Volum I Temes 1 a 20 Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics d’ Administració general A1 i A2 d’ens locals de Catalunya
1a edició: gener de 2026 Autoria: Marta Felip Torres Direcció: Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida i Diputació de Tarragona Disseny i maquetació: ACM i Alfa Printing S.L. Edició: Alfa Printing S.L. ISBN: 978-84-125428-1-3 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars.
Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics d’Administració general A1 i A2 d’ens locals de Catalunya Volum I Temes 1 a 20
Temari de proves selectives 2026 1 Material d’estudi de les proves selectives per a l’accés a la borsa de personal funcionari interí a llocs de treball de secretaria intervenció per a ens locals de Catalunya i llocs de treball de Tècnic A1 i A2 d’ens locals de Catalunya MARTA FELIP TORRES FUNCIONÀRIA D’ADMINISTRACIÓ LOCAL AMB HABILITACIÓ DE CARÀCTER NACIONAL SUBESCALA SECRETARIA CATEGORIA SUPERIOR
2 Temari de proves selectives 2026 ABREVIATURES
Temari de proves selectives 2026 3 AAMM Àrees Metropolitanes AAPP Administracions Públiques AGE Administració General de l’Estat AP Administració Pública BOE Butlletí Oficial de l’Estat BOP Butlletí Oficial de la Província CA Comunitat Autònoma CCAA Comunitats Autònomes CE Constitució espanyola CEAL Carta Europea d’Autonomia Local CCiv Codi Civil CCLL Corporacions locals CJA Comissió Jurídica Assessora CP Codi Penal DDPP Diputacions provincials DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOUE Diari Oficial de la Unió Europea EAC Estatut d’Autonomia de Catalunya EEAA Estatuts d’Autonomia EL Entitat local EELL Entitats locals EEPPEELL Entitats públiques empresarials ET Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors FHN Funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional FUNDS Fundacions HHLL Hisendes locals INE Institut Nacional d’Estadística
Temari de proves selectives 2026 4 IVA Impost sobre el valor afegit IRPF Impost sobre la Renda de les Persones Físiques JCCAE Junta consultiva de contractació administrativa de l’Estat JCCACat Junta consultiva de contractació administrativa de Catalunya Lconcursal Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei concursal LCSP Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic LDC Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència LDef Llei Orgànica 33/1981, de 6 d’abril, del defensor del poble LDPJ Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i Planta Judicial LEC Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil LEF Llei de 16 de desembre de 1954, d’Expropiació Forçosa LFCSE Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, sobre Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat LGT Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària LGP Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària LGS Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions LGSegSoc Reial Decret Legislatiu 8/2015, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social LI Llei 53/1987, del 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques LIRPF Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de Residents i sobre el Patrimoni LISoc Llei 27/2014, de 27 de setembre, de l’Impost sobre Societats LJCA Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa LJS Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la Jurisdicció social LMC Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya LOE Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació LOEPSF Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera LOFCA Llei Orgànica de 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les Comunitats Autònomes LOLS Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical
Temari de proves selectives 2026 5 LOPDPYGDD Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals LOPJ Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juny, del poder judicial LOPL Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 d’abril, pel qual s’aprova la Llei Orgànica de procediment laboral LOPSC Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana LOREG Llei Orgànica 5/1985, de 6 de juny, de Règim Electoral General LOTC Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional LOTCu Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes LPAC Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques LPAAC Llei 26/2010, de 3 d’agost, de Règim Jurídic i Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya LPAP Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques LRBRL Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local LRJSP Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic LTBG Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern OOAA Organismes autònoms PCAP’s Plec de clàusules administratives particulars PPT’s Plec de prescripcions tècniques RAFME Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics RFHN Reial Decret 128/2018, d’1 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional RGLCAP Reial Decret 1098/201, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques RBDNS Reial Decret 130/2019, de 8 de març, pel qual es regula la Base de Dades Nacional de Subvencions RD Reial Decret REF Decret (estatal) de 26 d’abril de 1957, pel qual s’aprova el Reglament d’Expropiació forçosa RGR Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació RLGS Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei de Subvencions
Temari de proves selectives 2026 6 ROF Reial Decret 2568/1986, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals ROLECE Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de l’Estat RPAP Reial Decret 1373/2009, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques RPEL Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya SDA Sistema dinàmic d’adquisició SSMM Societats mercantils SRH Subjectes a regulació harmonitzada TC Tribunal Constitucional TJUE Tribunal de Justícia de la Unió Europea TREBEP Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut de l’empleat públic TRLHL Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals TRLMC Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya TRLSCap Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Societats de Capital TRLUC Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya TRRL Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions vigents en matèria de règim local TS Tribunal Suprem UE Unió Europea UTEs Unions temporals d’empreses
