Temari de proves selectives 2026 195 b.2.2.1. Criteri general de valoració L’article 35 fixa uns criteris generals de valoració dels immobles: • El valor del sòl correspon al ple domini, lliure de qualsevol càrrega, gravamen o dret limitador de la propietat. • El sòl es taxa segons la seva situació i amb independència de la causa de valoració i de l’instrument legal que la motivi. Aquest criteri també s’aplica als sòls destinats a infraestructures i a serveis públics d’interès general supramunicipal, tant si els ha previst l’ordenació territorial i urbanística com si són de nova creació. La valoració d’aquests sòls s’ha de determinar segons la situació bàsica dels terrenys on s’ubiquen o pels quals discorren, de conformitat amb el que disposa la Llei del sòl estatal. L’article 36 fa referència a la valoració del sòl rural: • Els terrenys s’han de taxar mitjançant la capitalització de la renda anual real o potencial de l’explotació —la que sigui superior—, segons el seu estat en el moment a què s’hagi d’entendre referida la valoració. La renda potencial s’ha de calcular segons el rendiment de l’ús, el gaudi o l’explotació de què siguin susceptibles els terrenys, de conformitat amb la legislació que els sigui aplicable, utilitzant els mitjans tècnics normals per a la seva producció. A més, ha d’incloure com a ingressos, si s’escau, les subvencions que, amb caràcter estable, s’atorguin als cultius i als aprofitaments considerats per al seu càlcul, i s’han de descomptar els costos necessaris per a l’explotació considerada. El valor del sòl rural així obtingut es pot corregir a l’alça fins a un màxim del doble, en funció de factors objectius de localització, com ara l’accessibilitat a nuclis de població o a centres d’activitat econòmica o la ubicació en entorns de valor ambiental o paisatgístic singular, l’aplicació i la ponderació dels quals s’han de justificar en el corresponent expedient de valoració, en els termes que s’estableixin reglamentàriament. • Les edificacions, les construccions i les instal·lacions, quan s’hagin de valorar amb independència del sòl, s’han de taxar pel mètode del cost de reposició, segons l’estat i l’antiguitat en el moment a què s’hagi d’entendre referida la valoració. • Les plantacions i els sembrats preexistents, així com les indemnitzacions per raó d’arrendaments rústics o altres drets, s’han de taxar d’acord amb els criteris de les lleis d’expropiació forçosa i d’arrendaments rústics. Per a la valoració del sòl urbanitzat, l’article 37 estableix: • Si es tracta de sòl urbanitzat no edificat o en el qual l’edificació existent o en curs d’execució sigui il·legal o es trobi en situació de ruïna física: o Es consideren com a ús i edificabilitat de referència els que queden atribuïts a la parcel·la per l’ordenació urbanística, inclòs, si s’escau, el d’habitatge subjecte a algun règim de protecció que permeti limitar-ne el preu màxim de venda o lloguer. Si els terrenys no tenen assignada edificabilitat o ús privat per l’ordenació urbanística, se’ls ha d’atribuir l’edificabilitat mitjana i l’ús majoritari en l’àmbit espacial homogeni en què, pels usos i les tipologies, els hagi inclòs l’ordenació urbanística.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=