Temari de proves selectives 2026 54 Quan la denúncia invoqui un perjudici en el patrimoni de l’Administració Pública, la no iniciació del procediment ha de ser motivada i s’ha de notificar als denunciants la decisió sobre si s’ha iniciat o no el procediment. La LPAC, respecte a l’anterior Llei 30/92 LRJPAC, incorpora com a novetat els anomenats programes de clemència o premi al delator, en virtut dels quals (segons el que disposa l’article 62.4 LPAC), quan el denunciant hagi participat en la comissió d’una infracció administrativa i hi hagi altres infractors, l’òrgan competent per resoldre el procediment ha d’eximir el denunciant del pagament de la multa que li correspondria o d’una altra sanció de caràcter no pecuniari si és el primer a aportar elements de prova que permetin iniciar el procediment o comprovar la infracció, sempre que en el moment en què s’aportin no es disposi d’elements suficients per ordenar-la i es repari el perjudici causat. Així mateix, l’òrgan competent per resoldre ha de reduir l’import del pagament de la multa que li correspondria o, si escau, la sanció de caràcter no pecuniari quan, tot i que no es compleixi alguna de les condicions anteriors, el denunciant faciliti elements de prova que aportin un valor afegit significatiu als elements de què es disposa. En tots dos casos, és necessari que el denunciant cessi en la participació de la infracció i no hagi destruït elements de prova relacionats amb l’objecte de la denúncia. Aquests són els diversos motius pels quals es pot iniciar un procediment d’ofici, sens perjudici de les particularitats o les singularitats que presenten els procediments administratius en matèria sancionadora o els procediments en matèria de determinació de la possible responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública, regulats en la mateixa LPAC, que determina singularitats i tràmits específics per iniciar aquests procediments respecte al procediment de caràcter general. b. Iniciació a instància de part La forma general d’iniciació d’un procediment a instància de part és la presentació d’una sol·licitud per part de l’interessat. L’article 66 LPAC es refereix als requisits mínims que ha de contenir qualsevol sol·licitud: • Nom i cognoms de l’interessat i, si escau, de la persona que el representi. • Identificació del mitjà electrònic o, si no n’hi ha, del lloc físic en què vol que es practiqui la notificació. Addicionalment, els interessats poden aportar la seva adreça de correu electrònic i/o dispositiu electrònic perquè les Administracions Públiques els avisin de l’enviament o posada a disposició de la notificació. • Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota claredat, la sol·licitud. • Lloc i data. • Signatura del sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat, expressada per qualsevol mitjà. • Òrgan, centre o unitat administrativa a què s’adreça. Així doncs, no és obligatori que en la sol·licitud hi figuri la signatura de l’interessat sempre que l’autenticitat de la seva voluntat sigui acreditada per un altre mitjà. Si l’interessat desconeix el codi d’identificació, les oficines d’assistència en matèria de registres estan obligades a facilitar-l’hi. Així mateix, les AAPP han de mantenir i actualitzar, en la seu electrònica corresponent, una llista amb els codis d’identificació vigents.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=