Temari de proves selectives 2026 7
8 Temari de proves selectives 2026 ÍNDEX
Temari de proves selectives 2026 9 TEMA 1. L’ADMINISTRAT: CONCEPTE I CLASSES. LA CAPACITAT DELS ADMINISTRATS I LES SEVES CAUSES MODIFICATIVES. DRETS DELS CIUTADANS EN LES RELACIONS AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 14 L’ADMINISTRAT: CONCEPTE I CLASSES 15 LA CAPACITAT DELS ADMINISTRATS I LES SEVES CAUSES MODIFICATIVES 15 DRETS DELS CIUTADANS EN LES SEVES RELACIONS AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 18 TEMA 2. L’ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE. ELEMENTS. CLASSES. REQUISITS: LA MOTIVACIÓ I LA FORMA. L’EFICÀCIA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: EL PRINCIPI D’AUTOTUTELA DECLARATIVA. CONDICIONS. LA NOTIFICACIÓ: CONTINGUT, TERMINI I PRÀCTICA. LA NOTIFICACIÓ DEFECTUOSA. LA PUBLICACIÓ. L’APROVACIÓ PER UNA ALTRA ADMINISTRACIÓ. LA DEMORA I LA RETROACTIVITAT DE L’EFICÀCIA 20 L’ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE 21 ELEMENTS 22 CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS 25 REQUISITS: LA MOTIVACIÓ I LA FORMA 27 L’EFICÀCIA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: EL PRINCIPI D’AUTOTUTELA DECLARATIVA. CONDICIONS 28 LA NOTIFICACIÓ: CONTINGUT, TERMINI I PRÀCTICA 29 LA PUBLICACIÓ 34 L’APROVACIÓ PER UNA ALTRA ADMINISTRACIÓ 35 LA DEMORA I LA RETROACTIVITAT DE L’EFICÀCIA 35 LA RETROACTIVITAT DE L’ACTE 37 TEMA 3. LA INVALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU. SUPÒSITS DE NUL·LITAT DE PLE DRET I D’ANUL·LABILITAT. EL PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L’ACTE ADMINISTRATIU. LA REVISIÓ D’ACTES I DISPOSICIONS PER LA MATEIXA ADMINISTRACIÓ: SUPÒSITS. L’ACCIÓ DE NUL·LITAT: PROCEDIMENT I LÍMITS. LA DECLARACIÓ DE LESIVITAT. LA REVOCACIÓ D’ACTES. LA RECTIFICACIÓ D’ERRORS MATERIALS O DE FET 38 LA INVALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU 39 SUPÒSITS DE NUL·LITAT DE PLE DRET I D’ANUL·LABILITAT 40 EL PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L’ACTE ADMINISTRATIU 43 LA REVISIÓ D’ACTES I DISPOSICIONS PER LA MATEIXA ADMINISTRACIÓ: SUPÒSITS 45 L’ACCIÓ DE NUL·LITAT: PROCEDIMENT I LÍMITS 46 LA DECLARACIÓ DE LESIVITAT 46 LA REVOCACIÓ D’ACTES 47 LA RECTIFICACIÓ D’ERRORS MATERIALS O ARITMÈTICS 47 TEMA 4. DISPOSICIONS GENERALS SOBRE ELS PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS I NORMES REGULADORES DELS DIFERENTS PROCEDIMENTS. CLASSES D’INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT. DRETS DELS ADMINISTRATS. LA INICIACIÓ DEL PROCEDIMENT: CLASSES, ESMENA I MILLORA DE SOL·LICITUDS. PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS, ESCRITS I COMUNICACIONS. LES OFICINES D’ASSISTÈNCIA EN MATÈRIA DE REGISTRES. TERMINIS: CÒMPUT, AMPLIACIÓ I TRAMITACIÓ D’URGÈNCIA. ORDENACIÓ. INSTRUCCIÓ: INTERVENCIÓ DELS INTERESSATS, PROVA I INFORMES 48 DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU 49
Temari de proves selectives 2026 10 CLASSES D’INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT. DRETS DELS ADMINISTRATS 51 LA INICIACIÓ DEL PROCEDIMENT: CLASSES, ESMENA I MILLORA DE LES SOL·LICITUDS 52 PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS, ESCRITS I COMUNICACIONS 56 ELS REGISTRES ADMINISTRATIUS 56 LES OFICINES D’ASSISTÈNCIA EN MATÈRIA DE REGISTRES 58 TERMES I TERMINIS: CÒMPUT, AMPLIACIÓ I TRAMITACIÓ D’URGÈNCIA 59 AMPLIACIÓ DE TERMINIS I APLICACIÓ DE LA TRAMITACIÓ D’URGÈNCIA 61 L’ORDENACIÓ I LA TRAMITACIÓ DEL PROCEDIMENT 63 LA TRAMITACIÓ SIMPLIFICADA DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ 67 INSTRUCCIÓ DEL PROCEDIMENT: INTERVENCIÓ DELS INTERESSATS PROVA I INFORMES 68 TEMA 5. FINALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT. L’OBLIGACIÓ DE RESOLDRE. CONTINGUT DE LA RESOLUCIÓ EXPRESSA: PRINCIPIS DE CONGRUÈNCIA I DE NO AGREUJAMENT DE LA SITUACIÓ INICIAL. LA FALTA DE RESOLUCIÓ EXPRESSA: EL RÈGIM DEL SILENCI ADMINISTRATIU. EL DESISTIMENT I LA RENÚNCIA. LA CADUCITAT 74 FINALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT 75 L’OBLIGACIÓ DE RESOLDRE 75 CONTINGUT DE LA RESOLUCIÓ EXPRESSA: ELS PRINCIPIS DE CONGRUÈNCIA I DE NO AGREUJAMENT DE LA SITUACIÓ INICIAL 77 LA MANCA DE RESOLUCIÓ EXPRESSA: EL RÈGIM DEL SILENCI ADMINISTRATIU. 79 EL DESISTIMENT I LA RENÚNCIA 80 LA CADUCITAT 81 TEMA 6. RECURSOS ADMINISTRATIUS: PRINCIPIS GENERALS. ACTES SUSCEPTIBLES DE RECURS ADMINISTRATIU. REGLES GENERALS DE TRAMITACIÓ DELS RECURSOS ADMINISTRATIUS. CLASSES DE RECURSOS 84 RECURSOS ADMINISTRATIUS: PRINCIPIS GENERALS 85 ACTES SUSCEPTIBLES DE RECURS ADMINISTRATIU 86 REGLES GENERALS DE TRAMITACIÓ DELS RECURSOS ADMINISTRATIUS 86 CLASSES DE RECURSOS 90 TEMA 7. LA JURISDICCIÓ CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA: NATURALESA, EXTENSIÓ I LÍMITS. EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU: SUBJECTES I OBJECTE DEL PROCÉS. ACTUACIONS IMPUGNABLES. ÒRGANS JURISDICCIONALS I COMPETÈNCIA. EL PROCÉS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU: FASES. RECURSOS CONTRA LES SENTÈNCIES. L’EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES 96 LA JURISDICCIÓ CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA. NATURALESA EXTENSIÓ I LÍMITS 97 EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU: SUBJECTES I OBJECTE DEL PROCÉS 99 L’OBJECTE DEL RECURS CONTENCIÓS. ACTUACIONS IMPUGNABLES. 102 ÒRGANS JURISDICCIONALS I COMPETÈNCIA 104 EL PROCÉS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU: FASES 106 RECURSOS CONTRA LES SENTÈNCIES 112 L’EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES 114 TEMA 8. LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ADMINISTRACIÓ: RÈGIM JURÍDIC. ESPECIALITATS DEL PROCEDIMENT DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ADMINISTRACIÓ. LA RESPONSABILITAT DE LES AUTORITATS I ELS FUNCIONARIS 118 LA RESPONSABILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: RÈGIM JURÍDIC 119
