Temari de proves selectives 2026 221 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE - Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 - Reial Decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil EL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT: RÈGIM JURÍDIC Si es parteix de la normativa comunitària —article segon de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública (“els contractes públics de subministrament són aquells contractes públics que tenen com a objecte la compra, l’arrendament financer, l’arrendament o la venda a terminis, amb opció de compra, de productes o sense. Un contracte públic de subministrament pot incloure de forma accessòria operacions de col·locació i instal·lació”)—, el règim jurídic del contracte de subministrament es desenvolupa en la LCSP, en el llibre segon, “Dels contractes de les Administracions públiques”; títol segon, “Dels diferents tipus de contractes de les Administracions Públiques”, i capítol IV, “Del contracte de subministrament”, que engloba deu articles, del 298 al 307. L’article 16 LCSP defineix la regulació del règim jurídic del contracte de subministrament: “1. Tenen la consideració de contractes de subministrament aquells l’objecte dels quals és l’adquisició, l’arrendament financer, l’arrendament, amb opció de compra, de productes o béns mobles o sense, llevat dels relatius a propietats incorporals i valors negociables, que es regeixen per la legislació patrimonial aplicable de les Administracions Públiques. 2. Sens perjudici del que disposa la lletra b) de l’apartat 3 d’aquest article respecte als contractes que tinguin per objecte programes d’ordinador, no tenen la consideració de contracte de subministrament els contractes relatius a propietats incorporals o valors negociables. 3. En tot cas, es consideren contractes de subministrament: a) Aquells en què l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns de forma successiva i per preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud en el moment de subscriure el contracte, atès que els lliuraments estan subordinats a les necessitats de l’adquirent. b) Els que tinguin per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de telecomunicacions o per al tractament de la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests últims, a excepció dels contractes d’adquisició de programes d’ordinador desenvolupats a mida, que es consideren contractes de serveis. c) Els de fabricació, pels quals la cosa o coses que l’empresari ha de lliurar han de ser elaborades d’acord amb característiques peculiars fixades prèviament per l’entitat contractant, encara que aquesta s’obligui a aportar, totalment o parcialment, els materials necessaris. d) Els que tinguin per objecte l’adquisició d’energia primària o energia transformada”.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=