Temari de proves selectives 2026 16 • La capacitat jurídica, que és la idoneïtat d’una persona per ser titular de drets i obligacions i, en general, de situacions jurídiques subjectives. • La capacitat d’obrar, que és la qualitat que permet a les persones actuar per si mateixes en el món del dret, o —dit altrament— l’aptitud per operar personalment en el tràfic jurídic i exercir els propis drets. Tenen capacitat d’obrar davant de les Administracions Públiques: a. les persones que tinguin aquesta capacitat de conformitat amb les normes del Dret Civil; b. els menors d’edat per a l’exercici i la defensa dels seus drets quan la seva actuació sense l’assistència de la persona que n’exerceix la pàtria potestat, la tutela o la curatela estigui permesa per l’ordenament jurídic administratiu; c. els grups d’afectats, les unions i les entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms quan la llei ho declari expressament. D’altra banda, amb caràcter particular per a cada matèria, les normes administratives poden sotmetre la capacitat dels administrats (siguin persones físiques o jurídiques) a requisits especials a fi que puguin incloure’ls en el seu àmbit d’aplicació o intervenir en les relacions juridicoadministratives que regulen, com en el cas dels contractistes de contractes amb l’Administració Pública o en el dels beneficiaris d’una subvenció pública. Causes modificatives de la capacitat dels administrats Malgrat que la regla general és que qualsevol persona privada, física o jurídica, pot ser administrada sense requisits especials, hi ha determinades circumstàncies que modifiquen la capacitat general de l’administrat. Així, tot i que, en dret administratiu, existeix una presumpció a favor de la condició d’administrat, hi ha excepcions en algunes matèries, específicament previstes en normes jurídiques, per motiu de l’interès públic afectat. Es detallen a continuació. a. La nacionalitat La nacionalitat espanyola és requisit necessari per ingressar en la funció pública o per exercir el dret a vot, sens perjudici de les conseqüències que implica la ciutadania de la UE. b. Veïnatge territorial Implica la condició de membre políticament actiu de les CCAA i destinatari de l’ordenament autonòmic, que es considera la llei personal. Aquesta condició es resol pel criteri del veïnatge administratiu en el territori respectiu, com estableixin els corresponents estatuts. c. Veïnatge administratiu És una circumstància que té importància en l’àmbit del règim local, ja que el veí és qui té capacitat electoral activa i passiva, qui gaudeix dels béns comunals, qui rep les prestacions dels serveis, etc. d. Edat En principi, en dret administratiu, la regla general són els divuit anys, però hi ha excepcions, com l’ingrés en la funció pública, que es permet a partir dels setze.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=