Temari de proves selectives 2026 85 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució Espanyola - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques - Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa - Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya - Reial Decret 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual i d’organització del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals - Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i s’aprova la seva organització i el seu funcionament RECURSOS ADMINISTRATIUS: PRINCIPIS GENERALS Concepte L’Administració produeix actes propis a través del procediment administratiu, els quals no poden ser eliminats del món jurídic si no és per via de revisió d’ofici o per interposició d’un recurs administratiu per part dels qui en són destinataris. Són recursos administratius els procediments pels quals l’administrat sol·licita a l’Administració l’anul·lació o la modificació d’un acte administratiu que l’afecta a fi d’evitar que aquest acte esdevingui ferm i consentit. Podem diferenciar el recurs administratiu d’altres figures que hi són pròximes, com la reclamació, la petició i el requeriment. La reclamació s’adreça contra simples actes de tràmit, una actuació material o un supòsit d’inactivitat de l’Administració, mentre que el recurs s’adreça a la revisió d’un acte administratiu definitiu o, excepcionalment, d’un acte de tràmit qualificat. Això no obstant, també s’anomena “reclamació” el pas previ a la via judicial civil o laboral, cas en què la reclamació és un procediment equivalent al recurs administratiu, que substitueix la conciliació prèvia. Per la seva part, la petició és un dret reconegut en l’article 29 CE. Es diferencia del recurs en el fet que té per finalitat obtenir una decisió nova o primera de l’Administració Pública sobre un assumpte de l’interès de qui la realitza, de manera que força la producció d’un acte nou. D’altra banda, qui interposa un recurs és titular d’un dret subjectiu o d’un interès legítim i actua dins uns terminis. En canvi, per a la formulació d’una petició a l’Administració no hi ha terminis prefixats amb caràcter general, ni tampoc s’exigeix legitimació. Finalment, un requeriment és la sol·licitud que una Administració fa a una altra perquè exerceixi la seva competència, i sol precedir la impugnació judicial de l’una als actes a l’altra. Així ho preveu l’article 44 LJCA, que estableix que, en els litigis entre Administracions Públiques, no es pot interposar recurs en via administrativa. Això no obstant, quan una Administració interposi recurs contenciós administratiu contra una altra, la pot requerir prèviament perquè derogui la disposició, anul·li o revoqui l’acte, faci cessar o modifiqui l’actuació material o iniciï l’activitat a què estigui obligada.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=