Temari de proves selectives 2026 43 • els actes anul·lats poden ser objecte de convalidació mitjançant l’esmena dels defectes que presenten; • quan són ferms, els actes anul·lables no poden ser objecte de revisió d’ofici, de conformitat amb el procediment regulat en l’article 106 LPAC. Si es tracta d’actes anul·lables declaratius de drets, poden ser anul·lats únicament a través d’un procés judicial de lesivitat, prèvia declaració de lesivitat que ha d’adoptar la mateixa administració autora de l’acte en el termini màxim de quatre anys des que es va dictar l’acte. Si es tracta d’actes de gravamen o desfavorables, es poden revocar a l’empara de l’article 109 LPAC, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció. Els vicis formals només provoquen l’anul·labilitat de l’acte quan no gaudeix dels requisits formals indispensables per complir la seva finalitat o quan dona lloc a indefensió. Així doncs, en absència d’aquestes conseqüències, el defecte de forma no invalida l’acte: tan sols constitueix una irregularitat no invalidant que no té conseqüències pràctiques quant a validesa i efectes. EL PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L’ACTE ADMINISTRATIU L’acte administratiu es beneficia d’una protecció atorgada pel principi general de conservació: l’ordenament jurídic procura la supervivència dels actes fins i tot en casos d’invalidesa. L’article 49 LPAC estableix que: 1. la nul·litat o l’anul·labilitat d’un acte no implica la dels successius en el procediment que siguin independents del primer; 2. la nul·litat o l’anul·labilitat d’una part d’un acte administratiu no implica la de les altres parts del mateix acte que siguin independents d’aquella part, llevat que la part viciada tingui tanta importància que, sense aquesta part, l’acte administratiu no s’hauria dictat. El primer apartat recull el que es coneix com a principi favor acti, que es tradueix en un principi d’eficàcia administrativa (103 CE) i de presumpció de validesa de l’acte (39 LPAC). El segon apartat es refereix a un supòsit similar, si bé té per objecte un únic acte administratiu en què la invalidesa —nul·litat o anul·labilitat— d’una part de l’acte no implica la de les altres parts independents del mateix acte, llevat que la part iniciada sigui tan important o transcendent que, sense aquesta part, el mateix acte administratiu no s’hauria dictat. Això es tradueix en un principi de conservació dels actes, que es fa efectiu a través d’una sèrie de tècniques concretes: a. La conversió Els actes nuls o anul·lables que continguin els elements constitutius d’un altre acte diferent produeixen els efectes d’aquest acte (art. 50 LPAC). La llei admet la conversió tant d’actes nuls com d’actes anul·lables. Es tracta d’un supòsit diferent del de la convalidació: en la convalidació es manté l’acte invàlid un cop s’han descartat els defectes que presenta, mentre que en la conversió es dona vida a un acte diferent. Perquè pugui operar la conversió, cal que l’acte invàlid contingui els elements constitutius d’un altre acte diferent, que produiran els efectes d’aquest acte.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=