Temari de proves selectives 2026 129 • Les persones vinculades a l’Administració per una relació de serveis, sigui quin sigui el tipus de relació que les hi vincula —administrativa o laboral—, han de respondre del dany produït sempre que els sigui imputable i, a més, hagin pogut incórrer en dol, culpa o negligència greu determinants del dany. Requisits objectius Han de ser danys i perjudicis causats per autoritats i personal al seu servei, o danys causats a la mateixa Administració o a tercers, i no és suficient que els danys siguin imputables a l’acció o a l’omissió de les autoritats i els funcionaris, ni tampoc la simple negligència o falta normal de diligència. És necessària la concurrència de dol, culpa o negligència greu. a. Valoració del dany L’article 36 LRJSP preveu una sèrie de criteris que permeten valorar el grau de proporcionalitat en la participació en el resultat danyós, sense que en cada cas s’hagi d’aplicar íntegrament a un únic subjecte el que prèviament ha estat quantificat i exigit totalment a l’Administració Pública. Es permet el repartiment de responsabilitat entre els serveis públics i l’autoritat o l’empleat públic que resultin imputats mitjançant els següents criteris: • Resultat danyós produït. Hi ha d’haver proporcionalitat entre el dany i el tipus d’activitat realitzada. • Existència o no d’intencionalitat. En cas que no hi concorri intencionalitat (dol), la Llei exigeix que almenys hi concorri culpa o negligència greu. • Responsabilitat professional. Es considera la responsabilitat professional del personal, però no la de les autoritats. Es té en compte la professió del responsable amb la finalitat de verificar fins a quint punt, un cop aplicats els coneixements i la preparació propis de la professió, la falta comesa té la gravetat exigida. • Relació amb la producció del resultat danyós. Es fa referència a la imputabilitat, la qual s’ha de verificar en relació amb la concurrència de l’actuació d’altres persones que hagin pogut intervenir en el resultat i de les condicions materials en què s’ha actuat. b. Pagament de la indemnització a tercers Quan el dany s’hagi causat a tercers, perquè l’Administració pugui repercutir contra l’autoritat o el personal al seu servei, és necessari que, prèviament, hagi pagat la indemnització al perjudicat. A més, es planteja la qüestió de fins a quin punt es pot discutir l’import de la indemnització: quan ja ha estat revisada en un procediment judicial sobre el qual ha recaigut sentència ferma, sembla que s’ha d’entendre homologada i no revisable, i també quan simplement ha estat fixada per l’Administració, no ha estat impugnada i l’acte administratiu ha esdevingut ferm. Això no obstant, sembla que el responsable pot qüestionar si la quantitat pagada és la que realment correspon als danys i perjudicis derivats de la seva actuació. Termini Respecte al termini de prescripció per incoar el procediment, atès que la LPAC no disposa res, hi ha una discussió doctrinal que intenta donar els perfils de l’aplicació. D’una banda, es proposa el termini d’un any, en aplicació de les regles generals sobre l’acció de responsabilitat civil (article 1968 CC) i del que disposa la LPAC respecte al termini previst, amb caràcter general, per a la reclamació de rescabalament.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=