’hagin de tenir en compte nous fets o documents no recollits en l’expedient originari. A més, la LPAC estableix que no tenen el caràcter de nous els informes, les propostes ni els documents que els interessats hagin aportat a l’expedient abans de recaure la resolució impugnada. c. Resolució El procediment de tramitació dels recursos administratius pot acabar amb una resolució expressa o amb una resolució presumpta. En cas que acabi amb una d’expressa, el seu contingut ha de ser un dels següents: • estimació total o parcial; • desestimació; • inadmissió, si la formulació del recurs administratiu presenta defectes irreparables. Tanmateix, l’òrgan competent per resoldre el recurs no està subjecte a dictar una resolució en el marc de les pretensions que estableixi el recurrent en l’escrit de recurs, sinó que ha de resoldre totes les qüestions que plantegi l’expedient, tant si han estat al·legades pels interessats com si no. En aquest darrer cas, tal com preveu l’article 119.3 LPAC, se l’ha d’escoltar prèviament. Així doncs, quan l’Administració resolgui un recurs, no està obligada a considerar només els possibles vicis que al·lega el recurrent, sinó que ha de considerar tots els que concorrin en l’acte recorregut, si bé ha de ser congruent amb les pretensions del recurrent i ha de considerar tot allò que efectivament hagi al·legat, i no pot deixar-lo sense resposta. En cas que l’Administració estimi un vici de forma i, per tant, consideri que no és procedent resoldre respecte al fons de l’assumpte, la decisió retrotreu el procediment al moment en què s’hagués comès el vici, sens perjudici de les convalidacions que siguin procedents com a conseqüència del principi de conservació dels tràmits que regeix en l’ordenament administratiu. D’altra banda, en l’àmbit de la resolució dels recursos administratius entra en joc la prohibició de la reformatio in peius , això és, la resolució no pot derivar en un agreujament de la situació inicial del recurrent. Per la seva part, la resolució presumpta té lloc quan ha transcorregut el termini per resoldre i no ha recaigut resolució expressa (silenci administratiu). Aquest termini varia en funció del tipus de recurs interposat, com es veurà tot seguit. Finalment, s’ha d’assenyalar que la resolució dels recursos administratius posa fi a la via administrativa i, en tot cas, el silenci administratiu té sempre un caràcter negatiu (excepte en el recurs d’alçada contra una dene- gació presumpta 3 ), en el sentit que el recurs es pot entendre desestimat i es pot acudir a la via contenciosa administrativa. CLASSES DE RECURSOS La LPAC (capítol 2 del títol V, art. 112 a 126) regula el règim dels recursos administratius configurant-los com la via de revisió d’actes administratius a instància de part per motius de legalitat.