Temari de proves selectives 2026 115 o deduir el testimoni de particulars que entengui convenient per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre. • Un cop transcorregut el termini d’execució que s’hagi fixat en l’acord a què fa referència l’article 77.3,6 qualsevol part pot instar-ne l’execució forçosa. Si no s’ha fixat un termini per al compliment de les obligacions derivades de l’acord, la part perjudicada pot requerir-ne el compliment a l’altra i, un cop transcorreguts dos mesos, pot instar-ne l’execució forçosa. • Quan l’Administració sigui condemnada a pagar una quantitat líquida, l’òrgan encarregat de complir la sentència ha d’acordar el pagament amb càrrec al crèdit corresponent del seu pressupost, que sempre té la consideració d’ampliable. Si, per al pagament, cal fer una modificació pressupostària, s’ha de concloure el procediment corresponent dins els tres mesos següents al dia de la notificació de la resolució judicial. 6 Art. 77.3 LJCA: “Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparició de la controvèrsia, el jutge o el tribunal ha de dictar interlocutòria que declari acabat el procediment, sempre que el que s’ha acordat no sigui manifestament contrari a l’ordenament jurídic ni lesiu de l’interès públic o de tercers”. A la quantitat a què es refereix l’apartat anterior s’hi ha d’afegir l’interès legal dels diners, que s’ha de calcular des de la data de notificació de la sentència dictada en única o en primera instància. El fet que el crèdit tingui caràcter ampliable és molt important, ja que, d’aquesta manera, l’Administració no pot invocar mai que no disposa de crèdit pressupostari suficient. Un cop transcorreguts tres mesos des que la sentència ferma és comunicada a l’òrgan que l’hagi de complir, se’n pot instar l’execució forçosa.7 En aquest cas, l’autoritat judicial, després d’haver escoltat l’òrgan encarregat de fer-la efectiva, pot incrementar en dos punts l’interès legal que s’ha de meritar, sempre que apreciï manca de diligència en el compliment. Si l’Administració condemnada a pagar una quantitat estima que el compliment de la sentència pot produir un trastorn greu a la seva hisenda, ho ha de posar de manifest al jutge o al tribunal, juntament amb una proposta raonada, a fi que, després que s’hagin escoltat les parts, es resolgui sobre la forma menys costosa d’executar la sentència. Qualsevol de les parts pot demanar que la quantitat que s’ha de satisfer sigui compensada amb crèdits que l’Administració tingui contra el recurrent. D’acord amb l’article 105, no es pot suspendre el compliment de la decisió ni declarar-ne la no execució total o parcial. Tanmateix, el mateix precepte ha previst dues hipòtesis especials: • Impossibilitat material o legal d’executar una sentència (per exemple, la modificació de plans urbanístics que avui accepten el que ahir prohibien: és la causa més freqüent d’aquest tipus d’incidents d’impossibilitat legal d’execució). • Expropiació dels drets o els interessos legítims reconeguts davant una sentència ferma. Si concorren causes impossibilitat material o legal d’executar una sentència, l’òrgan obligat a complir-la ho ha de manifestar a l’autoritat judicial mitjançant el representant processal de l’Administració, dins el termini de dos mesos, a fi que, amb audiència de les parts i de qui consideri interessat, el jutge o el tribunal apreciï la concurrència o no de les causes esmentades, adopti les mesures necessàries que assegurin la màxima efectivitat de l’executòria i fixi, si escau, la indemnització oportuna per la part en què no pugui ser objecte de compliment ple.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=