Temari de proves selectives 2026 196 f. Resolució Una vegada rebudes les al·legacions dels interessats i una vegada finalitzat el termini assenyalat per a la seva formulació, i el de la prova, si escau, l’òrgan competent ha de resoldre el recurs en els cinc dies hàbils següents i ha de notificar la resolució a tots els interessats. La resolució del recurs ha d’estimar en tot o en part les pretensions formulades, o, per contra, desestima-les o declarar-ne la inadmissió, i decidir motivadament sobre totes les qüestions plantejades. En tot cas, la resolució ha de ser congruent amb la petició i, si escau, s’ha de pronunciar sobre l’anul·lació de les decisions no conformes a dret adoptades durant el procediment d’adjudicació, incloent-hi la supressió de les característiques tècniques, econòmiques o financeres discriminatòries que conté l’anunci de licitació, l’anunci indicatiu, els plecs, les condicions reguladores del contracte o qualsevol altre document relacionat amb la licitació o adjudicació, així com sobre la retroacció d’actuacions. Així mateix, l’estimació del recurs que comporti anul·lació de clàusules o condicions dels plecs o documentació contractual de naturalesa anàloga ha de determinar l’anul·lació dels actes de l’expedient de contractació relacionats amb la seva aprovació. La resolució ha d’acordar l’aixecament de la suspensió de l’acte d’adjudicació, si en el moment de dictar-la continua suspès, així com de la resta de mesures cautelars acordades i la devolució de les garanties la constitució de les quals s’hagi exigit per a la seva efectivitat, si escau. En cas d’estimació total o parcial del recurs, l’òrgan de contractació ha de donar coneixement a l’òrgan que ha dictat la resolució de les actuacions adoptades per complir-la. Un cop transcorreguts dos mesos des de l’endemà de la interposició del recurs sense que se n’hagi notificat la resolució, l’interessat el pot considerar desestimat a l’efecte d’interposar recurs contenciós administratiu. Indemnitzacions i multes L’òrgan competent per a la resolució del recurs, a petició de la persona interessada, pot imposar a l’entitat contractant l’obligació d’indemnitzar-la pels danys i perjudicis que li hagi pogut ocasionar la infracció legal que hagi donat lloc al recurs, i rescabalar-la, si més no, de les despeses ocasionades per la preparació de l’oferta o la participació en el procediment de contractació. La quantia de la indemnització s’ha de fixar, en la mesura que sigui possible, tenint en compte els criteris que estableix el capítol IV del títol preliminar LRJSP. Si l’òrgan competent aprecia temeritat o mala fe en la interposició del recurs o en la sol·licitud de mesures cautelars, pot acordar la imposició d’una multa al responsable, la qual pot oscil·lar entre 1.000 i 30.000 euros, i se’n determinarà la quantia en funció de la mala fe apreciada i el perjudici ocasionat a l’òrgan de contractació i a la resta de licitadors, així com del càlcul dels beneficis obtinguts. Recursos contra la resolució del recurs especial Contra la resolució dictada, tal com assenyala l’article 59 LCSP, només hi ha recurs contenciós administratiu, de conformitat amb la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. En l’àmbit de les CCAA i les CCLL, és el Tribunal Superior de Justícia el que ha de conèixer en segona instància el recurs. Quant a les resolucions dictades pel Tribunal Central de Recursos Contractuals, quan l’òrgan de contractació sigui estatal, l’ordre corresponent és la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional. El termini per a la interposició del recurs davant l’òrgan judicial és de dos mesos des de la notificació de la resolució del tribunal.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=