Temari de proves selectives 2026 49 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - - Constitució Espanyola - - Llei Orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera - - Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil - - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques - Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics - Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol de 2006 - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya, modificada per la Llei 9/2025, de 13 de novembre DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU El procediment administratiu es pot definir, de manera general, com el camí formal pel qual passen els actes administratius que desemboquen en una actuació administrativa amb un objectiu determinat. D’altra banda, des d’una perspectiva tècnica, el procediment administratiu consisteix en un conjunt d’actuacions preparatòries (els actes de tràmit realitzats per la mateixa Administració i també les actuacions de les persones interessades) que condueixen a l’acte o a la resolució final. Totes aquestes actuacions queden reflectides de forma escrita en l’expedient administratiu, de manera que l’expedient és l’expressió o la constància escrita d’un procediment administratiu. Com es veurà, la inobservança de les normes procedimentals per part d’una Administració Pública afecta, generalment, la validesa de la decisió presa, és a dir, l’acte administratiu, fins al punt que l’ordenament jurídic sanciona amb nul·litat de ple dret els actes administratius que es dictin prescindint totalment i absolutament del procediment establert. Competència per dictar les normes reguladores del procediment administratiu: l’art. 149.1.18 CE atribueix a l’Estat la competència per dictar les lleis que configuren l’actuació de les diferents Administracions Públiques per garantir un tractament harmònic de tots els administrats de l’Estat. Aquesta atribució competencial a l’Estat pretén dotar l’ordenament jurídic espanyol d’uniformitat procedimental, atès que l’existència d’uns principis i unes institucions nuclears aplicables a les relacions de tots els ciutadans amb totes les Administracions Públiques incrementa la seguretat jurídica i garanteix un tractament igual. Pel que fa a les competències de les CCAA, el legislador autonòmic pot establir les especialitats necessàries, però només quan es tracti d’especialitats derivades de l’organització pròpia de les Comunitats. Així ho reconeix l’article 149.1.18 CE. En exercici d’aquesta competència, s’han aprovat la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. L’article 159.1 EAC atorga a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment administratiu, la competència per regular les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=