Volum II Temes 21 a 37 Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics d’ Administració general A1 i A2 d’ens locals de Catalunya
1a edició: gener de 2026 Autoria: Marta Felip Torres Direcció: Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida i Diputació de Tarragona Disseny i maquetació: ACM i Alfa Printing S.L. Edició: Alfa Printing S.L. ISBN: 978-84-125428-1-3 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars.
Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics d’Administració general A1 i A2 d’ens locals de Catalunya 2025 Volum II Temes 21 a 37
Temari de proves selectives 2026 1 MARTA FELIP TORRES FUNCIONÀRIA D’ADMINISTRACIÓ LOCAL AMB HABILITACIÓ DE CARÀCTER NACIONAL SUBESCALA SECRETARIA CATEGORIA SUPERIOR Material d’estudi de les proves selectives per a l’accés a la borsa de personal funcionari interí a llocs de treball de secretaria intervenció per a ens locals de Catalunya i llocs de treball de Tècnic A1 i A2 d’ens locals de Catalunya
2 Temari de proves selectives 2026 ABREVIATURES
Temari de proves selectives 2026 3 AAMM Àrees metropolitanes AAPP Administracions Públiques ACA Agència Catalana de l’Aigua AGE Administració General de l’Estat AP Administració Pública BDNS Base de dades nacional de subvencions BOE Butlletí Oficial de l’Estat BOP Butlletí Oficial de la Província CA Comunitat Autònoma CCAA Comunitats Autònomes CE Constitució espanyola CEAL Carta Europea d’Autonomia Local CCiv Codi Civil CCLL Corporacions locals CJA Comissió Jurídica Assessora CP Codi Penal CTU Comissió Territorial d’Urbanisme DDPP Diputacions provincials DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOUE Diari Oficial de la Unió Europea EAC Estatut d’Autonomia de Catalunya ECA Entitat col·laboradora de l’Administració EEAA Estatuts d’autonomia EL Entitat local EELL Entitats locals EEPPEELL Entitats públiques empresarials ET Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors
Temari de proves selectives 2026 4 FHN Funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. FUNDS Fundacions HHLL Hisendes locals INCASOL Institut Català del Sòl INE Institut Nacional d’Estadística IAE Impost d’activitats econòmiques IVA Impost sobre el valor afegit IRPF Impost sobre la renda de les persones físiques JCCAE Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat JCCACat Junta Consultiva de Contractació Administrativa de Catalunya Lconcursal Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei concursal LCSP Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic LDC Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència LDef Llei Orgànica 33/1981, de 6 d’abril, del defensor del poble LDPJ Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial LEC Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil LEF Llei de 16 de desembre de 1954, d’expropiació forçosa LFCSE Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, sobre forces i cossos de seguretat de l’Estat LGT Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària LGP Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària LGS Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions LGSegSoc Reial Decret Legislatiu 8/2015, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social LI Llei 53/1987, del 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques LIRPF Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de residents i sobre el patrimoni LISoc Llei 27/2014, de 27 de setembre, de l’impost sobre societats
Temari de proves selectives 2026 5 LJCA Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa LJS Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la Jurisdicció Social LMC Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya LOE Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació LOEPSF Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera LOFCA Llei Orgànica de 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les Comunitats Autònomes LOLS Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical LOPDPYGDD Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals LOPJ Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juny, del Poder Judicial LOPL Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 d’abril, pel qual s’aprova la Llei Orgànica de procediment laboral LOPSC Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana LOREG Llei Orgànica 5/1985, de 6 de juny, de règim electoral general LOTC Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional LOTCu Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes LPAC Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques LPAP Llei 33/2003, de patrimoni de les Administracions Públiques LPCAA Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats LPAAPC Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les Administracions Públiques de Catalunya LRBRL Llei 7/1985 de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local LRJSP Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic LRSAL Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local LTBG Llei 19/2013, el 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern NPU Normes de planejament urbanístic OGAU Oficina de Gestió Ambiental Unificada OOAA Organismes autònoms