Temari de proves selectives 2026 11 ESPECIALITATS DEL PROCEDIMENT DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ADMINISTRACIÓ 121 LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE LES AUTORITATS I DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 128 TEMA 9. LA TRANSPARÈNCIA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. LA PUBLICITAT ACTIVA. EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA: CONCEPTE, LÍMITS, PROCEDIMENT, RECLAMACIONS I RECURSOS. LES DADES DE CARÀCTER PERSONAL. PROTECCIÓ JURÍDICA I INSTITUCIONAL. PRINCIPIS RECTORS DEL TRACTAMENT DE DADES. ELS DRETS DE LES PERSONES TITULARS DE LES DADES 132 LA TRANSPARÈNCIA DE L’ACTIVITAT PÚBLICA 133 LA PUBLICITAT ACTIVA 139 EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA 141 LA PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL 144 TEMA 10. ELS CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC. L’ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ. L’EMPRESARI. CAPACITAT, SOLVÈNCIA I L’EXIGÈNCIA DE CLASSIFICACIÓ 150 ELS CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC. L’ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ L’EMPRESARI 151 ELS ÒRGANS DE CONTRACTACIÓ 153 LA CAPACITAT I SOLVÈNCIA DE L’EMPRESARI I EXIGÈNCIA DE CLASSIFICACIÓ 156 TEMA 11. PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ, VALOR ESTIMAT I PREU DEL CONTRACTE. LA GARANTIA DEFINITIVA: SUPÒSITS, CÀLCUL I REAJUSTAMENT. APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ. EL PROCEDIMENT OBERT I LES SEVES VARIANTS. CRITERIS D’ADJUDICACIÓ 162 EL CICLE DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA 163 L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ 163 ABAST I CONTINGUT 164 APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT 165 PUBLICACIÓ 165 PERFIL DE CONTRACTANT 165 IMPORTANT PER ENTENDRE LA SISTEMÀTICA I EL CONTINGUT DE LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC: ELS TERMINIS I LES QUANTIES O IMPORTS 167 LES QUANTIES EN LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC 168 PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ, VALOR ESTIMAT I PREU DEL CONTRACTE 168 LES GARANTIES 171 APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ 172 ESPECIALITAT DE TRAMITACIÓ DELS EXPEDIENTS DE CONTRACTACIÓ EN CONTRACTES MENORS 174 PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES I PLECS DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES 174 CONTINGUT DELS PCAP 175 PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES 175 PROCEDIMENTS DE CONTRACTACIÓ: EL PROCEDIMENT OBERT I LES SEVES VARIANTS 178 CRITERIS D’ADJUDICACIÓ 185
Temari de proves selectives 2026 12 TEMA 12. RACIONALITZACIÓ TÈCNICA DE LA CONTRACTACIÓ: ACORDS MARC I CENTRALS DE CONTRACTACIÓ. LA INVALIDESA DELS CONTRACTES. RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ. PERFECCIONAMENT I FORMALITZACIÓ DEL CONTRACTE 188 RACIONALITZACIÓ TÈCNICA DE LA CONTRACTACIÓ 189 LA INVALIDESA DELS CONTRACTES. EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ 190 PERFECCIONAMENT I FORMALITZACIÓ DEL CONTRACTE 197 TEMA 13. EXECUCIÓ I MODIFICACIÓ DELS CONTRACTES ADMINISTRATIUS. PRERROGATIVES DE L’ADMINISTRACIÓ. LA CESSIÓ DELS CONTRACTES I LA SUBCONTRACTACIÓ. L’EXTINCIÓ DELS CONTRACTES ADMINISTRATIUS 198 EXECUCIÓ I MODIFICACIÓ DELS CONTRACTES ADMINISTRATIUS 199 CESSIÓ DELS CONTRACTES 203 SUBCONTRACTACIÓ 203 EXTINCIÓ DELS CONTRACTES 205 TEMA 14. EL CONTRACTE D’OBRES. L’APROVACIÓ I SUPERVISIÓ DEL PROJECTE D’OBRES. EL REPLANTEIG I LA SEVA COMPROVACIÓ. LES CERTIFICACIONS D’OBRES I LA SEVA CESSIÓ. EL SUBCONTRACTE D’OBRES. EXECUCIÓ D’OBRES PER LA MATEIXA ADMINISTRACIÓ. EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ D’OBRA PÚBLICA: CONCEPTE 208 EL CONTRACTE D’OBRES 209 L’APROVACIÓ I SUPERVISIÓ DEL PROJECTE D’OBRES 210 EL REPLANTEIG I LA SEVA COMPROVACIÓ 213 LES CERTIFICACIONS D’OBRA I LA SEVA CESSIÓ 214 EL SUBCONTRACTE D’OBRES 215 EXECUCIÓ D’OBRES PER LA MATEIXA ADMINISTRACIÓ. 216 EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ D’OBRA PÚBLICA. CONCEPTE 217 TEMA 15. EL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT: RÈGIM JURÍDIC. EXECUCIÓ. MODIFICACIÓ, COMPLIMENT I RESOLUCIÓ 220 EL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT: RÈGIM JURÍDIC 221 EXECUCIÓ, MODIFICACIÓ, COMPLIMENT I RESOLUCIÓ 225 TEMA 16. EL CONTRACTE DE SERVEIS: RÈGIM JURÍDIC. EXECUCIÓ. MODIFICACIÓ, COMPLIMENT I RESOLUCIÓ. EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE SERVEIS: CONCEPTE I DISTINCIÓ AMB EL CONTRACTE DE SERVEIS. LES PRESTACIONS PATRIMONIALS PÚBLIQUES DE CARÀCTER NO TRIBUTARI 230 EL CONTRACTE DE SERVEIS: RÈGIM JURÍDIC 231 EXECUCIÓ, MODIFICACIÓ, COMPLIMENT I RESOLUCIÓ 234 EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE SERVEIS: CONCEPTE I DISTINCIÓ AMB EL CONTRACTE DE SERVEIS 235 LES PRESTACIONS PATRIMONIALS PÚBLIQUES DE CARÀCTER NO TRIBUTARI 236 TEMA 17. L’EXPROPIACIÓ FORÇOSA. SUBJECTES, OBJECTE I CAUSA. EL PROCEDIMENT GENERAL. TRAMITACIÓ D’URGÈNCIA 238 SUBJECTES, OBJECTE I CAUSA 240 OBJECTE 242 CAUSA DE L’EXPROPIACIÓ 242 EL PROCEDIMENT GENERAL 243 TRAMITACIÓ D’URGÈNCIA 250
Temari de proves selectives 2026 13 TEMA 18. ELS BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS. CLASSES. L’INVENTARI. PRERROGATIVES I POTESTATS DE LES ENTITATS LOCALS EN RELACIÓ AMB ELS SEUS BÉNS 252 ELS BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS 253 L’INVENTARI 256 PRERROGATIVES I POTESTATS DE LES ENTITATS LOCALS EN RELACIÓ AMB ELS SEUS BÉNS 259 TEMA 19. ELS BÉNS COMUNALS. BÉNS DE DOMINI PÚBLIC. AFECTACIÓ I MUTACIONS DEMANIALS. RÈGIM JURÍDIC DEL DOMINI PÚBLIC. UTILITZACIÓ: RESERVA I CONCESSIÓ. BÉNS PATRIMONIALS. ADQUISICIÓ I ALIENACIÓ. CESSIÓ 262 ELS BÉNS COMUNALS 263 BÉNS DE DOMINI PÚBLIC. AFECTACIÓ I MUTACIONS DEMANIALS 263 RÈGIM JURÍDIC DEL DOMINI PÚBLIC. UTILITZACIÓ: RESERVA I CONCESSIÓ 265 BÉNS PATRIMONIALS 266 ADQUISICIÓ I ALIENACIÓ 267 CESSIÓ 269 TEMA 20. LA POTESTAT NORMATIVA DE LES ENTITATS LOCALS: REGLAMENTS I ORDENANCES NO FISCALS. PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ I APROVACIÓ. EL REGLAMENT ORGÀNIC. ELS BANS 270 LA POTESTAT NORMATIVA DE LES ENTITATS LOCALS: REGLAMENTS I ORDENANCES NO FISCALS 271 PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ SEGONS EL REGLAMENT D’OBRES, ACTIVITATS I SERVEIS DELS ENS LOCALS 277 EL REGLAMENT ORGÀNIC 280 ELS BANS 282
