Temari de proves selectives 2026 276 peculiars de la localitat encaminades a ordenar l’activitat i la convivència dels ciutadans en el medi urbà i rural, i també, si s’escau, el costum local”. Article 159 ROAS: “Expedient per implantació de servei: 1. La creació d’un servei s’ha d’instrumentar mitjançant una memòria justificativa, un projecte d’establiment i un reglament que fonamenti el règim jurídic de la prestació”. La sentència del Tribunal Suprem de 27 de març de 1985 fixa la doctrina següent: “La potestat reglamentària atribuïda per llei als ens locals —implícitament reconeguda per l’article 137 CE, que dota d’autonomia els municipis per a la gestió dels seus interessos propis— pot actuar per part de les corporacions sota la modalitat de reglament administratiu o independent, quan es tracta de normes ad intra (aspectes pròpiament organitzatius i relacions de supremacia o de subjecció especial), atès que és en aquestes relacions, que es poden caracteritzar com de funcionament o instrumentals, on es pot reconèixer a l’Administració una llibertat de disposició normativa que es tradueix en la producció de reglaments organitzatius o praepter legem sense necessitat d’una habilitació prèvia o cobertura legal diferents de la primera atribució per llei de la potestat reglamentària”. No obstant això, el reglament, en aquelles matèries subjectes a reserva de llei o de legalitat, no pot agreujar les càrregues o les obligacions imposades per la llei, o limitar els drets, les facultats i les possibilitats d’actuació que la norma legal conté. Límits a la potestat normativa dels ens locals La potestat reglamentària està subjecta al principi de legalitat, i alhora s’ha de respectar el principi de competència territorial, material i orgànica. El principi de legalitat fa una concessió en favor de l’ordenança local en el títol XI LRBRL: “Títol XI Tipificació d’infraccions i sancions en determinades matèries Article 139 Per a l’ordenació adequada de les relacions de convivència d’interès local i de l’ús dels seus serveis, equipaments, infraestructures, instal·lacions i espais públics, els ens locals poden establir, en defecte de normativa sectorial específica, els tipus de les infraccions i imposar sancions per l’incompliment d’aquells deures, prohibicions o limitacions que les ordenances corresponents contenen, d’acord amb els criteris que estableixen els articles següents”. “Article 140 Classificació de les infraccions Les infraccions a les ordenances locals a què es refereix l’article anterior es classifiquen com a molt greus, greus i lleus. Article 141 Límits de les sancions econòmiques Llevat que hi hagi una previsió legal diferent, les multes per infracció d’ordenances locals han de respectar les quanties següents:
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=