Temari de proves selectives 2026 6 PCAP Plec de clàusules administratives particulars PAUM Pla d’actuació urbanística municipal PEU Pla especial urbanístic PMU Pla de millora urbana POUM Pla d’ordenació urbanística municipal PPD Pla parcial de delimitació PPS Patrimoni públic de sòl PPU Pla parcial urbanístic RLUC Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya RPEL Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals RPLU Decret 64/2014, de 30 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística PPT’s Plec de prescripcions tècniques RAFME Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics RFHN Reial Decret 128/2018, d’1 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional RGLCAP Reial Decret 1098/201, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les Administracions Públiques RBDNS Reial Decret 130/2019, de 8 de març, pel qual es regula la base de dades nacional de subvencions RD Reial Decret REF Decret (estatal), de 26 d’abril de 1967, per qual s’aprova el Reglament d’expropiació forçosa RGR Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament general de recaptació RLGS Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de subvencions ROF Reial Decret 2568/1986, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals ROLECE Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de l’Estat
Temari de proves selectives 2026 7 ROAS Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals ROM Reglament orgànic municipal RPAP Reial Decret 1373/2009, de 28 d’agost, que aprova el Reglament general de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques RPEL Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya SSMM Societats mercantils SRH Subjectes a regulació harmonitzada TC Tribunal Constitucional TJUE Tribunal de Justícia de la Unió Europea TREBEP Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’estatut de l’empleat públic TRLHL Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals TRLMC Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya TRLOC Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya TRLSCap Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de societats de capital TRLSRU Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana TRLUC Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya TRRL Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions vigents en matèria de règim local TS Tribunal Suprem UE Unió Europea UTE Unions temporals d’empreses
8 Temari de proves selectives 2026 ÍNDEX
Temari de proves selectives 2026 9 TEMA 21: EL MUNICIPI: CONCEPTE I ELEMENTS. EL TERME MUNICIPAL. ALTERACIÓ I DELIMITACIÓ DE TERMES. LA POBLACIÓ MUNICIPAL. EL PADRÓ D’HABITANTS. L’ESTATUT DELS VEÏNS. DRETS DELS ESTRANGERS 14 EL MUNICIPI: CONCEPTE I ELEMENTS 15 EL TERME MUNICIPAL: EL PROBLEMA DE LA PLANTA MUNICIPAL 17 LA POBLACIÓ MUNICIPAL. L’ESTATUT DELS VEÏNS 23 DRETS DELS ESTRANGERS 26 TEMA 22: L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. ELS MUNICIPIS DE RÈGIM COMÚ. ÒRGANS NECESSARIS: L’ALCALDE, ELS TINENTS D’ALCALDE, EL PLE I LA JUNTA DE GOVERN LOCAL. ÒRGANS COMPLEMENTARIS: COMISSIONS INFORMATIVES I ALTRES ÒRGANS. ELS GRUPS POLÍTICS. LA PARTICIPACIÓ VEÏNAL EN LA GESTIÓ MUNICIPAL. EL CONSELL OBERT 28 L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL 29 ELS MUNICIPIS DE RÈGIM COMÚ 29 ÒRGANS NECESSARIS: L’ALCALDE, ELS TINENTS D’ALCALDE, EL PLE I LA JUNTA DE GOVERN LOCAL 30 ÒRGANS COMPLEMENTARIS: COMISSIONS INFORMATIVES I ALTRES ÒRGANS 37 ELS GRUPS POLÍTICS 39 LA PARTICIPACIÓ VEÏNAL EN LA GESTIÓ MUNICIPAL 40 LA PARTICIPACIÓ ORGÀNICA 40 EL CONSELL OBERT 42 TEMA 23: LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS: SISTEMA DE DETERMINACIÓ. COMPETÈNCIES PRÒPIES, DELEGADES I DIFERENTS DE LES PRÒPIES. ELS SERVEIS MÍNIMS 44 LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS: SISTEMA DE DETERMINACIÓ 45 COMPETÈNCIES PRÒPIES, DELEGADES I IMPRÒPIES 48 COMPETÈNCIES IMPRÒPIES 50 ELS SERVEIS MÍNIMS OBLIGATORIS 52 TEMA 24: LA PREVENCIÓ I EL CONTROL AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS. RÈGIMS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA. LA TRAMITACIÓ DE LES LLICÈNCIES AMBIENTALS. LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS AMB IMPACTE AMBIENTAL A CATALUNYA. LES COMUNICACIONS PRÈVIES I LES DECLARACIONS RESPONSABLES EN MATÈRIA D’ACTIVITATS. LA VERIFICACIÓ. LA INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA ESPECÍFICA EN MATÈRIA D’INCENDIS. L’ACTE DE COMPROVACIÓ 56 LA PREVENCIÓ I EL CONTROL AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS. RÈGIMS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA 57 LA TRAMITACIÓ DE LES LLICÈNCIES AMBIENTALS. LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS AMB IMPACTE AMBIENTAL A CATALUNYA 59 TRAMITACIÓ DE LES LLICÈNCIES AMBIENTALS 61 LES COMUNICACIONS PRÈVIES I LES DECLARACIONS RESPONSABLES EN MATÈRIA D’ACTIVITATS 62 LA VERIFICACIÓ 63 LA INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA ESPECÍFICA EN MATÈRIA D’INCENDIS. L’ACTE DE COMPROVACIÓ 64 ACTE DE COMPROVACIÓ 66
Temari de proves selectives 2026 10 TEMA 25: ELS ESPECTACLES PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES. RÈGIMS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA. TRAMITACIÓ DE LES LLICÈNCIES 68 INTRODUCCIÓ 69 RÈGIM JURÍDIC DELS ESPECTACLES PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES 69 RÈGIMS D’INTERVENCIÓ 71 RÈGIMS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA 72 TRAMITACIÓ DE LES LLICÈNCIES 72 TEMA 26: LES DIPUTACIONS I LES COMARQUES: COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ I ASSISTÈNCIA AL MUNICIPI. LES ENTITATS MUNICIPALS DESCENTRALITZADES. LES MANCOMUNITATS DE MUNICIPIS 76 LES DIPUTACIONS I LES COMARQUES: COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ I ASSISTÈNCIA AL MUNICIPI 77 LES COMARQUES 80 ENTITATS MUNICIPALS DESCENTRALITZADES 83 LES MANCOMUNITATS DE MUNICIPIS 84 TEMA 27: LES ELECCIONS LOCALS: FUNCIONS DELS SECRETARIS I LES SECRETÀRIES. PROCLAMACIÓ DELS ELECTES I PRESA DE POSSESSIÓ. ELECCIÓ DELS ALCALDES I ALCALDESSES. LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA. LA