Temari de proves selectives 2026 218 4. El dret d’explotació de les obres ha d’implicar la transferència al concessionari d’un risc operacional en l’explotació d’aquestes obres, i ha d’abastar el risc de demanda o el de subministrament, o tots dos. S’entén per “risc de demanda” el que és degut a la demanda real de les obres o serveis objecte del contracte, i “risc de subministraments” el relatiu al subministrament de les obres o serveis objecte del contracte, en particular, el risc que la prestació dels serveis no s’ajusti a la demanda. Es considera que el concessionari assumeix el risc operacional quan no quedi garantit que, en condicions normals de funcionament, pugui recuperar les inversions realitzades ni cobrir els costos en què hagi incorregut com a conseqüència de l’explotació de les obres objecte de la concessió. La part dels riscos transferits al concessionari ha de suposar una exposició real a les incerteses del mercat que impliqui que qualsevol pèrdua potencial estimada en què incorri el concessionari no és merament nominal o menyspreable”. Els elements objectius bàsics que defineixen aquest contracte són: - Execució d’una obra pel concessionari. - Explotació econòmica pel concessionari de l’obra que ha construït. - Explotació en què el concessionari assumeix el risc operacional, encara que matisat pel dret del concessionari a la garantia de la viabilitat econòmica de l’explotació i a mantenir equilibri econòmic en els termes considerats en l’adjudicació. L’element essencial de les concessions, tant d’obres com de serveis, és el trasllat al contractista del risc operacional de l’explotació, que va més enllà del risc i perill tradicional en tots els contractes —el concepte risc operacional s’especifica en l’article 5.1 de la Directiva 2014/23/UE—, i es tracta del risc que deriva de la utilització del servei pels usuaris, i no qualsevol altre tipus de risc, com el de disponibilitat o de construcció, sinó d’un risc que escapa del control del concessionari i depèn de les incerteses del mercat. Per a la subscripció dels contractes de concessió d’obres no cal classificació dels licitadors. Els contractes de concessió d’obres tenen un termini de durada limitat, el qual es calcula en funció de les obres que constitueixen el seu objecte i es fa constar al plec de clàusules administratives particulars. Si la concessió excedeix el termini de cinc anys, la durada màxima no pot excedir del temps que es calculi raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per a l’explotació de les obres, juntament amb un rendiment sobre el capital invertit i tenint en compte les inversions necessàries per assolir els objectius contractuals específics. En qualsevol cas, la durada dels contractes no pot excedir, incloent-hi les possibles pròrrogues, els quaranta anys. Actuacions d’obres preparatòries del contracte de concessió En el contracte de concessió d’obres, la secció 1a del capítol II del títol II LCSP ha previst les següents actuacions preparatòries: - Estudi de viabilitat Amb caràcter previ a la decisió de construir i explotar en règim de concessió unes obres, l’òrgan que correspongui de l’Administració concedent ha d’acordar la realització d’un estudi de viabilitat. L’estudi de viabilitat ha de contenir, almenys, les dades, les anàlisis, els informes o els estudis que escaiguin i que s’enumeren en l’art. 247 LCSP.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=