Temari de proves selectives 2026 111 2. Sigui necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat públic de l’Administració notificadora per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa. Els interessats que no estiguin obligats a rebre notificacions electròniques poden decidir i comunicar en qualsevol moment a l’Administració Pública, mitjançant els models normalitzats que s’estableixin a l’efecte, que les notificacions successives es practiquin o es deixin de practicar per mitjans electrònics. I també, per norma reglamentària, les Administracions poden establir l’obligatorietat de la notificació electrònica per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés als mitjans electrònics necessaris i que en poden disposar. Addicionalment, l’interessat pot identificar un dispositiu electrònic i/o una adreça de correu electrònic per a l’enviament dels avisos que regula l’article (41.6 LPC), però no per a la pràctica de notificacions. En cap cas no s’han d’efectuar per mitjans electrònics les notificacions següents: a. Aquelles en què l’acte que s’ha de notificar vagi acompanyat d’elements que no siguin susceptibles de conversió en format electrònic. b. Les que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs. També hi ha diferències depenent de si es tracta de procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat o d’ofici per l’Administració. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, la notificació s’ha de practicar pel mitjà que l’interessat assenyali a aquest efecte. La notificació ha de ser electrònica en els casos en què sigui obligat relacionar-se amb l’Administració d’aquesta forma. Quan no sigui possible efectuar la notificació d’acord amb el que s’assenyala en la sol·licitud, s’ha de practicar en qualsevol lloc adequat a aquesta finalitat i per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, per part de l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat. En els procediments iniciats d’ofici, només a l’efecte de la seva iniciació, les Administracions Públiques poden sol·licitar, mitjançant una consulta a les bases de dades de l’Institut Nacional d’Estadística, les dades sobre el domicili de l’interessat recollides en el padró municipal, remeses per les entitats locals en aplicació de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local. Pràctica de la notificació en paper (vegeu l’article 42 LPAC) Pràctica de la notificació a través de mitjans electrònics (vegeu article 43 LPAC) En tot cas, els articles 196 i següents ROF preveuen les peculiaritats següents: • Les resolucions dels alcaldes o presidents de les corporacions locals s’han d’estendre al seu nom. Quan les resolucions administratives es dictin per delegació, s’hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància i es consideren dictades per l’autoritat que l’hagi conferit. • Les comunicacions que es dirigeixin a autoritats han de ser signades pels presidents de les corporacions, i les que donin trasllat d’acords o resolucions, pel responsable de la secretaria. • Qualsevol comunicació d’ofici ha de portar el segell de sortida del registre general de la corporació. • Les provisions de tràmit i els actes i els acords que posin fi a un expedient han de ser notificats en els deu dies següents al de la seva data.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=