MOCIÓ DE CENSURA EN L’ÀMBIT LOCAL. L’ESTATUT DELS MEMBRES ELECTIUS DE LES CORPORACIONS LOCALS 86 LES ELECCIONS LOCALS: FUNCIONS DELS SECRETARIS I LES SECRETÀRIES D’AJUNTAMENT 87 PROCLAMACIÓ DELS ELECTES I PRESA DE POSSESSIÓ 90 ELECCIÓ DELS ALCALDES I ALCALDESSES 91 LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA 91 LA MOCIÓ DE CENSURA EN L’ÀMBIT LOCAL 92 L’ESTATUT DELS MEMBRES ELECTIUS DE LES CORPORACIONS LOCALS 94 TEMA 28: RÈGIM DE SESSIONS I ACORDS DELS ÒRGANS DE GOVERN LOCAL. ACTES, CERTIFICACIONS, COMUNICACIONS, NOTIFICACIONS I PUBLICACIÓ DELS ACORDS 98 RÈGIM DE SESSIONS I ACORDS DELS ÒRGANS DE GOVERN LOCAL 99 ACTES, CERTIFICACIONS, COMUNICACIONS, NOTIFICACIONS I PUBLICACIÓ DELS ACORDS 108 TEMA 29: EL RÈGIM DE VALORACIONS. LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA PROPIETAT I LA GESTIÓ DEL SÒL. ASPECTES FINANCERS, PRESSUPOSTARIS I COMPTABLES DE L’URBANISME. CONTRIBUCIONS ESPECIALS I QUOTES D’URBANITZACIÓ. ELS CONVENIS URBANÍSTICS 114 EL RÈGIM DE VALORACIONS 115 LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA PROPIETAT I LA GESTIÓ DEL SÒL 118 ASPECTES FINANCERS, PRESSUPOSTARIS I COMPTABLES DE L’URBANISME. CONTRIBUCIONS ESPECIALS I QUOTES D’URBANITZACIÓ 121 TEMA 30: L’URBANISME. L’ARTICULACIÓ ENTRE L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I L’URBANISME. EL TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME. LES ADMINISTRACIONS AMB COMPETÈNCIES URBANÍSTIQUES. EL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL. EL RÈGIM JURÍDIC DEL PATRIMONI MUNICIPAL DEL SÒL I HABITATGE 126 L’URBANISME A CATALUNYA 127 EL TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA 129 EL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL 133 EL RÈGIM JURÍDIC DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE 138
Temari de proves selectives 2026 11 TEMA 31: INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL. PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DERIVAT. PLANS PARCIALS URBANÍSTICS. PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS. PLANS DE MILLORA URBANA 146 INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL 147 PLANEJAMENT GENERAL I PLANEJAMENT DERIVAT 148 PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) 149 NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC (NPU) 154 INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DERIVAT. PLANS PARCIALS URBANÍSTICS 155 PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS (ARTICLE 67 TRLUC) 159 PLANS DE MILLORA URBANA 161 TEMA 32: ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE PLANS. COMPETÈNCIA I PROCEDIMENT. EFECTES DE L’APROVACIÓ. INICIATIVA I COL·LABORACIÓ DE PARTICULARS. PUBLICACIÓ. MODIFICACIÓ I REVISIÓ DE PLANS. SUPÒSITS INDEMNITZATORIS 162 ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE PLANS. COMPETÈNCIA I PROCEDIMENT 163 PROCEDIMENT PER A L’APROVACIÓ DEL PLANEJAMENT DERIVAT 167 MODIFICACIÓ I REVISIÓ DE PLANS 173 SUPÒSITS INDEMNITZATORIS 175 TEMA 33: EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT. PRINCIPI D’EQUIDISTRIBUCIÓ I LES SEVES TÈCNIQUES. PRESSUPÒSITS DE L’EXECUCIÓ URBANÍSTICA: LA DELIMITACIÓ DE POLÍGONS I LA TRIA DEL SISTEMA D’ACTUACIÓ. ACTUACIONS URBANÍSTIQUES INTEGRADES I AÏLLADES. EL PROJECTE D’URBANITZACIÓ 180 EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT 181 PRINCIPI D’EQUIDISTRIBUCIÓ I TÈCNIQUES EMPRADES 186 ACTUACIONS URBANÍSTIQUES INTEGRADES I AÏLLADES 189 EL PROJECTE D’URBANITZACIÓ 189 TEMA 34: EL SISTEMA DE REPARCEL·LACIÓ. MODALITATS. EL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ. LES JUNTES DE COMPENSACIÓ. OBTENCIÓ DE TERRENYS DOTACIONALS. EL SISTEMA D’EXPROPIACIÓ. PECULIARITATS DE LES EXPROPIACIONS URBANÍSTIQUES 192 EL SISTEMA DE REPARCEL·LACIÓ. MODALITATS 193 PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ (articles 138.2, 144, 147 i 150 RLUC) 196 MODALITATS. EL SISTEMA D’ACTUACIÓ PER REPARCEL·LACIÓ 199 LES JUNTES DE COMPENSACIÓ 203 OBTENCIÓ DE TERRENYS DOTACIONALS 205 EL SISTEMA D’EXPROPIACIÓ. PECULIARITATS DE LES EXPROPIACIONS URBANÍSTIQUES 207 PROCEDIMENT D’EXPROPIACIÓ 210 TEMA 35: INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L’ÚS DEL SÒL, DEL SUBSOL I DE LES EDIFICACIONS. LA LLICÈNCIA URBANÍSTICA: ACTES SUBJECTES A LLICÈNCIA, NATURALESA I RÈGIM JURÍDIC. PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ DELS PROJECTES D’ACTUACIONS ESPECÍFIQUES D’INTERÈS PÚBLIC EN SÒL NO URBANITZABLE I DE LES LLICÈNCIES PER A CONSTRUCCIONS VINCULADES A ACTIVITATS AGRÍCOLES I RAMADERES 214 INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L’ÚS DEL SÒL, DEL SUBSOL I DE LES EDIFICACIONS 215
Temari de proves selectives 2026 12 LA LLICÈNCIA URBANÍSTICA. ACTES SUBJECTES A LLICÈNCIA: NATURALESA I RÈGIM JURÍDIC 216 COMPETÈNCIA I PROCEDIMENT PER A L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES 220 PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ DELS PROJECTES D’ACTUACIONS ESPECÍFIQUES D’INTERÈS PÚBLIC EN SÒL NO URBANITZABLE I DE LES LLICÈNCIES PER A CONSTRUCCIONS VINCULADES A ACTIVITATS AGRÍCOLES I RAMADERES 224 PROCEDIMENT PER A L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES PER A CONSTRUCCIONS VINCULADES A ACTIVITATS AGRÍCOLES I RAMADERES 225 TEMA 36: DEURE DE CONSERVACIÓ. LES ORDRES D’EXECUCIÓ. RÈGIM DE DECLARACIÓ DE RUÏNA. PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA. OBRES SENSE LLICÈNCIA O CONTRÀRIES A LES SEVES CONDICIONS. LLICÈNCIES IL·LEGALS. INFRACCIONS I SANCIONS URBANÍSTIQUES. L’ACCIÓ PÚBLICA. ELS DELICTES CONTRA L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI 228 PROCEDIMENT DE PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA 229 ORDRES D’EXECUCIÓ 231 ESTAT DE RUÏNA DE LES CONSTRUCCIONS 232 RESTAURACIÓ DE LA REALITAT FÍSICA ALTERADA I DE L’ORDRE JURÍDIC VULNERAT 235 INFRACCIONS I SANCIONS URBANÍSTIQUES. CLASSIFICACIÓ. PERSONES RESPONSABLES 237 TEMA 37: ACTIVITAT SUBVENCIONAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. PROCEDIMENTS DE CONCESSIÓ I GESTIÓ DE LES SUBVENCIONS. REINTEGRAMENT DE LES SUBVENCIONS. CONTROL FINANCER 242 ACTIVITAT SUBVENCIONAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 243 RÈGIM JURÍDIC DE LES SUBVENCIONS 244 PROCEDIMENT DE CONCESSIÓ I GESTIÓ DE LES SUBVENCIONS 246 LA GESTIÓ DE LES SUBVENCIONS 248 REINTEGRAMENT DE LES SUBVENCIONS 250 CONTROL FINANCER 251
