Temari de proves selectives 2026 17 EL TERME MUNICIPAL: EL PROBLEMA DE LA PLANTA MUNICIPAL El territori constitueix l’element més bàsic del municipi. Aquest territori s’anomena “terme municipal”. D’acord amb els arts. 12 LRBRL i 11.1 TRLMC, el terme municipal és el territori en què l’ajuntament exerceix les seves competències. Aquesta definició implica, d’una banda, que totes les persones que es troben dins el terme municipal estan subjectes a la jurisdicció de l’ajuntament d’aquell municipi, i, de l’altra, que l’ajuntament no pot actuar com a ens públic més enllà del seu terme municipal, llevat de casos especials de cooperació amb altres ens locals. Pel que fa a les seves característiques, poden resumir-se així: • Ha de tenir una estructura real. • Ha de ser fix, sens perjudici que pugui experimentar alteracions d’acord amb la llei. • Pot ser dividit en districtes i barris. • Constitueix l’àmbit de vigència de la potestat d’ordenança municipal. • Ha d’estar inclòs dins d’una mateixa província. Així mateix, l’article 11.2 TRLMC preveu que la delimitació territorial del terme municipal ha d’atendre a les dimensions més idònies per a l’exercici de les funcions públiques que l’ajuntament té encomanades, amb especial consideració dels criteris següents: • La representació d’una col·lectivitat que té consciència com a tal. • L’existència de valors històrics i tradicionals. • La capacitat per a la gestió de serveis públics que l’ajuntament té encomanats. Pel que fa al problema de la planta municipal, hi ha qui considera que, actualment, el nombre de municipis és excessiu: hi ha més de 8.000 municipis (i 3.708 entitats locals menors o inframunicipals), i l’estructura municipal és, essencialment, rural. Aproximadament, més del 85% dels 8.000 municipis no superen els 5.000 habitants i representen només el 14,61% de la població total del país. Aquestes dades permeten afirmar que l’Estat espanyol és una societat urbana radicada en un territori majoritàriament rural. L’estructura del municipi té conseqüències en el seu finançament, en l’organització administrativa i en la prestació de serveis, i és per aquest motiu que la LRBRL preveu règims especials municipals (arts. 29 i 30) i la possibilitat que l’Estat fomenti la fusió de municipis, sens perjudici de les competències de les Comunitats Autònomes per crear-ne o suprimir-ne. Concretament, en l’àmbit de Catalunya, l’article 20 TRLMC estableix que el Govern de la Generalitat ha d’impulsar mesures de foment per a la fusió o l’agregació voluntària de municipis quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho aconsellin. Les mesures de foment poden consistir, entre d’altres, en:
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=