Temari de proves selectives 2026 45 LA REVISIÓ D’ACTES I DISPOSICIONS PER PART DE LA MATEIXA ADMINISTRACIÓ: SUPÒSITS El títol V LPAC es dedica a la revisió d’actes administratius, tant d’ofici com a instància de part. D’acord amb aquest títol, l’AP que hagi dictat un acte el pot retirar del món jurídic (revisar-lo, revocar-lo o deixar-lo sense efectes) quan estimi un recurs interposat contra aquest acte o bé quan, no havent-hi cap recurs, n’interposi un la mateixa AP per iniciativa pròpia, d’ofici, de conformitat amb els criteris i les condicions que s’exposen tot seguit. La regulació de la revisió d’ofici de la LPAC té abast general i és aplicable a totes les AAPP, si bé en queden exclosos els actes tributaris, en virtut de la Disposició addicional primera LPAC, que regula especialitats per raó de la matèria. També en queda fora —precisament pel caràcter que el seu nom indica— el recurs especial en matèria de contractació administrativa regulat per la LCSP. Així doncs, la revisió d’ofici suposa la retirada, per part de l’Administració autora, d’un acte propi mitjançant un acte de signe contrari. És regulada en els arts. 106 a 110 LPAC. La revisió d’ofici pot ser d’actes nuls (procediment de l’art. 106 LPAC) o d’actes anul·lables (procediment de l’art. 107 LPAC), i s’ha de fonamentar en els motius de nul·litat (art. 47 LPAC) o en els d’anul·labilitat (art. 48 LPAC). La gran diferència entre aquests procediments —al marge que, a Catalunya, la revisió d’un acte nul requereix el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora— és la competència que té la mateixa Administració autora de l’acte per declarar-lo nul un cop s’ha obtingut el dictamen. En canvi, en el supòsit d’actes anul·lables, la capacitat de l’Administració autora de l’acte arriba fins a la declaració de lesivitat —té, doncs, la facultat de declarar-lo lesiu sobre els interessos generals— i a la posterior remissió a la via contenciosa administrativa, que és la que, si escau, acaba eliminant l’acte del món jurídic. L’òrgan competent per adoptar la declaració de nul·litat és el que fixen les normes específiques de cada Administració Pública. En els ens locals, la competència correspon al ple. Així ho estableix l’article 110 LRBRL en regular la declaració de nul·litat de ple dret i la revisió d’actes dictats en via de gestió tributària en virtut d’una norma que també regeix en els procediments de revisió dels altres actes administratius, ja que la competència per anul·lar d’ofici un acte correspon a l’òrgan suprem de l’entitat. L’Administració que declari la nul·litat d’un acte pot establir, en la mateixa resolució, les indemnitzacions que escaigui reconèixer als interessats, sempre que el dany sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat, en relació amb una persona o amb un grup de persones, i que els danys produïts no siguin els que el particular té el deure jurídic de suportar. Si la regla general, en cas de revisió d’actes, és que els vicis que presenten són, generalment, d’anul·labilitat, en el cas de les disposicions administratives s’estima, amb caràcter general, un vici de nul·litat. La revisió d’actes nuls, com s’ha dit, pot ser instada d’ofici per la mateixa Administració autora de l’acte o bé instada de part, mitjançant l’exercici de l’acció de nul·litat, que s’explica en el darrer epígraf d’aquest tema. Límits. Segons l’article 110 LPAC, les facultats de revisió no es poden exercir quan, per prescripció d’accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, fer-ho resulta contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=