Temari de proves selectives 2026 13
14 Temari de proves selectives 2026 TEMA 21: EL MUNICIPI: CONCEPTE I ELEMENTS. EL TERME MUNICIPAL. ALTERACIÓ I DELIMITACIÓ DE TERMES. LA POBLACIÓ MUNICIPAL. EL PADRÓ D’HABITANTS. L’ESTATUT DELS VEÏNS. DRETS DELS ESTRANGERS
Temari de proves selectives 2026 15 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola de 1978 - Estatut d’Autonomia de Catalunya - Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social - Llei Orgànica de règim electoral general - Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local - Resolució de 29 d’abril de 2020, de la Subsecretaria, per la qual es publica la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció general de cooperació autonòmica i local - Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya - Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’organització comarcal - Llei 32/2010, d’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades - Decret 244/2007, de 6 de novembre, regulador de la constitució i la demarcació territorial dels municipis, les entitats municipals descentralitzades i de mancomunitats de Catalunya EL MUNICIPI: CONCEPTE I ELEMENTS Introducció De conformitat amb el que disposa l’article 137 CE, l’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin, alhora que l’article 141 estableix, com a forma peculiar de l’Administració local, l’Administració local insular (cabildos i consells). Així doncs, l’existència dels municipis queda garantida per la CE davant el legislador ordinari, a qui correspon regular-los. Així mateix, si bé la CE no en garanteix l’existència, preveu la possibilitat que es creïn agrupacions de municipis diferents de la província (article 141.3) o que, mitjançant l’agrupació de municipis limítrofs, els estatuts de les Comunitats Autònomes estableixin circumscripcions territorials pròpies (article 152.3). Pot afirmar-se, doncs, que, en establir-se la tipologia dels ens locals, es diferencia entre els ens constitucionalment garantits o obligatoris i els ens opcionals, que poden ser creats potestativament per les CCAA. En aquest sentit, l’article 3 LRBRL disposa que són entitats locals territorials el municipi, la província i, en els arxipèlags balear i canari, l’illa. El mateix article afirma que (també) gaudeixen de la condició d’entitats locals: 1. Les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi instituïdes o reconegudes per les CCAA, de conformitat amb l’article 45 de la Llei. 2. Les comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis, instituïdes per les CCAA, de conformitat amb la Llei, i els corresponents estatuts d’autonomia. 3. Les entitats metropolitanes. 4. Les mancomunitats de municipis.
Temari de proves selectives 2026 16 En un sentit similar es pronuncia el TRLMC, que, en els articles 1 i 2, estableix que els municipis i les comarques són els ens locals en què s’organitza territorialment la Generalitat de Catalunya, i que tenen igualment la condició d’ens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis. El municipi, la província i les illes tenen les potestats pròpies de les Administracions Públiques de caràcter territorial (article 4.1), mentre que els altres ens locals poden tenir caràcter territorial —i les potestats pròpies de les AAPP de caràcter territorial— si així ho determinen les lleis de les comunitats autònomes. Per exemple, la comarca no és configurada com una entitat local territorial segons la LRBRL, però sí segons el TRLMC. Així, l’article 3 TRLOC de Catalunya estableix que la comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. Concepte Segons l’article 1.1 LRBRL, els municipis són entitats bàsiques de l’organització territorial de l’Estat i el canal immediat de participació ciutadana en els assumptes públics, i institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les corresponents col·lectivitats. En termes similars es pronuncien els apartats 1, 2, i 3 de l’article 46 TRLMC: “1. El municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial i l’element primari de participació ciutadana en els assumptes públics. 2. Les lleis de Catalunya garanteixen la participació del municipi en tots els assumptes públics que afecten directament els seus interessos. 3. El municipi gaudeix d’autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l’exercici de les funcions públiques que té encomanades per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeix.” D’aquestes definicions se’n poden extreure els dos trets fonamentals que determinen el caràcter del municipi en l’ordenament vigent. En primer lloc, la seva configuració com a peça bàsica de l’organització política i administrativa, tant en l’àmbit estatal com en el propi de Catalunya, i, en segon, la seva condició de manifestació essencial i més pròxima del sistema democràtic. Elements El municipi com a ens territorial presenta tres elements clàssics que li són propis (article 11 LRBRL i article 46.4 TRLMC): el territori, la població i l’organització.
