Temari de proves selectives 2026 190 Centrals de contractació D’acord amb el que disposa l’art. 227 LCSP, les entitats del sector públic poden centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments i atribuir-la a serveis especialitzats o centrals de contractació, que tenen la capacitació d’actuar adquirint subministraments i serveis per a altres òrgans de contractació o adjudicant contractes o subscrivint acords marc per a la realització d’obres, subministraments o serveis destinats a aquests. Les EELL poden crear centrals de contractació per acord del ple. Així mateix, mitjançant els corresponents acords, les CCAA, les EELL i els organismes i entitats que en depenen poden adherir-se a sistemes d’adquisició centralitzada de l’AGE i de l’Administració de la Generalitat. Les EELL també es poden adherir a les centrals de contractació que creïn les associacions d’entitats locals a què es refereix la disposició addicional 5a LRBRL. LA INVALIDESA DELS CONTRACTES. EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ Naturalesa jurídica Les institucions de la UE, i especialment els reiterats pronunciaments del TJUE, plantejaven l’obligació dels Estats membres d’establir un sistema de recursos que possibilités l’anul·lació dels actes dictats en els processos de contractació pública i, si escau, la suspensió de l’acte impugnat. La directiva 2007/66/CE, d’11 de desembre, recull aquests plantejaments i configura els recursos especials en matèria de contractació com un mecanisme eficaç, objectiu, contradictori, àgil i que duu a una decisió ràpida de la revisió de la legalitat de les dades objecte del recurs. D’altra banda, aquesta norma estableix que la competència per al coneixement d’aquesta matèria s’atribueix a un òrgan jurisdiccional o administratiu, però, en aquest darrer cas, s’exigeix que tingui caràcter independent, i que els membres que el componen siguin inamovibles i les seves resolucions, susceptibles de recurs en seu judicial. D’acord amb això, la Llei 34/2010, de 5 d’agost, va modificar la Llei de contractes del sector públic i va crear el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, al qual corresponen, en l’àmbit de l’AGE, el coneixement i la resolució de recursos especials en matèria de contractació. Les CCAA poden crear els seus propis òrgans independents per al seu àmbit i el de les corporacions locals ubicades al seu territori, o bé optar per atribuir la competència, mitjançant la subscripció del conveni corresponent, al mateix Tribunal Central. Aquesta mateixa regulació ha estat assumida per l’actual LCSP, en els articles 45 i 46, en la naturalesa jurídica i les competències del Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals, i en la possibilitat que les Comunitats Autònomes creïn tribunals anàlegs. A Catalunya s’ha creat el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic és un òrgan administratiu col·legiat de caràcter especialitzat que exerceix les seves funcions amb plena independència, objectivitat i imparcialitat. A aquest efecte, no està subjecte a cap vincle jeràrquic ni rep instruccions de cap mena dels òrgans de les Administracions Públiques.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=