Temari de proves selectives 2026 75 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques - Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya FINALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT S’ha de partir del principi general del dret administratiu, el principi pro actione, complementat amb el principi de seguretat jurídica: l’Administració Pública, davant de qualsevol iniciació de procediment, d’ofici o a instància de part, està obligada a resoldre. Així ho estableix l’article 21 LPAC: “L’Administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d’iniciació”. S’ha d’entendre que aquest article es refereix a la resolució en un sentit ampli, és a dir, comprensiu de totes les formes o mitjans d’acabament del procediment, ja que la terminació per resolució expressa és tan necessària com la terminació per caducitat, desistiment, etc. En aquest sentit, l’article 21 també imposa la necessitat de resolució expressa quan es tracti de procediments que han de concloure amb la prescripció, la caducitat, etc. La LPAC regula les formes i les causes d’acabament del procediment en el capítol V del títol IV (arts. 84 a 95). L’OBLIGACIÓ DE RESOLDRE La LPAC recull les formes mitjançant les quals pot concloure el procediment administratiu: resolució, desistiment, renúncia al dret, caducitat i impossibilitat material de continuar-lo. La resolució com a forma d’acabament és el supòsit normal, però també ho són la caducitat, el desistiment i la renúncia, per bé que, en el cas de la resolució, s’ha de fer referència a la circumstància que motiva aquesta forma de finalitzar el procediment en detriment de la resolució sobre el fons plantejat. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com en el de desaparició sobrevinguda de l’objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i de les normes aplicables. S’exceptuen de l’obligació de motivar a què es refereix el paràgraf primer de l’article 21 LPAC els supòsits següents: • Acabament del procediment per pacte o conveni. • Els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de comunicació prèvia a l’Administració.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=