Temari de proves selectives 2026 145 pla més auxiliar o complementari, la vigent LOPDPGDD, que deroga la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, si bé continuen sent aplicables, mentre no siguin derogats, modificats o substituïts, els articles 23 i 24 d’aquesta llei. A Catalunya s’ha de tenir en compte un òrgan específic, l’Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD), creada per la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i el seu règim jurídic, creat pel Decret 162/2018, de 17 de juliol, de modificació del Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. L’article 1 RGPD resumeix clarament quin és l’objecte del reglament: establir un marc normatiu relatiu tant a la protecció de les persones físiques com al tractament de les dades personals i a les normes sobre la lliure circulació d’aquestes dades. Per la seva part, l’objectiu de la LOPDPGDD és igualment doble: assolir l’adaptació de l’ordenament jurídic espanyol al RGPD i completar les seves disposicions. Estableix que el dret fonamental de les persones físiques a la protecció de dades personals, emparat en l’article 18.4 CE, s’ha d’exercir d’acord amb el que estableixen el RGPD i la mateixa LOPDGDD. També és objecte d’aquesta llei garantir els drets digitals de la ciutadania. El RGPD s’aplica als tractaments automatitzats, íntegrament o parcialment, de dades personals i als tractaments no automatitzats de dades personals contingudes o destinades a ser incloses en un fitxer. D’acord amb l’article 4.1 RGPD, podem entendre per “dades personals” tota informació sobre una persona física identificada o identificable, i per “persona física identificable” tota persona la identitat de la qual es pugui determinar directament o indirectament, en particular mitjançant un identificador, com, per exemple, un nom, un número d’identificació, dades de localització o un identificador en línia, així com un o diversos elements propis de la identitat física, fisiològica, genètica, psíquica, econòmica, cultural o social de la persona. La definició deixa fora del seu contingut la informació que no es refereix a una persona física —per exemple, les persones jurídiques. Entre les diferents dades de caràcter personal es poden distingir, a títol d’exemple: • dades identificadores: nom, adreça, fotografia, DNI; • dades de característiques personals: lloc de naixement, nacionalitat o sexe; • dades de circumstàncies socials: aficions, estils de vida, situació familiar, etc.; • dades de circumstàncies acadèmiques i professionals: historial acadèmic i experiència professional; • dades econòmiques i financeres: dades bancàries, assegurances, subsidis i targetes de crèdit, etc. • dades d’ocupació laboral: cos, categoria, lloc de treball, historial laboral, etc. • dades relatives a la comissió d’infraccions penals, delictes, etc. També és important distingir les dades que tenen la consideració de dades de categoria especial, particularment sensibles en relació amb els drets i les llibertats fonamentals. Ho són les relatives a la salut, la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences i l’origen racial, així com les genètiques o biomètriques, destinades a identificar de manera unívoca una persona física, i les relatives a la salut, la vida sexual o les orientacions sexuals.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=