Temari de proves selectives 2026 141 Les resolucions d’autorització o de reconeixement de compatibilitat que afectin els empleats públics, així com les que autoritzin l’exercici d’activitat privada al cessament dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat o assimilats, segons la normativa autonòmica o local. Les declaracions anuals de béns i activitats dels representants locals en els termes previstos en la llei reguladora de les bases de règim local. En tot cas, s’han d’ometre les dades relatives a la localització concreta dels béns immobles i s’han de garantir la privacitat i la seguretat dels seus titulars. La informació estadística necessària per valorar el grau de compliment i qualitat dels serveis públics que siguin de la seva competència en els termes que defineixi cada administració competent. A l’efecte del control del compliment de la publicitat activa, la LTBG crea un òrgan ad hoc: el Consell de Transparència i Bon Govern. En exercici d’aquesta competència, el Consell de Transparència i Bon Govern, d’acord amb el procediment que es prevegi reglamentàriament, pot dictar resolucions en què s’estableixin les mesures que calgui adoptar per al cessament de l’incompliment i l’inici de les actuacions disciplinàries que escaiguin. L’incompliment reiterat de les obligacions de publicitat activa regulades en aquest apartat té la consideració d’infracció a l’efecte d’aplicar sobre els seus responsables el règim disciplinari previst en la corresponent normativa reguladora. A Catalunya s’ha creat aquest òrgan específic, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), el règim jurídic de la qual es regula en el Decret 111/2017, de 18 de juliol. EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA La CE de 1978 crea un nou concepte d’Administració, sotmesa a la llei i al dret, com a clara i inequívoca manifestació democràtica de la voluntat popular, al servei dels interessos generals sota la direcció del Govern que respon políticament de la seva gestió. La CE no esmenta, en tot el text, la paraula transparència, però sí que acull, en diversos preceptes, exigències que hi connecten: art. 9.3, deure de publicitat de les normes; art. 80, deure de publicitat de les sessions plenàries del Congrés i del Senat, art. 120.1, deure de publicitat de les actuacions judicials; art. 20.1.a) dret a comunicar o rebre lliurement informació per qualsevol mitjà de difusió; art. 23, dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics. Però el més notable reconeixement de la superació del secret de l’actuació administrativa es troba en l’art. 105 CE, que proclama que la llei “ha de regular l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, excepte en allò que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la investigació dels delictes i la intimitat de les persones”. En atenció al repartiment de competències establert en els arts. 148, 149 i 149.1.18 CE, es reserven a l’Estat, amb caràcter exclusiu, les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú. La doctrina i la jurisprudència han concebut el dret d’accés a la informació pública com un dret de configuració legal, el desenvolupament del qual no es reserva a llei orgànica ni gaudeix de recurs d’empara. El dret de configuració legal reconegut en l’art. 105 CE es recull i desenvolupa en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, avui de-
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=