Temari de proves selectives 2026 70 Així doncs, en aquests supòsits s’ha d’obrir un nou tràmit d’al·legacions, amb la possibilitat de proves i subsegüents al·legacions sobre les que ja s’hagin practicat. b. Prova La prova es pot definir com l’acte o la sèrie d’actes amb què s’intenta comprovar la realitat o la certesa de les dades rellevants que s’han de tenir en compte en resoldre el procediment. L’obertura d’un període de prova és un tràmit l’existència del qual depèn del fet que es donin una sèrie de circumstàncies: • que es tinguin per certs els fets adduïts pels interessats; • que l’interessat tingui per no certs els que la mateixa Administració té per certs. Els mitjans que s’utilitzen per a la prova poden consistir en qualsevol dels admesos com a vàlids en dret, cosa que implica la remissió a la Llei d’Enjudiciament Civil (arts. 281 i ss.). De conformitat amb el que estableix l’article 299 de la Llei d’Enjudiciament Civil, els mitjans de prova de què es pot fer ús són els següents: - interrogatori de les parts; - documents públics; - documents privats; - dictamen de pèrits; - reconeixement judicial; - interrogatori de testimonis; - mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge; - instruments que permeten arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades xifres i operacions matemàtiques dutes a terme amb finalitats comptables o d’una altra classe i rellevants per al procés; - qualsevol altre mitjà no expressament previst en els apartats anteriors a través del qual es pugui obtenir certesa sobre els fets rellevants, que ha de ser admès com a prova a instància de part per l’òrgan instructor, que ha d’adoptar les mesures que en cada cas siguin procedents. El període de prova no ha de ser superior a trenta dies ni inferior a deu. L’obertura del període de prova pot ser declarada d’ofici —quan l’Administració no tingui per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi— o a instància de part. L’instructor del procediment només pot rebutjar les proves proposades pels interessats quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant resolució motivada. Quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic, s’entén que té caràcter preceptiu. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopti en el procediment en ser una peça imprescindible per avaluar correctament els fets, s’ha d’incloure en la proposta de resolució.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=