Temari de proves selectives 2026 17 EL TERME MUNICIPAL: EL PROBLEMA DE LA PLANTA MUNICIPAL El territori constitueix l’element més bàsic del municipi. Aquest territori s’anomena “terme municipal”. D’acord amb els arts. 12 LRBRL i 11.1 TRLMC, el terme municipal és el territori en què l’ajuntament exerceix les seves competències. Aquesta definició implica, d’una banda, que totes les persones que es troben dins el terme municipal estan subjectes a la jurisdicció de l’ajuntament d’aquell municipi, i, de l’altra, que l’ajuntament no pot actuar com a ens públic més enllà del seu terme municipal, llevat de casos especials de cooperació amb altres ens locals. Pel que fa a les seves característiques, poden resumir-se així: • Ha de tenir una estructura real. • Ha de ser fix, sens perjudici que pugui experimentar alteracions d’acord amb la llei. • Pot ser dividit en districtes i barris. • Constitueix l’àmbit de vigència de la potestat d’ordenança municipal. • Ha d’estar inclòs dins d’una mateixa província. Així mateix, l’article 11.2 TRLMC preveu que la delimitació territorial del terme municipal ha d’atendre a les dimensions més idònies per a l’exercici de les funcions públiques que l’ajuntament té encomanades, amb especial consideració dels criteris següents: • La representació d’una col·lectivitat que té consciència com a tal. • L’existència de valors històrics i tradicionals. • La capacitat per a la gestió de serveis públics que l’ajuntament té encomanats. Pel que fa al problema de la planta municipal, hi ha qui considera que, actualment, el nombre de municipis és excessiu: hi ha més de 8.000 municipis (i 3.708 entitats locals menors o inframunicipals), i l’estructura municipal és, essencialment, rural. Aproximadament, més del 85% dels 8.000 municipis no superen els 5.000 habitants i representen només el 14,61% de la població total del país. Aquestes dades permeten afirmar que l’Estat espanyol és una societat urbana radicada en un territori majoritàriament rural. L’estructura del municipi té conseqüències en el seu finançament, en l’organització administrativa i en la prestació de serveis, i és per aquest motiu que la LRBRL preveu règims especials municipals (arts. 29 i 30) i la possibilitat que l’Estat fomenti la fusió de municipis, sens perjudici de les competències de les Comunitats Autònomes per crear-ne o suprimir-ne. Concretament, en l’àmbit de Catalunya, l’article 20 TRLMC estableix que el Govern de la Generalitat ha d’impulsar mesures de foment per a la fusió o l’agregació voluntària de municipis quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho aconsellin. Les mesures de foment poden consistir, entre d’altres, en:
Temari de proves selectives 2026 18 • Ajuts econòmics i tècnics per a les iniciatives de fusió o d’agregació que s’emprenguin. • Previsions especials en els criteris de distribució del fons de cooperació local de Catalunya. • Criteris prioritaris o especials en l’assignació de subvencions finalistes. • Previsions especials per a la realització d’inversions a càrrec de l’Administració de la Generalitat. L’acord intermunicipal de fusió o d’agregació ha de ser aprovat per cada ajuntament per majoria absoluta, i s’ha d’elevar al Govern de la Generalitat perquè l’aprovi per decret. D’altra banda, el Govern també ha d’impulsar mesures per fomentar la constitució de mancomunitats de municipis, que són regulades pels articles 115 i següents TRLMC, quan ho facin convenient la millor garantia en la prestació de serveis públics de competència municipal i l’eficàcia necessària en la seva prestació. Les mesures de foment poden consistir en: • Ajuts econòmics i tècnics per a les iniciatives de constitució de mancomunitats que es duguin a terme. • Previsions especials en els criteris de distribució del fons de cooperació local de Catalunya i en l’assignació de subvencions finalistes. • Qualsevol altra que condueixi a millorar la prestació dels serveis. Per poder gaudir de les mesures de foment, és condició necessària que l’objectiu de la mancomunitat municipal que es vulgui constituir sigui compatible amb les determinacions del programa d’actuació de la comarca o les comarques corresponents. Si les mesures de foment per a la fusió o l’agregació de municipis o per a la creació de mancomunitats, o bé la intervenció dels ens supramunicipals, no són suficients per garantir un nivell homogeni en la prestació dels serveis de competència municipal, el Govern pot iniciar un procés de reforma de l’organització municipal en els àmbits territorials de Catalunya que ho requereixin. En aquest procediment hi han de participar, necessàriament, tots els municipis afectats, i s’ha de donar audiència a les comarques respectives (art. 22 TRLMC). La proposta que adopti el Govern de la Generalitat s’ha de tramitar com a projecte de llei al Parlament de Catalunya. Aquesta llei de reforma, segons les característiques dels municipis afectats, ha de determinar: • Les tècniques d’alteració de termes aplicables en cada cas. • El manteniment dels antics nuclis municipals com a òrgans de participació territorial o com a entitats municipals descentralitzades. Per a l’aplicació del que estableixen els articles 20 i 22, són preceptius l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Simultàniament a la sol·licitud d’aquest dictamen, cal donar compte del procés iniciat a l’Administració de l’Estat. Sigui com sigui, el que s’ha dit fins ara afecta, principalment, els municipis petits. En el cas dels municipis grans, el problema és l’invers. Així, per aconseguir una millor prestació dels serveis i una gestió política més pròxima al ciutadà, l’article 24 LRBRL recull la possibilitat d’establir òrgans territorials de gestió desconcentrada. En el mateix sentit es pronuncia l’article 61 TRLMC.
Temari de proves selectives 2026 19 Alteracions de termes municipals. Legislació bàsica i legislació autonòmica Tal com estableix l’article 13 LRBRL, la creació o la supressió de municipis, així com l’alteració de termes municipals, són regulades per la legislació de les CCAA sobre règim local. També cal tenir en compte que, en la distribució competencial formalitzada pels articles 148 i 149 CE, s’estableix que les Comunitats Autònomes poden assumir competències en matèria d’alteracions dels termes municipals (article 148.1.2 CE). Això no obstant, l’article 149.1.18 CE manifesta que correspon a l’Estat la fixació de les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques, és a dir, que les CCAA poden assumir la competència per desenvolupar aquesta legislació bàsica. Segons les sentències del Tribunal Constitucional 69/1988, 227/1988 i 50/1999, es tracta de fixar uns criteris d’aplicació general en tot el territori de l’Estat amb els quals s’asseguri un referent normatiu comú a partir del qual cada CA, en defensa del seu propi interès general, pugui establir les peculiaritats que li convinguin. En aquest sentit, l’EAC preveu, en l’article 151.b, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre organització territorial, cosa que inclou la creació, la supressió i l’alteració dels termes, tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior. Això no obstant, la LRBRL estableix dues condicions que la legislació autonòmica ha de respectar: • La creació de nous municipis només es pot materialitzar sobre la base de nuclis de població territorialment diferenciats i sempre que els municipis resultants tinguin recursos suficients per complir les competències municipals i que la nova organització no suposi una disminució de la qualitat dels serveis que s’han estat prestant. • En cap cas l’alteració de termes municipals no pot suposar la modificació dels límits provincials. Pel que fa als requisits de procediment, la mateixa Llei determina que s’ha d’atorgar audiència als municipis i que és preceptiu l’informe del Consell d’Estat o de l’òrgan consultiu corresponent de les CCAA i donar-ne compte a l’AGE. El conjunt de la normativa estatal en aquest punt el constitueixen els articles 13 i 14 LRBRL i els articles 2 i següents TRRL. El TRLMC concreta aquesta regulació per a la Comunitat Autònoma de Catalunya en els articles 12 i següents. D’altra banda, a Catalunya també cal tenir en compte el Decret 244/2007, de 6 de novembre, regulador de la constitució i la demarcació territorial dels municipis, les entitats municipals descentralitzades i les mancomunitats, que regula, en els articles 3 a 20, l’alteració dels termes municipals. Aquestes disposicions —l’article 12 TRLMC i l’article 3 del Decret 244/2007— estableixen que el terme municipal pot ser alterat: • Per agregació total d’un municipi o diversos municipis a un altre de limítrof, al qual s’incorpora o s’incorporen. • Per fusió de dos o més municipis limítrofs per constituir-ne un de nou. • Per segregació de part d’un municipi o de diversos municipis per constituir-ne un d’independent. • Per segregació de part d’un municipi o de diversos municipis per agregar-se a un altre. Això no obstant, cap alteració no pot donar lloc a un terme municipal discontinu.
