Temari de proves selectives 2026 236 El criteri de traslladar el risc de la demanda al contractista és seguit per totes les juntes consultives de contractació administrativa autonòmiques, així com per les resolucions dels tribunals administratius de recursos contractuals. Aquest element també és important per diferenciar el contracte de concessió de serveis del contracte de serveis: - Si el risc operacional de l’explotació del servei l’assumeix el concessionari, es tracta d’un contracte de concessió de serveis. - Per contra, si el risc l’assumeix l’Administració, és un contracte de serveis. Regulació supletòria del contracte de concessió de serveis Quant al contracte de concessió de serveis, allò que no es preveu específicament en la LCSP és d’aplicació a la regulació que s’hi estableix per al contracte de concessió d’obres, sempre que sigui compatible amb la seva naturalesa. LES PRESTACIONS PATRIMONIALS PÚBLIQUES DE CARÀCTER NO TRIBUTARI La disposició final onzena LCSP, que va modificar la disposició addicional primera de la LGT, i que enuncia la classificació de les PPP, tributàries i no tributàries, identifica les tributàries amb impostos, taxes i contribucions especials, i assenyala com a no tributàries la resta. En coherència amb aquesta previsió, l’article 20.6 del TRLHL estableix: “6. Les contraprestacions econòmiques establertes coactivament que es percebin per la prestació dels serveis públics a què fa referència l’apartat 4 d’aquest article, efectuada de manera directa mitjançant personificació privada o gestió indirecta, tenen la condició de prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari d’acord amb el que preveu l’article 31.3 de la Constitució”. En concret, tenen aquesta consideració les exigides per a l’explotació d’obres o la prestació de serveis, en règim de concessió, societats d’economia mixta, entitats públiques empresarials, societats de capital íntegrament públic i altres fórmules de dret privat. Aquestes prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari es regulen mitjançant una ordenança municipal, que no és fiscal, ja que no són recursos tributaris, sinó generals. Durant el procediment d’aprovació d’aquesta ordenança, les entitats locals han de sol·licitar un informe preceptiu de les Administracions Públiques a les quals l’ordenament jurídic atribueixi alguna facultat d’intervenció.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=