Temari de proves selectives 2026 24 Destinatari L’ordenament jurídic pot exigir que en el destinatari de l’acte hi concorrin determinades circumstàncies, o bé excloure els destinataris en els quals n’incorrin unes altres. L’article 47 LPAC estableix que són nuls de ple dret els actes administratius, expressos o presumptes, contraris a l’ordenament pels quals s’adquireixin facultats o drets quan no es compleixin els requisits essencials per adquirir-los. ELEMENTS OBJECTIUS L’objecte o contingut de l’acte és la declaració de voluntat, de coneixement o de judici en què consisteix l’acte. Un acte es diferencia d’un altre pel seu contingut. El contingut ha de ser: a. possible El primer requisit de l’acte és que no es refereixi a coses o serveis impossibles. La LPAC sanciona amb la nul·litat de ple dret els actes de contingut impossible. b. lícit El contingut dels actes s’ha d’ajustar al que disposi l’ordenament jurídic. ELEMENTS CAUSALS En aquest punt ens referim a l’element teleològic de l’acte administratiu (el fonament de l’acte administratiu). L’acte administratiu no és més que l’exercici d’una potestat i, per tant, no es pot dictar sinó en funció del pressupòsit de fet tipificat per la norma que s’aplica. El pressupòsit de fet, en provenir directament de la norma atributiva de la potestat, és sempre un element reglat de l’acte i, com a tal, perfectament controlable pel jutge. El 1980, el Tribunal Suprem ja va definir la causa de l’acte administratiu com “l’interès públic que s’ha de satisfer en cada cas concret”. L’acte administratiu ha de ser congruent amb les finalitats objectives previstes en l’ordenament jurídic. Sempre que s’exerceixi la potestat administrativa amb una finalitat diferent de la prevista en l’ordenament jurídic s’incorre en desviació de poder, la qual és definida per la jurisprudència del Consell d’Estat francès com “l’exercici d’una potestat administrativa per a una consecució diferent de la perseguida per l’ordenament jurídic”.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=