Temari de proves selectives 2026 20 Els límits territorials dels termes municipals han de ser continguts en el mapa municipal, d’acord amb el que estableix l’article 28. Aquests límits es poden canviar per adequar-los a les iniciatives de correcció de disfuncionalitats territorials que elabori la Comissió de Delimitació Territorial. La modificació ha de ser acordada pel Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Presidència (nom que rep l’organització vigent del Consell Executiu i de l’Administració de la Generalitat), i són necessaris un informe previ dels municipis afectats, el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora i el compliment del requisit establert per l’article 17.1.e. Agregació total o fusió de municipis Es pot procedir a l’agregació total o a la fusió de municipis en algun dels supòsits següents: • Quan hi ha insuficiència de mitjans econòmics, materials i personals per gestionar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació de règim local. • Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana. S’entén que els nuclis de població formen un sol conjunt urbà quan, d’acord amb les normes d’ordenació urbanística dels municipis, entre els sòls classificats com a urbans o urbanitzables no hi ha solucions de continuïtat. • Quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable. En qualsevol cas, es considera que concorren aquestes circumstàncies quan els municipis tenen un nombre d’habitants inferior a 250; quan la majoria de serveis mínims han estat objecte de dispensa o són prestats per ens supramunicipals per via supletòria, i quan es millora la capacitat de gestió dels serveis municipals. Per dur a terme l’agregació total, és necessari que el municipi al qual s’ha de fer la incorporació tingui més població i dinamisme econòmic i disposi dels mitjans personals i materials per gestionar tots els serveis. En cas contrari, es pot seguir, si escau, el procediment de fusió. El municipi o els municipis objecte d’agregació queden suprimits i el seu territori s’incorpora plenament al municipi al qual s’agrega o s’agreguen. El municipi al qual s’ha fet l’agregació succeeix els municipis agregats en tots els seus drets, càrregues, obligacions i patrimoni. Així mateix, els funcionaris i el personal propis dels municipis objecte d’agregació passen a formar part, amb tots els seus drets, de la relació de llocs de treball del municipi a favor del qual s’ha fet l’agregació. Pel que fa a la fusió, l’article 6 del Decret 244/2007 preveu que els municipis fusionats queden suprimits i se’n crea un de nou. El nou municipi creat per fusió succeeix els municipis fusionats en tots els seus drets, béns, accions, usos públics i aprofitaments, i també en les seves obligacions, deutes i càrregues. Els funcionaris i el personal propis al seu servei passen igualment a formar part, amb tots els seus drets, de la relació de llocs de treball del nou municipi. Segregació per crear un nou municipi Es pot crear un nou municipi per segregació de part d’un o de diversos municipis quan concorren tots els requisits següents: • Que hi hagi nuclis de població territorialment diferenciats, de manera que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable, d’una amplada mínima de tres mil metres, entre els nuclis més pròxims dels municipis resultants.
Temari de proves selectives 2026 21 • Que el municipi resultant disposi del territori i dels recursos suficients per complir les competències municipals, sense que la segregació comporti una disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven al municipi. S’entén que els municipis resultants de la segregació disposen dels recursos suficients per complir les competències municipals quan la capacitat fiscal per habitant dels impostos obligatoris liquidats en cada un dels territoris en els tres darrers exercicis és, com a mínim, igual o superior al 95% de la mitjana dels municipis de Catalunya del mateix estrat de població. La capacitat fiscal es defineix com els drets reconeguts nets que s’obtindrien si es realitzés un esforç fiscal igual a l’esforç mitjà dels municipis del mateix estrat. A aquests efectes, s’han de considerar els estrats de població que determinen els serveis obligatoris, d’acord amb la legislació vigent. • Que els municipis resultants tinguin una població suficient per assegurar-ne la viabilitat. En tot cas, han de comptar, com a mínim, amb una població de 2.000 habitants. • Que el municipi nou tingui característiques rellevants quant a la identitat pròpia per raons històriques, socials, econòmiques, geogràfiques o urbanístiques. A més, cal justificar que la segregació comporta una millora objectiva de la prestació dels serveis en el nou municipi. Així mateix, el nou municipi ha d’incorporar, en la relació de llocs de treball, el personal que li ha estat transferit, del qual ha de respectar tots els drets, i ha d’assumir la titularitat de tots els béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, i també de les obligacions, deutes i càrregues que li corresponguin. Segregació parcial per agregar-se a un altre municipi Una part d’un municipi o de diversos municipis se’n pot segregar per agregar-se a un altre en algun dels casos següents: • Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana. • Quan consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable. El municipi al qual es fa l’agregació ha de tenir més potencial demogràfic i econòmic que la part del municipi objecte de la segregació, excepte quan es tracti d’una alteració de termes recíproca entre dos o més municipis, o quan hi hagi acord dels municipis afectats. Cal dir que l’article 16 TRLMC i l’article 3.3 del Decret 244/2007 prohibeixen taxativament que es procedeixi a l’alteració de termes si no es garanteix que, després de l’alteració, el municipi o els municipis afectats disposaran de recursos ordinaris suficients per prestar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació de règim local, en consonància amb el que estableix l’article 13.2 LRBRL. Procediment d’alteració de termes L’alteració de termes municipals s’ha d’ajustar al procediment següent: • L’expedient s’inicia per acord de l’ajuntament o dels ajuntaments interessats o del consell o dels consells comarcals interessats, o bé l’inicia d’ofici el Departament de Presidència. També es pot iniciar a petició dels veïns si representen una majoria del 50%, com a mínim, del darrer cens electoral del municipi, o de la part o les parts d’aquest en el supòsit de segregació. En aquest últim cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini de dos mesos, a comptar des de la presentació de la petició en el registre municipal.