14 Temari de proves selectives 2026 TEMA 1: L’ADMINISTRAT: CONCEPTE I CLASSES. LA CAPACITAT DELS ADMINISTRATS I LES SEVES CAUSES MODIFICATIVES. DRETS DELS CIUTADANS EN LES RELACIONS AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Temari de proves selectives 2026 15 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques - Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic - Text íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol de 2006 - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya L’ADMINISTRAT: CONCEPTE I CLASSES El concepte d’administrat fa referència a qualsevol persona física o jurídica que estableix relacions juridicoprivades amb una Administració Pública. El desenvolupament de la gestió pública i els corrents administrativistes més contemporanis redefineixen el terme administrat i el fan evolucionar cap als de ciutadà o interessat, terme, aquest darrer, que s’utilitza quan el ciutadà estableix relacions concretes amb l’Administració Pública en un procediment administratiu. Així es reflecteix en la LPAC i en la LRJSP, lleis que es refereixen, al llarg del seu articulat, a “persones” o a “ciutadans”, i també en la catalana LPAAC. Classes d’administrats Podem distingir entre administrat simple i administrat qualificat. L’administrat simple és el que ostenta una posició genèrica de ciutadà. Així, tots els administrats serien simples en la major part de les seves relacions amb l’Administració. Aquest caràcter genèric i comú de l’administrat simple és, precisament, l’expressió del principi d’igualtat, reconegut en l’article 14 de la CE, ja que se supera i s’elimina la divisió de la societat en estaments. L’administrat qualificat és el que té un estatus especial, derivat d’un tipus de relació concreta que el lliga amb l’Administració d’una manera específica. D’aquesta manera, tots els administrats poden ser, en algun moment, qualificats, però sempre respecte a relacions concretes. LA CAPACITAT DELS ADMINISTRATS I LES SEVES CAUSES MODIFICATIVES La capacitat és la idoneïtat reconeguda per l’ordenament jurídic a l’administrat per ser destinatari de les normes jurídiques i titular dels drets, els interessos, les obligacions i els deures protegits i imposats pel mateix ordenament. S’han de diferenciar dos tipus de capacitat:
Temari de proves selectives 2026 16 • La capacitat jurídica, que és la idoneïtat d’una persona per ser titular de drets i obligacions i, en general, de situacions jurídiques subjectives. • La capacitat d’obrar, que és la qualitat que permet a les persones actuar per si mateixes en el món del dret, o —dit altrament— l’aptitud per operar personalment en el tràfic jurídic i exercir els propis drets. Tenen capacitat d’obrar davant de les Administracions Públiques: a. les persones que tinguin aquesta capacitat de conformitat amb les normes del Dret Civil; b. els menors d’edat per a l’exercici i la defensa dels seus drets quan la seva actuació sense l’assistència de la persona que n’exerceix la pàtria potestat, la tutela o la curatela estigui permesa per l’ordenament jurídic administratiu; c. els grups d’afectats, les unions i les entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms quan la llei ho declari expressament. D’altra banda, amb caràcter particular per a cada matèria, les normes administratives poden sotmetre la capacitat dels administrats (siguin persones físiques o jurídiques) a requisits especials a fi que puguin incloure’ls en el seu àmbit d’aplicació o intervenir en les relacions juridicoadministratives que regulen, com en el cas dels contractistes de contractes amb l’Administració Pública o en el dels beneficiaris d’una subvenció pública. Causes modificatives de la capacitat dels administrats Malgrat que la regla general és que qualsevol persona privada, física o jurídica, pot ser administrada sense requisits especials, hi ha determinades circumstàncies que modifiquen la capacitat general de l’administrat. Així, tot i que, en dret administratiu, existeix una presumpció a favor de la condició d’administrat, hi ha excepcions en algunes matèries, específicament previstes en normes jurídiques, per motiu de l’interès públic afectat. Es detallen a continuació. a. La nacionalitat La nacionalitat espanyola és requisit necessari per ingressar en la funció pública o per exercir el dret a vot, sens perjudici de les conseqüències que implica la ciutadania de la UE. b. Veïnatge territorial Implica la condició de membre políticament actiu de les CCAA i destinatari de l’ordenament autonòmic, que es considera la llei personal. Aquesta condició es resol pel criteri del veïnatge administratiu en el territori respectiu, com estableixin els corresponents estatuts. c. Veïnatge administratiu És una circumstància que té importància en l’àmbit del règim local, ja que el veí és qui té capacitat electoral activa i passiva, qui gaudeix dels béns comunals, qui rep les prestacions dels serveis, etc. d. Edat En principi, en dret administratiu, la regla general són els divuit anys, però hi ha excepcions, com l’ingrés en la funció pública, que es permet a partir dels setze.
