Temari de proves selectives 2026 282 ELS BANS Els bans de l’alcalde, són normes? L’alcalde, fa normes, ordres d’execució o actes administratius? Quant a la naturalesa jurídica dels bans, un sector doctrinal els considera manifestació de la potestat reglamentària, si bé d’un to menor o amb caràcter instrumental (sentència del Tribunal Suprem de 24 d’octubre de 1986). Tanmateix, per a la major part de la doctrina, els bans són actes generals no normatius, perquè no innoven l’ordenament, sinó que són un simple recordatori o l’exigència d’una obligació plasmada en un altre tipus de normes. Sembla que aquesta seria la posició correcta si es té en compte que la LRBRL, tot i que esmenta els bans, no els inclou entre les normes subjectes al procediment especial d’aprovació de l’article 49 ni tampoc al de publicació de l’article 70. Classes - Bans informatius, que es limiten a donar a conèixer al veïnat determinades situacions o circumstàncies festives i, a l’altre extrem, perilloses, i que recomanen, informen o adverteixen sobre conductes, atencions o cauteles. - Bans que recorden o interpreten obligacions derivades de lleis o reglaments, però que tampoc no contenen, per si mateixos, disposicions obligatòries. A aquests bans fa referència l’article 67.1 ROAS: “Els bans locals tenen per objecte, entre d’altres, fer de recordatori a la població de l’obligació del compliment dels deures ciutadans continguts en disposicions generals o en resolucions dictades, aclarir les normes que contenen o efectuar convocatòries populars amb motiu d’esdeveniments ciutadans”. - Bans amb la pretensió de canviar situacions jurídiques preexistents, l’exercici de drets del ciutadà, i d’imposar obligatòriament conductes als funcionaris dels municipis (en aquest cas, es tractaria d’instruccions o circulars, manifestació de la jerarquia orgànica existent) o al veïnat, a la ciutadania en general. Art. 67.2 ROAS: “Mitjançant bans, no es poden aprovar normes de caràcter general, llevat dels casos d’urgència reconeguda mentre duri aquesta situació”. L’article 84.1.a LRBRL sembla que es refereix a aquest tipus de bans quan possibilita que intervinguin en l’activitat privada. Atès que en aquests mateixos preceptes es fa referència a les ordenances i a les ordres individuals, sembla que s’imposa la conclusió que aquests bans han de tenir, en primer lloc, caràcter general, i s’han de justificar per motius conjunturals, no permanents, o per circumstàncies excepcionals i de necessitat sobrevingudes que impossibilitin l’aprovació d’una ordenança, com, per exemple, els bans de l’alcalde de limitacions de l’ús de l’aigua en situació de sequera. Compte, però, perquè el seu àmbit d’acció ha de ser molt justificat. La STS de 22 d’octubre de 2002 va anul·lar un ban de l’alcalde de Madrid pel qual es regulava la càrrega i descàrrega, la circulació i l’estacionament de vehicles pesants, atès que comportava drets i obligacions per als administrats característics de normes reglamentàries i l’aprovació de les quals és competència del ple. El mateix ROAS determina, finalment, unes situacions que fan que els decrets dels presidents de les corporacions locals s’hagin de dictar en forma de bans, com ara els decrets adoptats en casos de catàstrofes o infortuni públic o greu perill (art. 69), dels quals cal donar compte al ple de manera immediata perquè siguin ratificats o segueixin el tràmit procedent.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=