Temari de proves selectives 2026 60 • Els terminis expressats per hores es compten d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i el minut en què tingui lloc la notificació o la publicació de l’acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior a 24 hores: En cas que la hi tinguin, s’expressen en dies (art. 30.1). • Sempre que per llei o en una normativa comunitària europea no s’expressi una altra cosa, quan els terminis s’assenyalin per dies, s’entén que són dies hàbils. D’aquest còmput se n’exclouen els dissabtes, els diumenges i els dies declarats festius (art. 30.2). Hi ha una excepció a aquesta regla en la legislació de contractes del sector públic, en què els terminis establerts per dies s’entenen referits a dies naturals, llevat que s’indiqui expressament que només s’han de computar els dies hàbils. Això no obstant, si l’últim dia del termini és inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent. Quan els terminis són assenyalats per dies naturals en virtut d’una llei o del dret de la UE, s’ha de fer constar en les corresponents notificacions. Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què té lloc la notificació o la publicació de l’acte de què es tracti, o des de l’endemà del dia en què es produeix l’estimació o la desestimació per silenci administratiu (art. 30.3). Si el termini es fixa en mesos o anys, es computen a partir de l’endemà d’aquell en què té lloc la notificació o la publicació de l’acte de què es tracti, o des de l’endemà d’aquell en què es produeix l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. El termini conclou el mateix dia de la notificació, la publicació o el silenci administratiu, en el mes o l’any de venciment. Si en el mes de venciment no hi ha dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira l’últim dia del mes (art. 30.4). Quan l’últim dia del termini és inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent (art.30.5). D’això se’n desprèn que els terminis, realment, sempre acaben en dia hàbil. Aquesta mesura tracta d’evitar que el fet que l’últim dia del termini sigui inhàbil per al funcionament administratiu no comporti un escurçament dels terminis en contra de l’administrat i garantir així que el termini que marca la norma sigui sempre real i efectiu. Quan un dia és hàbil al municipi o la Comunitat Autònoma on resideix l’interessat i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o a la inversa, es considera inhàbil en tot cas (art. 30.6 LPAC). Aquest apartat resol els conflictes que poden sorgir a la pràctica per les divergències entre els dies hàbils o inhàbils del municipi de residència de l’interessat i els de la seu de l’òrgan. Així, perquè un dia sigui hàbil a efectes administratius, ha de ser hàbil als dos municipis: al de residència de l’interessat i al de la seu de l’òrgan administratiu. En absència de regulació legal —perquè la LPAC s’ha descuidat de regular els terminis per setmanes—, si en alguna llei sectorial s’estableix aquest còmput en terminis, el termini expressat en setmanes comença a córrer a l’inici de l’endemà i conclou al final del dia que, en l’última setmana, tingui el mateix nom (ex.: si es notifica un acte el dimarts 12 de desembre i es concedeix un termini de 2 setmanes per complir el tràmit, aquest termini s’iniciarà l’endemà, el dimecres dia 13, i finalitzarà el dimarts dia 19 de desembre). La gran novetat de la LPAC, en matèria de terminis, és l’establiment de terminis expressats en hores. D’aquesta regulació cal destacar el següent: 1. S’entén que les hores són hàbils. 2. Són hàbils totes les hores del dia que formen part d’un dia hàbil.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=