Temari de proves selectives 2026 111 El jutjat o la sala pot no admetre el recurs quan s’hagin desestimat en el fons altres recursos substancialment iguals per sentència ferma, cas en què s’han d’esmentar la resolució o resolucions desestimatòries. Quan s’impugni una actuació material constitutiva de via de fet, el jutjat o la sala també pot no admetre el recurs si és evident que l’actuació administrativa s’ha produït dins la competència i de conformitat amb les regles del procediment legalment establert. Tampoc no s’ha d’admetre el recurs quan s’impugni el no compliment de l’Administració de les obligacions a què es refereix l’article 29 (inactivitat de l’Administració) si l’absència d’obligació concreta de l’Administració respecte als recurrents és evident. D’altra banda, com estableix l’article 58, les parts demandades poden al·legar, en els primers cinc dies del termini per respondre la demanda, els motius que puguin determinar la incompetència de l’òrgan jurisdiccional o la inadmissibilitat del recurs d’acord amb el que disposa l’article 69, sens perjudici que aquests motius, llevat de la incompetència de l’òrgan jurisdiccional, puguin ser al·legats en la contestació, fins i tot si han estat desestimats com a al·legació prèvia. b. El desistiment del demandant El desistiment suposa que el demandant s’aparta del recurs. No equival a una renúncia dels drets o de les accions que li corresponen, sinó que és un simple abandonament de la discussió iniciada en el procés. L’article 74 LJCA es refereix a aquesta forma d’acabament del procediment. A més, l’apartat 2 d’aquest article s’identifica amb l’antiga satisfacció extraprocessal de la pretensió (regulada així mateix en l’article 76 de la Llei). S’ha de destacar que el desistiment deixa sense jutjar la qüestió de fons relativa a la legalitat o la il·legalitat de l’acte o la disposició impugnats, de manera que no impedeix que es pugui tornar a plantejar. És un problema diferent el fet que, a causa dels breus terminis de caducitat previstos per accedir al procés, el desistiment equivalgui, a la pràctica, a una renúncia, ja que rarament es pot plantejar de nou la pretensió. En aquest sentit es pronuncia la sentència del Tribunal Suprem de 28 de maig de 1984, que estableix la diferència entre desistiment i renúncia: “Només el desistiment permet que se susciti novament el debat sobre la qüestió de fons, cosa que no és factible en el supòsit de renúncia, perquè, en recaure sobre la relació material, extingeix el litigi”. c. Transacció L’article 77 de la Llei preveu que, en els procediments en primera o única instància, el jutge o el tribunal, d’ofici o a petició d’una de les parts, un cop formulades la demanda i la contestació, pugui sotmetre a la consideració de les parts el reconeixement de fets o documents, així com la possibilitat d’arribar a un acord que posi fi a la controvèrsia quan el judici es promogui sobre matèries susceptibles de transacció i, en particular, quan versi sobre estimació de quantitat. Els representants de les Administracions Públiques demandades necessiten l’autorització oportuna per dur a terme la transacció, d’acord amb les normes que regulen la disposició de l’acció d’aquests representants. L’intent de conciliació no suspèn el curs de les actuacions, llevat que totes les parts que hi hagin comparegut ho demanin, i es pot produir en qualsevol moment anterior al dia en què el plet hagi estat declarat vist per a sentència.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=