Temari de proves selectives 2026 17 e. La malaltia Pot incidir de manera diversa sobre la capacitat. Per exemple, tenir una malaltia infectocontagiosa o determinats defectes físics pot impedir l’accés a la funció pública o pot comportar l’extinció d’una relació jurídica, com en el cas de la jubilació d’un funcionari per una incapacitat permanent. En un altre sentit, la malaltia també pot ser determinant a l’hora d’accedir a determinades prestacions, com les de la Seguretat Social o les derivades de la legislació sobre dependència. f. El domicili És determinant per al compliment d’obligacions —com, per exemple, les obligacions fiscals— o per a la imposició de prestacions personals, si bé també implica el dret a gaudir de determinats avantatges —com els béns comunals. En un altre sentit, cal esmentar un conjunt de circumstàncies que influeixen negativament en la capacitat dels administrats per tal com la disminueixen: g. La condemna penal El fet de cometre un delicte pot comportar una pena, principal o accessòria d’una altra, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics o de suspensió d’aquests càrrecs. En el cas de la inhabilitació, la pèrdua de la condició de funcionari és automàtica, sigui quin sigui el delicte que s’hagi comès. En la resta de casos, la comissió d’un delicte dolós només implica separació del servei quan s’hagi incoat un expedient disciplinari sobre la base de la qualificació de la falta de molt greu. Un altre dels efectes de la condemna penal és la incapacitat per contractar. h. El simple processament i la suspensió El simple processament i la subjecció a un expedient disciplinari poden donar lloc a la suspensió provisional de la relació funcionarial, limitada, però, a una durada màxima de sis mesos. Quan la suspensió no arriba a ser declarada ferma, els seus efectes desapareixen i es restableix totalment la situació jurídica del funcionari suspès, a qui es restitueixen tots els drets. i. Concurs de creditors Tenen prohibit contractar amb ens públics els qui estiguin en concurs de creditors, els qui no hagin estat rehabilitats, els insolvents i tots els qui estiguin incursos en un procediment de constrenyiment com a deutors d’una Administració Pública. j. Sancions administratives Les sancions administratives poden donar lloc a una causa d’incapacitat en diversos casos, com, per exemple, en el de les sancions amb caràcter ferm per certes infraccions administratives en matèria de disciplina de mercat, que comporten la prohibició de contractar amb l’Administració. Estar al corrent del pagament d’impostos i de les quotes de la Seguretat Social És condició necessària, per exemple, per obtenir subvencions o per contractar amb les Administracions Públiques.
Temari de proves selectives 2026 18 DRETS DELS CIUTADANS EN LES SEVES RELACIONS AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES En l’article 13 LPAC s’especifiquen els drets dels ciutadans en les seves relacions amb les AAPP: Article 13. Drets de les persones en les seves relacions amb les Administracions Públiques. Els qui, de conformitat amb l’article 3, tenen capacitat d’obrar davant les Administracions Públiques, són titulars, en les seves relacions amb elles, dels drets següents: a) A comunicar-se amb les Administracions Públiques a través d’un punt d’accés general electrònic de l’Administració. b) A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les Administracions Públiques. c) A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva Comunitat Autònoma, d’acord amb el que preveuen aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic. d) A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic. e) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que els han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. f) A exigir les responsabilitats de les Administracions Públiques i autoritats, quan així correspongui legalment. g) A obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica que preveu aquesta Llei. h) A la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques. i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis. Aquests drets s’entenen sens perjudici dels que reconeix l’article 53 referits als interessats en el procediment administratiu. D’altra banda, en l’article 14 LPAC es regulen el dret i l’obligació de relacionar-se electrònicament amb les Administracions Públiques. En un àmbit més concret, el del procediment administratiu, la LPAC regula els drets dels interessats en el procediment. La LPAC estableix, en l’article 53, els drets dels ciutadans davant l’AP. Aquest article no tan sols situa el ciutadà en una posició no subordinada davant l’Administració, sinó que li reconeix el dret a la participació activa en la tramitació, el desenvolupament i l’eventual impugnació de la resolució que s’adopti: Article 53. Drets de l’interessat en el procediment administratiu. 1. A més de la resta de drets que preveu aquesta Llei, els interessats en un procediment administratiu tenen els drets següents: a) A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no
Temari de proves selectives 2026 19 dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats. Els qui es relacionin amb les Administracions Públiques a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’accés. S’entén complerta l’obligació de l’Administració de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a disposició de les còpies en el punt d’accés general electrònic de l’Administració competent o en les seus electròniques que corresponguin. b) A identificar les autoritats i el personal al servei de les Administracions Públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments. c) A no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada. d) A no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, que ja estiguin en poder de les Administracions Públiques o que hagin estat elaborats per aquestes. e) A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic, i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, que han de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució. f) A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme. g) A actuar assistits d’un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos. h) A complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics previstos a l’article 98.2. i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis. 2. A més dels drets que preveu l’apartat anterior, en el cas de procediments administratius de naturalesa sancionadora, els presumptes responsables tenen els drets següents: a) A ser notificats dels fets que se’ls imputin, de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si s’escau, se’ls puguin imposar, així com de la identitat de l’instructor, de l’autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi aquesta competència. b) A la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari.
