Temari de proves selectives 2026 90 Per la seva part, la resolució presumpta té lloc quan ha transcorregut el termini per resoldre i no ha recaigut resolució expressa (silenci administratiu). Aquest termini varia en funció del tipus de recurs interposat, com es veurà tot seguit. Finalment, s’ha d’assenyalar que la resolució dels recursos administratius posa fi a la via administrativa i, en tot cas, el silenci administratiu té sempre un caràcter negatiu (excepte en el recurs d’alçada contra una denegació presumpta), en el sentit que el recurs es pot entendre desestimat i es pot acudir a la via contenciosa administrativa. CLASSES DE RECURSOS La LPAC (capítol 2 del títol V, art. 112 a 126) regula el règim dels recursos administratius configurant-los com la via de revisió d’actes administratius a instància de part per motius de legalitat. Els recursos administratius es poden situar en tres grups: recursos ordinaris, recursos especials i el recurs extraordinari de revisió. Recursos ordinaris: recursos d’alçada i de reposició Són recursos que s’interposen contra qualsevol acte no susceptible de recurs especial i que es basen en motius d’impugnació fonamentats en vicis de nul·litat de ple dret o d’anul·labilitat. El recurs d’alçada El recurs d’alçada es pot considerar el recurs comú de l’Administració General de l’Estat i de les CCAA, administracions en què regeix una estructura jeràrquica de dos o més nivells. En canvi, en l’Administració local no té gaire sentit perquè, en el seu àmbit, la majoria de les resolucions posen fi a la via administrativa. L’objecte del recurs d’alçada són les resolucions i els actes de tràmit si decideixen directament o indirectament el fons de l’assumpte, si determinen la impossibilitat de continuar el procediment o si produeixen indefensió o perjudici irreparable sobre drets o interessos legítims, sempre que es tracti d’actes o resolucions que no posin fi a la via administrativa. S’entén que un acte exhaureix la via administrativa quan no hi ha un superior jeràrquic al qual es pugui recórrer, com en el cas del Consell de Ministres, dels governs autonòmics o, en els ajuntaments, de l’alcalde o el ple, en tenir, cadascun d’aquests òrgans, les competències separades. Però també es pot esgotar davant d’altres autoritats inferiors, segons el que estableixin les lleis de cada administració. Així, per exemple, posen fi a la via administrativa les resolucions dels ministres, dels secretaris d’Estat, de les comissions delegades del govern, etc. En l’àmbit de l’Administració local, posen fi a la via administrativa: • les resolucions dels recursos d’alçada; • les resolucions dels procediments d’impugnació que preveu l’article 112.2 (conciliació, mediació i arbitratge); • les resolucions dels òrgans que no tinguin prefectura (òrgan) superior jeràrquica, llevat que una llei estableixi el contrari;
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=