Temari de proves selectives 2026 35 • la indicació dels recursos que són procedents en via administrativa i judicial, l’òrgan davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los. L’APROVACIÓ PER PART D’UNA ALTRA ADMINISTRACIÓ L’article 39.2 LPAC estableix que l’eficàcia pot quedar demorada en estar supeditada a l’aprovació superior, cosa que constitueix una manifestació típica del control que uns ens administratius, els superiors o més grans, exerceixen sobre uns altres, els inferiors o més petits, sense que això afecti la perfecció i la validesa de l’acte de l’ens inferior, acte que, si bé es presumeix plenament vàlid d’inici, no produeix efectes mentre no rebi l’aprovació de l’ens superior i podria no arribar a tenir eficàcia si no rep aquesta aprovació. En aquests casos podem trobar relacions entre ens d’una mateixa administració amb dependència jeràrquica. Malgrat que el principi d’autonomia local reconegut a la CE i tota la regulació que desenvolupa aquest principi han eliminat la tutela de l’Administració de l’Estat sobre les corporacions locals, hi ha algunes excepcions. N’és una la legislació urbanística, que, per exemple, en els casos dels plans urbanístics de caràcter general, supedita l’eficàcia de l’acte a l’aprovació definitiva per part de l’Administració autonòmica. D’aquesta manera, té lloc un procediment bifàsic, de fase municipal i autonòmica. LA DEMORA I LA RETROACTIVITAT DE L’EFICÀCIA Amb caràcter general, els actes administratius —com els actes jurídics privats i les normes— es dicten per al futur, i per això produeixen efectes des de la data en què es dicten. Això no obstant, hi ha dues excepcions: • la demora en l’eficàcia de l’acte administratiu; • la retroactivitat de l’eficàcia dels actes administratius. La demora en l’eficàcia de l’acte administratiu, és a dir, el retard en la producció dels efectes que li són propis, pot originar-se (art. 39.2 LPAC): - quan ho exigeix el contingut de l’acte (ex.: els efectes de l’acte de nomenament d’un funcionari estan condicionats a la presa de possessió); - quan l’eficàcia està supeditada a la notificació o la publicació de l’acte; fins que no es duen a terme l’una o l’altra, l’acte no és eficaç, perquè ha de ser formalment conegut pels seus destinataris; - quan se suspèn l’execució de l’acte; l’eficàcia de l’acte queda demorada fins que cessa la seva suspensió, que pot ser administrativa o judicial. Suspensió en via administrativa L’art. 117 LPAC estableix que la interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos en què una disposició estableix el contrari, no suspèn l’execució de l’acte impugnat.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=