20 Temari de proves selectives 2026 TEMA 2: L’ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE. ELEMENTS. CLASSES. REQUISITS: LA MOTIVACIÓ I LA FORMA. L’EFICÀCIA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: EL PRINCIPI D’AUTOTUTELA DECLARATIVA. CONDICIONS. LA NOTIFICACIÓ: CONTINGUT, TERMINI I PRÀCTICA. LA NOTIFICACIÓ DEFECTUOSA. LA PUBLICACIÓ. L’APROVACIÓ PER UNA ALTRA ADMINISTRACIÓ. LA DEMORA I LA RETROACTIVITAT DE L’EFICÀCIA
Temari de proves selectives 2026 21 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola - Reial Decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques - Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic - Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics - Llei 43/2010, de 30 de desembre, del servei postal universal, dels drets dels usuaris i del mercat postal - Text íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol de 2006 - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya L’ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE La realització de la funció administrativa requereix una sèrie d’actes que se succeeixen i que integren el procediment administratiu en sentit formal. En sentit material, aquesta sèrie d’actes inicia l’actuació de l’AP i hi posa fi. Es poden distingir dos grups d’actes de l’Administració: Els no administratius, això és, els que no estan subjectes al dret administratiu. Els realitza l’Administració Pública amb subjecció al mateix règim sota el qual els realitza qualsevol subjecte privat. Així doncs, estan sotmesos a l’ordenament que regula l’activitat en qüestió (civil, mercantil, etc.). Els administratius, és a dir, els que estan subjectes, en virtut del principi de legalitat (article 9.3 de la CE), al dret administratiu. Són els actes jurídics de la funció administrativa. Definició Segons la formulació de Zanobini —posteriorment completada per García de Enterría—, l’acte administratiu és “qualsevol declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig, emanada d’un subjecte de l’Administració Pública en l’exercici d’una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària”. Així, d’acord amb aquesta definició, l’acte administratiu és, amb caràcter general, un acte jurídic de l’Administració Pública: a. Acte jurídic L’acte administratiu és un acte, és a dir, un fet imputable a una persona, i té efectes jurídics. • Pot consistir en una declaració, una conducta, un comportament o una manifestació de voluntat, de judici, de coneixement (informes, dictàmens) o de desig. • Així doncs, queden fora del concepte els fets i les operacions materials —l’acte administratiu, com s’ha dit, és un fet imputable a una persona. • Essencialment unilateral, no és necessària la mediació de la voluntat del subjecte destinatari perquè sigui vàlid.
Temari de proves selectives 2026 22 b. Administratiu L’acte administratiu es considera un acte jurídic de la funció administrativa que regula el dret administratiu. Els actes administratius han de procedir d’una Administració Pública (o d’un òrgan de naturalesa diferent) sempre que acompleixi funcions administratives. c. Fiscalitzable Tots els elements són fiscalitzats per la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de la mateixa fiscalització en via administrativa. ELEMENTS Són elements de l’acte administratiu el conjunt de circumstàncies que han de concórrer en l’acte perquè tingui validesa i l’absència de les quals determina la seva imperfecció o invalidesa. Els regula el capítol I del títol III LPAC (arts. 34 a 36). ELEMENTS SUBJECTIUS. EL TITULAR DE L’ÒRGAN I LA COMPETÈNCIA Per poder existir, qualsevol acte administratiu requereix una administració, i, dins d’aquesta administració, un òrgan que sigui competent per dictar-lo, i, dins d’aquest òrgan, una persona física legitimada. a. Referents a l’Administració L’acte administratiu és, en principi, producte d’una Administració Pública integrada en el poder executiu, si bé altres òrgans o poders constitucionals també poden produir determinats actes sotmesos al control dels tribunals contenciosos administratius. Per exemple, les Corts Generals quan exerceixen funcions administratives: nomenament dels seus funcionaris, contractació de béns o de subministraments i serveis, etc. b. Referents a l’òrgan Competència de l’òrgan que el dicta: el primer requisit de validesa d’un acte administratiu és que sigui dictat per l’òrgan competent per fer-ho, de manera que la potestat per dictar aquest acte estigui atribuïda a l’administració a la qual pertany l’òrgan del qual emana l’acte administratiu. La manca total de competència pot donar lloc a la nul·litat de ple dret de l’acte dictat amb aquest vici, de conformitat amb el que preveu l’article 47 LPAC. c. Referents al titular de l’òrgan El titular que el dicta ha de tenir aptitud per fer-ho en relació amb el mateix òrgan (el que s’anomena “investidura” o “nomenament”). La investidura suposa una adscripció legal del titular a l’òrgan. L’acte no és vàlid en els supòsits següents: • Si la funció l’exerceix una persona que no té títol per fer-ho. • Si el nomenament està viciat i, per tant, és anul·lable. • Si l’acte s’ha produït abans de la investidura o un cop s’ha extingit. Ha de tenir la capacitat per dictar-lo en relació amb la resta d’interessats (no ha d’incórrer, doncs, en causa d’abstenció).
