Temari de proves selectives 2026 271 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola - Carta Europea d’Autonomia Local. Feta a Estrasburg el 15 d’octubre de 1985 - Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local - Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques - Capítol VI, títol II de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), “De les institucions” (articles 55-94) - Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya - Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya - Llei 30/2010, de 3 d’agost, de vegueries - Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona - Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals LA POTESTAT NORMATIVA DE LES ENTITATS LOCALS: REGLAMENTS I ORDENANCES NO FISCALS Fonts del dret: tipus normatius o categories normatives que produeixen els poders públics que tenen potestat per dictar normes. La suma de totes forma l’ordenament jurídic vigent en un determinat moment i territori. L’ordenament jurídic administratiu és la part de l’ordenament jurídic general que afecta l’Administració Pública o que hi fa referència. Sabem que en el sistema constitucional de l’Estat espanyol es preveu un estat territorialment descentralitzat. La CE reconeix el principi d’autonomia en l’article 137, quan estableix que “l’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i en les CCAA que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos”. En funció d’aquesta distribució territorial del poder públic, hi ha tres nivells d’Administració, a saber, l’Administració General de l’Estat, l’administració autonòmica i l’administració local, i cada una es regeix per un sistema de fonts propi. Quin marc i quin camp d’acció tenen? Sobre què poden normar? Sobre les competències respectives. Els articles 137, 140 i 141 CE garanteixen de forma immediata i directa un mínim d’autonomia local a cada municipi, província i illa, i imposen a tots els poders públics (a cadascun en l’esfera de les seves competències) l’obligació d’elevar aquests mínims d’autonomia local el màxim possible.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=