Temari de proves selectives 2026 22 • Els acords municipals o comarcals sobre alteració de termes han de ser adoptats per majoria absoluta (art. 47 LRBRL) i han de ser sotmesos a informació pública durant un període d’almenys seixanta dies. • Les corporacions han de trametre els acords al Departament de Presidència, juntament amb la resolució de les reclamacions, que s’ha d’adoptar amb el mateix quòrum que es requereix per a l’acord inicial, i les al·legacions presentades. La tramesa també s’ha de fer quan l’expedient s’hagi iniciat a instància dels veïns per a la segregació de part del municipi, encara que l’acord o els acords municipals no hi siguin favorables. • S’ha de demanar informe als ajuntaments i als consells comarcals interessats en tots els casos en què l’expedient no hagi estat promogut per aquests ens. • L’informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora són preceptius. • El Departament de Presidència ha de posar en coneixement de l’Administració de l’Estat la tramitació de l’expedient. • La resolució definitiva de l’expedient s’ha de fer per decret del Govern de la Generalitat i s’ha de publicar al DOGC. Cal destacar que, abans d’iniciar l’expedient, s’ha d’elaborar una memòria que justifiqui els motius i els objectius de l’alteració i que acrediti el compliment dels requisits establerts pels articles 12 a 17 TRLMC, que s’han vist més amunt. Així mateix, en els supòsits d’agregació total i en els de fusió de municipis, l’alteració de termes municipals projectada s’ha de sotmetre a consulta, durant termini de trenta dies, dels veïns dels municipis afectats per l’expedient instruït. Finalment, el Govern de la Generalitat ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa municipal o dels veïns quan es produeix l’acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions ni la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora. En cas que l’expedient hagi estat iniciat d’ofici pel Departament de Presidència o a instància d’un consell comarcal, l’alteració dels termes s’ha d’aprovar per llei del Parlament si, en el tràmit d’informe, hi han formulat oposició un o més d’un dels municipis afectats. El decret o la llei han de determinar la delimitació dels termes municipals, el repartiment del patrimoni, l’assignació del personal, la forma en què s’han de liquidar els deutes o els crèdits contrets pels municipis i la fixació de la capitalitat, si escau. Aquestes determinacions s’han d’ajustar als pactes intermunicipals que es poden establir entre els municipis interessats. Així mateix, quan l’alteració de termes municipals afecta més d’una comarca, també s’han de modificar les demarcacions comarcals respectives, d’acord amb el procediment establert pel TRLOC.
Temari de proves selectives 2026 23 LA POBLACIÓ MUNICIPAL. L’ESTATUT DELS VEÏNS La població és el segon dels elements que configuren la identitat del municipi com a ens territorial. Constitueix la població del municipi el conjunt de persones inscrites en el padró municipal, que reben el nom de “veïns”. Aquesta condició determina una sèrie de drets i deures, que, segons l’article 18 LRBRL i l’article 43 TRLMC, són els següents: • Ser elector i elegible, d’acord amb la legislació electoral. • Participar en la gestió municipal, d’acord amb el que disposen les lleis i els reglaments propis del municipi i, si s’escau, quan els òrgans de govern i administració municipal demanin la col·laboració amb caràcter voluntari. • Utilitzar, d’acord amb la seva naturalesa, els serveis públics municipals, i accedir als aprofitaments comunals, d’acord amb les normes aplicables. • Contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals establertes per llei, a l’exercici de les competències municipals. • Ser informat, amb petició raonada, i dirigir sol·licitud prèvia a l’Administració municipal en relació amb tots els expedients i la documentació municipal, d’acord amb el que estableixen l’article 105 CE, la legislació de règim local i els reglaments de la corporació. • Sol·licitar la consulta popular en els termes establerts per la llei. • Exigir la prestació i, si escau, l’establiment del servei públic corresponent quan sigui competència municipal pròpia de caràcter obligatori. • Els altres drets i deures establerts per les lleis i, en el seu marc, pels reglaments de la corporació. Per fer efectius aquests drets, els titulars poden iniciar els procediments administratius i jurisdiccionals que corresponen per llei i també poden demanar l’actuació del síndic de greuges. A més, per exigir la prestació o l’establiment dels serveis obligatoris, es poden formular, en qualsevol cas, reclamacions contra l’aprovació inicial dels pressupostos quan no consignin els crèdits necessaris. Contra els actes que resolguin definitivament la reclamació, els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu. L’exercici d’aquest dret també és possible per aplicació de l’article 151 (execució subsidiària de competències locals), mitjançant la presentació de la sol·licitud corresponent davant l’Administració de la Generalitat, sempre que concorrin els requisits establerts legalment: 1. L’Administració de la Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per procedir a l’execució subsidiària de les competències locals d’exercici obligatori si l’ens local incompleix obligacions imposades directament per la Llei, sempre que l’incompliment afecti l’exercici de competències de la Generalitat i l’obligació tingui garantida legalment o pressupostàriament la cobertura econòmica. 2. L’exercici de la potestat a què es refereix l’apartat 1 correspon al Govern de la Generalitat, a instància del Departament de Governació, sempre que, prèviament, l’ens local no hagi complert la seva obligació en el termini d’un mes, a comptar des del requeriment que, en aquest sentit, li hagi fet l’esmentat Departament.