Temari de proves selectives 2026 23 Les causes d’abstenció s’enumeren en l’article 23 LRJSP: 1. Les autoritats i el personal al servei de les administracions en què es donin algunes de les circumstàncies assenyalades en l’apartat següent s’han d’abstenir d’intervenir en el procediment i ho han de comunicar al superior immediat, que ha de resoldre el que sigui procedent. 2. Són motius d’abstenció els següents: a) Tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat. b) Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades i també amb les assessores, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar-hi associat per a l’assessorament, la representació o el mandat. c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l’apartat anterior. d) Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti. e) Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat en els dos darrers anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc. 3. Els òrgans jeràrquicament superiors podran ordenar a qui es trobi en alguna de les circumstàncies assenyalades en el punt anterior que s’abstingui de tota intervenció en l’expedient. 4. L’actuació d’autoritats i personal al servei de les Administracions Públiques en què concorrin motius d’abstenció no implica, necessàriament, i en tot cas, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut. 5. La no abstenció en els casos en què concorri alguna d’aquestes circumstàncies donarà lloc a la responsabilitat que sigui procedent. Les causes de recusació s’especifiquen en l’article 24 LRJSP: 1. 1. En els casos previstos en l’article anterior, els interessats podran promoure recusació en qualsevol moment de la tramitació del procediment. 2. La recusació es planteja per escrit, en què s’ha de fer constar la causa o causes en què es fonamenta. 3. L’endemà, el recusat ha de manifestar al seu superior immediat si es dona o no en ell la causa al·legada. En el primer supòsit, si el superior aprecia la concurrència de la causa de recusació, acordarà la seva substitució immediata. 4. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els informes i les comprovacions previs que consideri oportuns. 5. Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no es pot interposar recurs, sens perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el recurs que sigui procedent contra l’acte que posi fi al procediment.
Temari de proves selectives 2026 24 Destinatari L’ordenament jurídic pot exigir que en el destinatari de l’acte hi concorrin determinades circumstàncies, o bé excloure els destinataris en els quals n’incorrin unes altres. L’article 47 LPAC estableix que són nuls de ple dret els actes administratius, expressos o presumptes, contraris a l’ordenament pels quals s’adquireixin facultats o drets quan no es compleixin els requisits essencials per adquirir-los. ELEMENTS OBJECTIUS L’objecte o contingut de l’acte és la declaració de voluntat, de coneixement o de judici en què consisteix l’acte. Un acte es diferencia d’un altre pel seu contingut. El contingut ha de ser: a. possible El primer requisit de l’acte és que no es refereixi a coses o serveis impossibles. La LPAC sanciona amb la nul·litat de ple dret els actes de contingut impossible. b. lícit El contingut dels actes s’ha d’ajustar al que disposi l’ordenament jurídic. ELEMENTS CAUSALS En aquest punt ens referim a l’element teleològic de l’acte administratiu (el fonament de l’acte administratiu). L’acte administratiu no és més que l’exercici d’una potestat i, per tant, no es pot dictar sinó en funció del pressupòsit de fet tipificat per la norma que s’aplica. El pressupòsit de fet, en provenir directament de la norma atributiva de la potestat, és sempre un element reglat de l’acte i, com a tal, perfectament controlable pel jutge. El 1980, el Tribunal Suprem ja va definir la causa de l’acte administratiu com “l’interès públic que s’ha de satisfer en cada cas concret”. L’acte administratiu ha de ser congruent amb les finalitats objectives previstes en l’ordenament jurídic. Sempre que s’exerceixi la potestat administrativa amb una finalitat diferent de la prevista en l’ordenament jurídic s’incorre en desviació de poder, la qual és definida per la jurisprudència del Consell d’Estat francès com “l’exercici d’una potestat administrativa per a una consecució diferent de la perseguida per l’ordenament jurídic”.
Temari de proves selectives 2026 25 ELEMENT DE L’ACTIVITAT • El lloc En principi, el lloc on es dicta no és requisit essencial de validesa de l’acte. L’ordenament no exigeix expressament que els actes es realitzin en un lloc determinat, tot i que el territori té rellevància a l’hora de determinar l’àmbit d’eficàcia territorial de l’acte. En l’àmbit de l’Administració Local sí que és important el lloc on es produeixen els actes administratius pel fet que els actes dels òrgans de govern d’un ajuntament s’han de dictar en el domicili de la casa consistorial o dins el terme municipal, que és el territori al qual s’estén la jurisdicció o la competència territorial de l’ajuntament. • El temps Els actes administratius s’han d’adoptar, normalment, dins els terminis fixats en l’ordenament jurídic. Tant si són actes de tràmit com si són actes resolutoris, s’han d’adoptar en el termini establert. Ara bé, l’incompliment dels terminis no determina, generalment, la invalidesa automàtica de l’acte, llevat que aquest incompliment causi indefensió de l’interessat o impedeixi la continuació del procediment. CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS La classificació més general que efectua la doctrina és la següent: a. Per l’extensió dels seus efectes jurídics • Acte general: declaració de l’Administració Pública que mira en abstracte una pluralitat de persones (ex., una relació de funcionaris). • Acte concret o especial: la mateixa declaració quan mira una o més persones o casos individuals determinats o determinables. b. Per raó de les facultats utilitzades per dictar-los • Actes discrecionals. • Actes reglats. Els actes discrecionals són els que surten d’un marc decisori de l’Administració en què pot realitzar un judici subjectiu. El Tribunal Suprem ha definit la potestat discrecional com “la capacitat d’opció, sense possibilitat de control jurisdiccional, entre diverses solucions, totes les quals són igualment vàlides en estar permeses per la Llei”. La legislació confirma l’existència d’aquestes potestats discrecionals quan la norma disposa que l’Administració pot dur a terme una determinada activitat, i també quan obre la possibilitat a optar entre diverses solucions en funció de criteris d’oportunitat. En canvi, hi ha potestat reglada quan la norma expressa la vinculació de l’actuació administrativa, per exemple, utilitzant el terme haurà o reconeixent un dret a l’administrat.
