Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 94 Normalment, però, la part demandada és l’Administració. L’article 21.1 aclareix que poden adoptar la posició de demandats, a més de l’Administració pública, els òrgans constitucionals enumerats en l’article 1.3, és a dir, les cambres legislatives, el TC, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, el Consell General del Poder Judicial, l’Administració electoral i els òrgans correlatius de les CCAA, és a dir, les assemblees legislatives i les institucions anàlogues al Tribunal de Comp- tes i al Defensor del Poble. En aquests casos, però, els òrgans només estan en via contenciosa pel que fa a actes i disposicions en ma- tèria de personal, administració i gestió patrimonial subjecta al dret públic, però no quant a la seva activitat constitucional principal. En els supòsits en què entren en joc dues Administracions públiques lligades per una relació de tutela, l’arti- cle 21.2 aclareix a quina correspon la posició de demandada en funció del resultat de la fiscalització en què la tutela es concreta: • si l’acte sotmès a fiscalització és aprovat, es considera demandada l’entitat que n’és autora; • si el resultat de la fiscalització és de desaprovació de l’acord de l’entitat tutelada, se’n considera l’entitat matriu que ha exercit la fiscalització. La LJCA també considera part demandada necessària l’Administració autora d’un reglament, tot i que l’actu- ació recorreguda no procedeixi d’aquesta administració, quan les pretensions del demandant es fonamentin en la il·legalitat d’aquell reglament. És l’anomenat “recurs indirecte contra reglaments”, regulat en l’article 26. Finalment, les companyies asseguradores de les Administracions públiques són sempre part codemandada, juntament amb l’administració a la qual assegurin, tal com estableix l’article 21.1 c). Citació Tots els demandats han de ser citats perquè tinguin l’oportunitat de defensar-se. La citació de l’Administració s’entén efectuada per la reclamació de l’expedient (article 50.1). La citació de la resta de demandats la practica l’Administració titular de l’expedient un cop s’ha comprovat qui hi figura com a interessat. A continuació, un cop ha rebut l’expedient, el jutjat o el tribunal ha de comprovar si s’han efectuat les notifi- cacions obligatòries per a la citació, i, si les considera incompletes, ha d’ordenar a l’Administració que efectuï les que consideri necessàries per assegurar la defensa dels interessats. Quan no sigui possible citar un interessat al seu domicili, ha de ser citat mitjançant edictes. Els citats per edictes poden comparèixer fins al moment en què se’ls hagi de donar trasllat per respondre a la demanda. La capacitat processal, representació i defensa La capacitat processal és regulada en l’article 18 LJCA, que estableix que l’ostenten, a més de les persones que en tenen d’acord amb la LEC, les persones menors d’edat per a la defensa dels seus drets i interessos legítims quan l’ordenament jurídic els permeti ostentar-la sense que hagin d’estar assistides per la persona que n’exerceix la pàtria potestat, la tutela o la curatela. Així mateix, els grups d’afectats, les unions sense personalitat o els patrimonis independents o autònoms i qualsevol altra entitat apta per ser titular de drets i obligacions al marge de la seva integració en les estructu- res formals de les persones jurídiques també tenen capacitat processal davant l’ordre jurisdiccional conten- ciós administratiu quan la llei ho declari expressament.