Temari de proves selectives 2026 133 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola - Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern - Text íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol de 2006 - Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern - Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic - Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades - Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública - Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública - Decret 162/2018, de 17 de juliol, de modificació del Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades LA TRANSPARÈNCIA DE L’ACTIVITAT PÚBLICA Principals fites jurídiques en matèria de transparència en el marc de l’ordenament jurídic internacional La Declaració Universal de Drets Humans, aprovada el 1948 per les Nacions Unides, inclou, en l’article 19, el dret d’accés a la informació, i en l’article 21.1, el de participació ciutadana. El 1966 s’aprova la Llei de llibertat d’informació als Estats Units. L’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el 1966 el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics, que reconeix, en l’art. 19, el dret de tota persona a la llibertat d’expressió, que comprèn el de llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de qualsevol índole. El 1981 es va dictar la Recomanació del Consell d’Europa sobre l’accés a la informació en possessió de les autoritats públiques. El 1993, la Comissió per als Drets Humans de les Nacions Unides va crear l’Oficina del Relator Especial per a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el 1995, aquest relator va anotar que el dret a buscar informació o d’accés a la informació és un dels elements essencials de la llibertat d’expressió. Finalment, la Convenció de 2003 de les Nacions Unides contra la Corrupció va ser signada, el 15 de setembre de 2005, per la Comissió Europea i la Presidència de la UE. Les principals fites comunitàries que s’han produït en les últimes dècades són: - El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Públiques, de 4 de novembre de 1950, l’article 10 del qual “empara la llibertat de rebre o de comunicar informació o idees”. - El Tractat d’Amsterdam, signat el 2 d’octubre de 1997, que estableix, en l’art. 255, que qualsevol ciutadà de la UE, així com qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social en un Estat membre, té dret a accedir als documents del Parlament, el Consell i la Comissió, d’acord amb determinats principis i condicions. - La Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que va ser proclamada pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió el 7 de desembre de 2000, i que, en l’art. 41, posa de manifest que el principi de transparència no deixa de ser una manifestació concreta del principi general o dret a una bona administració.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=