Temari de proves selectives 2026 24 El padró d’habitants La normativa que regula aquesta matèria amb caràcter bàsic es troba en els articles 15, 16 i 17 LRBRL i, específicament per a Catalunya, en els articles 39 a 42 TRLMC. Com a norma estatal bàsica en aquesta matèria, és molt important tenir en compte la Resolució de 29 d’abril de 2020 de la Subsecretaria, per la qual es publica la Resolució de 17 de febrer de 2020 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de cooperació autonòmica i local, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal, i que ha estat recentment modificada per la Resolució de 3 de febrer de 2023. L’article 15 LRBRL diu que qualsevol persona que viu a l’Estat espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi on resideix habitualment, i que, en cas que visqui en més d’un municipi, està obligada a inscriure’s únicament en el padró del municipi on habiti durant més temps al cap de l’any. Les persones inscrites en el padró són els veïns del municipi, condició que adquireixen en el mateix moment en què s’hi inscriuen. En el mateix sentit es pronuncia l’article 39 RLMC, que afegeix que totes les persones que, d’acord amb el que s’ha exposat, tinguin veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya tenen la condició política de catalans. El terme padró és definit per l’article 16 LRBRL i per l’article 40 TRLMC com el registre administratiu en què consten els veïns del municipi. Les seves dades constitueixen prova de la residència en el municipi i del domicili en què viuen habitualment, i les certificacions que s’expedeixin d’aquestes dades tenen el caràcter de document públic i fefaent. Això no obstant, la inscripció dels estrangers en el padró municipal no constitueix prova de la seva residència legal a Espanya ni els atribueix cap dret que no els confereixi la legislació vigent, especialment en matèria de drets i llibertats dels estrangers a Espanya. Aquesta inscripció, d’acord amb l’article 6.3 de la Llei Orgànica 4/2000, s’estableix com un deure dels ajuntaments, que “han d’incorporar al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual al municipi i n’han de mantenir la informació actualitzada”. D’altra banda, la inscripció en el padró municipal ha de ser objecte de renovació periòdica cada dos anys quan es tracti de la inscripció d’estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent. El transcurs del termini assenyalat és causa per acordar la caducitat de les inscripcions que hagin de ser objecte de renovació periòdica, sempre que l’interessat no hagi dut a terme l’esmentada renovació. En aquest cas, la caducitat pot declarar-se sense necessitat d’audiència prèvia de l’interessat (article 16.1 LRBRL). Les dades que hi han de figurar són les següents: • Nom i cognoms. • Sexe. • Domicili habitual. • Nacionalitat. • Lloc de naixement i data.
Temari de proves selectives 2026 25 • Número del DNI o, si es tracta d’estrangers. • Número de la targeta de residència en vigor expedida per les autoritats espanyoles o, en cas que no se’n tingui, núm. acreditatiu de la identitat o el passaport en vigor, expedit per les autoritats del país de procedència, si es tracta de ciutadans nacionals d’estats membres de la UE, d’altres estats que formen part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu o d’estats als quals, en virtut d’un conveni internacional, s’estengui el règim jurídic previst per als ciutadans dels estats esmentats. • Número d’identificació d’estranger que consti en el document en vigor expedit per les autoritats espanyoles o, si no se n’és titular, núm. de passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència si es tracta de ciutadans nacionals d’estats no compresos en l’incís anterior, llevat que, en virtut d’un tractat o acord internacional, gaudeixin d’un règim específic d’exempció de visat en matèria de petit tràfic fronterer amb el municipi en què es pretengui l’empadronament, cas en què s’exigeix el corresponent visat. • Certificat o títol escolar o acadèmic, si escau. • Altres dades que puguin ser necessàries per elaborar el cens electoral, sempre que es garanteixi el respecte pels drets fonamentals reconeguts en la Constitució. Les dades que figuren en el padró són secretes i només poden ser cedides a altres Administracions Públiques que ho sol·licitin, sense consentiment previ de l’afectat, quan els siguin necessàries per a l’exercici de les seves respectives competències i, exclusivament, per a assumptes en què la residència o el domicili siguin dades rellevants. També poden ser sol·licitades i lliurades per elaborar estadístiques oficials (sotmeses al secret estadístic). Fora d’aquests supòsits, les dades són confidencials i l’accés es regeix per la LOPDYGDPP i per la disposició addicional 7a LRBRL, que preveu la possibilitat d’accés de la Direcció General de Policia a les dades d’inscripció patronal dels estrangers existents en els padrons municipals, preferentment per via telemàtica i amb les màximes mesures de seguretat a fi de garantir el compliment de la legislació de dades de caràcter personal. A Catalunya regeix també la Llei 32/2010, d’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. D’acord amb el que preveuen l’article 17 LRBRL i l’article 42 TRLMC, la formació, el manteniment i la custòdia del padró municipal amb mitjans informàtics corresponen a l’ajuntament (l’article 42 afegeix que els consells comarcals poden assumir la gestió informatitzada del padró dels ajuntaments que ho demanin per incapacitat econòmica). Amb aquesta finalitat, els diferents organismes de l’Administració General de l’Estat han de remetre periòdicament a cada ajuntament informació de les variacions de les dades dels seus veïns que, amb caràcter obligatori, han de figurar en el padró municipal. Així mateix, els ajuntaments han de dur a terme les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els padrons a fi que les dades registrades concordin amb la realitat. Els ajuntaments han de remetre les dades dels padrons a l’INE perquè es puguin coordinar els padrons de tots els municipis i s’evitin els errors i les duplicitats inherents a la gestió individualitzada del padró. Amb aquesta finalitat es crea el Consell d’Empadronament, adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda, com a òrgan de col·laboració entre l’Estat i les entitats locals. En cas d’incompliment municipal de l’obligació de mantenir actualitzat el padró, l’article 60 LRBRL preveu la possibilitat de l’execució substitutòria estatal (adoptar les mesures necessàries perquè es compleixi l’obligació, en substitució de les EELL i amb càrrec a aquestes).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=