Temari de proves selectives 2026 26 c. Per raó dels subjectes que hi intervenen • Simples, quan només hi intervé un òrgan administratiu. • Complexos, quan hi intervenen dos o més òrgans administratius. d. Per raons de procediment • Actes de tràmit. Són un simple pressupost de la decisió en què es concreta la funció administrativa. No decideixen, directament ni indirectament, el fons de l’assumpte. Són actes de tràmit els d’incoació del procediment, els d’instrucció (tràmit d’audiència, d’informació pública...), els d’ordenació (com les comunicacions i les notificacions) i els d’aprovació inicial i provisional d’un instrument de planejament, entre d’altres. • Resolucions. Són els actes que decideixen el procediment, els que constitueixen la manifestació final general, la declaració de voluntat. Són susceptibles d’impugnació administrativa i contenciosa administrativa. • Actes d’execució. Són actes que es limiten a procurar l’execució d’un altre acte. No són susceptibles d’impugnació independent de l’acte definitiu: la seva validesa està subordinada a la de l’acte que han d’executar. Així, l’anul·lació de l’acte definitiu comporta l’anul·lació de l’acte d’execució. e. Actes favorables i actes de gravamen Per raó del seu contingut, la classificació dels actes administratius es pot efectuar segons si amplien o restringeixen l’esfera jurídica dels particulars. • Els actes favorables. Són els que amplien l’esfera jurídica dels particulars. També s’anomenen “actes declaratius de drets”. Són actes fàcils de dictar, ja que no hi regeix la reserva de llei ni la necessitat de motivació, però difícils d’anul·lar o revocar, perquè l’Administració no els pot revocar d’ofici, llevat que siguin nuls de ple dret —i, en qualsevol cas, per revocar-los, ha de seguir un procediment formalitzat. Com a actes d’aquest tipus es poden esmentar les admissions, les concessions, les autoritzacions, les aprovacions i les dispenses. • Els actes de gravamen, o restrictius, són els que limiten la llibertat o els drets dels administrats, o que els imposen sancions (una ordre, una sanció, l’expropiació per a l’expropiat, etc.). Aquests actes s’han de dictar amb observança de determinades garanties defensives dels destinataris. Així, quan es tracta d’actes que incideixen en drets subjectius, és inexcusable el dret d’audiència prèvia de l’interessat, alhora que han d’estar legitimats en un precepte amb rang de llei. Els actes que limitin drets o interessos han de ser sempre motivats (art. 35 LPAC) i en cap cas no se’ls pot reconèixer efecte retroactiu (art. 9.3 CE). f. Actes expressos i actes presumptes Per la forma de la seva exteriorització, els actes administratius poden ser expressos o presumptes. En relació amb els presumptes, l’ordenament jurídic preveu que, com a efecte jurídic, produeixin el que s’anomena “silenci administratiu”, és a dir, no hi ha resolució expressa, però es produeix un acte administratiu estimatori o desestimatori de la pretensió de l’administrat, per silenci negatiu o positiu.
Temari de proves selectives 2026 27 REQUISITS: LA MOTIVACIÓ I LA FORMA La forma L’acte administratiu necessita una forma externa de manifestació per accedir al món del dret. Aquesta forma generalment està taxada, per contrast amb el principi de llibertat de forma propi del negoci privat (art. 1278 CCiv). D’acord amb la LPAC, els actes administratius s’han de produir per escrit, llevat que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma més adequada de consignació o constància. L’exigència de forma escrita en els actes administratius és similar —i es justifica pels mateixos motius— a aquella a què estan subjectes les resolucions judicials: • perquè la llei exigeix notificar als interessats les resolucions administratives que afectin els seus drets i interessos, alhora que les lleis també poden exigir-ne la publicació, i perquè, per notificar-les o publicar-les, cal que constin de manera escrita; • perquè els actes de l’Administració són, com les sentències judicials, executius, i, a fi que siguin executats, cal que hi hagi una certesa indubtable del seu contingut; • perquè és l’única forma de deixar constància que s’ha respectat l’ordre procedimental establert i que ha tingut lloc, quan s’ha requerit, la intervenció d’òrgans o subjectes diversos (informes, propostes, al·legacions, audiències, etc.), intervenció o actes la realització dels quals és consignada per escrit a fi de formar el que s’anomena “expedient”. La forma escrita és, doncs, la normal, però també s’admeten altres formes, en concret l’oral, típica d’alguns camps del dret administratiu com les relacions de jerarquia (les ordres que dona un superior a un inferior) i determinades actuacions del cos de policia en què són procedents les ordres verbals (per exemple, per dissoldre una manifestació), i també els signes acústics o visuals (en l’àmbit de la circulació). D’altra banda, no s’ha de confondre la forma escrita de producció dels actes administratius amb la forma escrita de constància. Per exemple, tots els òrgans col·legiats produeixen acords en forma verbal, els quals es fan constar seguidament en una acta, que aixeca el secretari de l’òrgan. Aquesta fórmula és igualment pròpia dels actes dictats per ordre, sota la forma d’actes “per ordre de” (abreujat, “p.o.”): l’autoritat decideix i és el subordinat davant del qual s’expressa verbalment la decisió qui la recull de forma escrita i la comunica o notifica. La motivació En molts actes, l’ordenament no tan sols exigeix l’escriptura, sinó també la motivació. La LPAC obliga l’Administració a motivar la major part de les seves decisions. La motivació és l’exigència de fer públiques les raons de fet i de dret que fonamenten un acte, allò que en justifica l’adopció. La manca de motivació pot donar lloc a l’anul·labilitat de l’acte per indefensió. L’art.35 LPAC enumera els actes que han de ser motivats: • Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=