Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 87 Entre aquestes actuacions destaquen les reclamacions economicoadministratives, que s’han d’ajustar als procediments establerts per la seva legislació específica (títol V de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, Ge- neral tributària). L’art. 213 LGT disposa el següent: Mitjans de revisió. 1. Els actes i les actuacions d’aplicació dels tributs i els actes d’imposició de sancions tributàries es poden revisar, conforme al que s’estableix en els capítols següents, mitjançant: a. procediments especials de revisió; b. recurs de reposició; c. reclamacions economicoadministratives. La denominació genèrica de reclamacions economicoadministratives (capítol IV LGT) comprèn tot un conjunt de procediments de revisió en via administrativa d’actes en matèria tributària que es presenten davant d’òr- gans administratius especialitzats —els tribunals economicoadministratius centrals, regionals, autonòmics o locals— que són independents dels que s’encarreguen d’aplicar els corresponents tributs. L’art. 227 LGT estableix els actes susceptibles de reclamació economicoadministrativa; l’article 228 i se- güents, l’organització i les competències dels òrgans economicoadministratius, i l’article 232, els legitimats i els interessats per promoure les reclamacions economicoadministratives. També queda fora de la LPAC, precisament pel caràcter que el seu nom indica, el recurs especial en matèria de contractació administrativa, regulat per la LCSP. Recurs extraordinari de revisió Es tracta d’un recurs administratiu que s’interposa contra actes viciats però que han esdevingut ferms i con- sentits, atès que no s’ha interposat cap recurs en contra seu dins el termini establert. Es regula en l’article 125 LPAC: 1. Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òr- gan administratiu que els va dictar, que també és el competent per resoldre’ls quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents: 1. Que, en dictar-los, s’hagi incorregut en un error de fet que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient. 2. Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’assumpte que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda. 3. Que en la resolució hi hagin influït, essencialment, documents o testimonis declarats falsos per sentèn- cia judicial ferma, anterior o posterior a la resolució. 4. Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació frau- dulenta o una altra conducta punible, i que s’hagi declarat així en virtut d’una sentència judicial ferma. 2. El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan es tracti de la causa 1, dins el termini dels quatre anys següents a la data de la notificació de la resolució impugnada. En els altres casos, el termini és de tres mesos, a comptar des del coneixement dels documents o des que la sentència judicial esdevé ferma. 3. El que estableix aquest article no perjudica el dret dels interessats a formular la sol·licitud i la instància a què es refereixen els articles 106 i 109.2 d’aquesta Llei ni el seu dret que aquestes se substanciïn i resolguin.