Temari de proves selectives 2026 62 L’ampliació requereix que s’hagin esgotat els mitjans personals i materials disponibles a què es refereix l’article 21.5 LPAC. Els acords sobre l’ampliació de termini o sobre la denegació d’aquesta ampliació no són susceptibles de recurs, sens perjudici del que sigui procedent contra la resolució que posi fi al procediment. L’òrgan instructor pot acordar l’ampliació del termini màxim de resolució i notificació, que no pot ser superior al que s’ha establert per a la tramitació del procediment. L’acord d’ampliació ha de ser notificat als interessats. L’ampliació dels terminis pel temps màxim permès s’aplica, en tot cas, als procediments tramitats per les missions diplomàtiques i oficines consulars, així com a aquells que, substanciats a l’interior, exigeixin completar algun tràmit a l’estranger o en què intervinguin interessats residents fora d’Espanya. Igualment, quan una incidència tècnica impossibiliti el funcionament ordinari del sistema o l’aplicació que correspongui, i fins que se solucioni el problema, l’Administració pot determinar una ampliació dels terminis no vençuts, i ha de publicar a la seu electrònica tant la incidència tècnica que s’ha esdevingut com l’ampliació concreta del termini no vençut. 2. Reducció de terminis: tramitació d’urgència En cas d’urgència i per motius d’interès públic, es pot acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, aplicar al procediment la tramitació d’urgència, per la qual es poden reduir a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, excepte els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. Contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment, no es pot interposar cap recurs, sens perjudici del que sigui procedent contra la resolució que posi fi al procediment. 3. La suspensió del termini màxim de resolució El mateix principi de seguretat jurídica del qual deriva l’obligatorietat del compliment dels terminis administratius, que afecta tant els interessats com les Administracions Públiques, exigeix el règim jurídic de la suspensió del termini màxim per resoldre, que es regula en l’article 22 LPAC. La motivació de la suspensió, en aquest supòsit, és totalment necessària. La llei actual preveu dos tipus de suspensió: - la suspensió potestativa, prevista en els supòsits continguts en l’article 22.1 LPAC; 1. El transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es pot suspendre en els casos següents: a. Quan s’hagi de requerir qualsevol interessat per a l’esmena de deficiències o l’aportació de documents i altres elements de judici necessaris, pel temps que transcorri entre la notificació del requeriment i el seu compliment efectiu per part del destinatari, o, si no n’hi ha, pel del termini concedit, tot això sense perjudici del que preveu l’article 68 d’aquesta Llei. b. Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de la Unió Europea, pel temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar als interessats, i la notificació del pronunciament a l’Administració instructora, que també se’ls ha de comunicar. c. Quan hi hagi un procediment no finalitzat en l’àmbit de la Unió Europea que condicioni directament el contingut de la resolució de què es tracti, des que es tingui constància de la seva existència, fet que s’ha de comunicar als interessats, fins que es resolgui, fet que també s’ha de notificar.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=